Semántica de lo Im(Posible): Ficción fantástica posmoderna e imposibilidad lingüística

Abstract

La semàntica de mons de la ficció té com a funció principal examinar els successos, objectes i entitats ficcionals en considerar-los funcions lingüístiques lògiques i, alhora, té la intenció d'estudiar les formes a través les quals el llenguatge és capaç de generar universos narratius que funcionen segons els seus propis codis estructurals. En aquest sentit, la present investigació recull el designi d'aquesta teoria amb la intenció de traçar la situació ja no del fet condicional i realitzable, sinó d'allò que no hauria de poder incloure's en cap món imaginable: l'impossible. Per aquesta raó, l'objectiu general de la monografia és aprehendre el funcionament de l'engranatge lingüístic-semàntic dins la ficció del fantàstic a partir d'una proposta genuïna de teoria de mons ficcionals, els «territoris extensionals», la qual situa tota referència ficcional com a manifestació no mimètica de l'univers fenomènic. Així, un dels punts cardinals d'aquesta tesi doctoral és analitzar les particularitats semàntic-extensionals del fantàstic per mitjà de la impossibilitat pròpia d'aquesta categoria ficcional, i que es mostra d'un mode diferent per cadascuna de les seves dimensions diacròniques: tradicional i postmoderna. En conjunt, i com a objectiu final, es presenta una exposició detallada de l'impossible com a producte de la transgressió del fet lingüístic, en aquest cas, pròpia del fantàstic postmodern, la característica principal del qual és que es localitza darrere els límits de la idiosincràsia humana i, per això mateix, de la nostra capacitat de conceptualització.

La semántica de mundos de la ficción tiene como función principal examinar los sucesos, objetos y entes ficcionales considerándolos funciones lingüísticas lógicas y, asimismo, pretende estudiar los modos a través de los cuales el lenguaje es capaz de generar universos narrativos que funcionan según sus propios códigos estructurales. En este sentido, la presente investigación recoge el designio de esta teoría con la intención de trazar la situación ya no de lo condicional y realizable, sino de aquello que no debería poder incluirse en ningún mundo imaginable: lo imposible. Por esta razón, el propósito general de la monografía es aprehender el funcionamiento del engranaje lingüístico-semántico en la ficción de lo fantástico a partir de una propuesta genuina de teoría de mundos ficcionales, los «territorios extensionales», la cual sitúa toda referencia ficcional como manifestación no mimética del universo fenoménico. Así, uno de los puntos cardinales de esta tesis doctoral es analizar las particularidades semántico-extensionales de lo fantástico a través de la imposibilidad propia de dicha categoría ficcional, y que se muestra de distinto modo en cada una de sus dimensiones diacrónicas: tradicional y posmoderna. En suma, y como objetivo final, se presenta una exposición detallada de lo imposible como producto de la transgresión del hecho lingüístico, en este caso, propia de lo fantástico posmoderno y cuya característica principal es que se sitúa tras los límites de la idiosincrasia humana y, por ello, de nuestra capacidad de conceptualización.

The Possible Worlds Semantics' main function is to examine the events, objects, and fictional beings by considering them logical and linguistic functions and, additionally, it pretends to consider the ways through which language is able to create narrative universes that work with their own structural codes. In this sense, the current research minds this theory purpose in order to show not only the status about what is conditional and what is feasible, but the situation of that which cannot be included among the realm of conceivable worlds: the impossible. Thus, this monograph overall purpose is to apprehend the functioning of semantic linguistic mechanism on the fantastic fiction from a fictional worlds' theory genuine proposal, the «extensional grounds», which exposes every fictional reference as a phenomenal universe non-mimetic expression. Therefore, one of this doctoral dissertation cardinal points is to analyze the fantastic genre semantic-extensional particularities through the impossibility which belongs to this fictional category, and that is displayed different way in each one of its diachronic dimensions: traditional and postmodern. In short, as a final aim, it is presented a detailed exposition about the impossible as a result of the linguistic transgression which belongs to the postmodern fantastic and it is placed beyond the human idiosyncrasy limits and, simultaneously, beyond our conceptual ability.