Estudio para la caracterización de pacientes con beneficio óptimo en el tratamiento de la insuficiencia mitral mediante el dispositivo MitraClip

Abstract

La insuficiència mitral és actualment la segona valvulopatia més freqüent en el nostre entorn. Sense tractament, la morbiditat i mortalitat associades a aquesta entitat és elevada. Una vegada que es desenvolupen els símptomes o la malaltia de la vàlvula es torna severa i/o associada a dades de mal pronòstic, es recomana la reparació o substitució de la vàlvula. Tanmateix, per a un gran nombre de pacients, a causa de l'alta comorbilitat associada, el tractament quirúrgic presenta un alt risc. La reparació mitral percutània per aproximació de vels va sorgir de la necessitat d'oferir un tractament segur i eficaç als pacients considerats d'alt risc quirúrgic. En els darrers anys, l'experiència adquirida i el millor disseny dels dispositius disponibles han permès ampliar-ne l'ús i millorar els resultats de la intervenció tant a curt com a mitjà termini. No obstant això, avui dia encara hi ha poques dades disponibles que aportin llum sobre els resultats d'aquest tractament en anatomies considerades "complexes" que clàssicament estan excloses de la majoria d'estudis. A més, fins i tot en el cas de les anatomies "favorables", els estudis COAPT i MITRAFR han posat de manifest la necessitat de millorar la selecció i el timing dels pacients per maximitzar l'eficàcia d'aquesta tècnica. A través d'un compendi de publicacions, aquesta tesi doctoral presenta els resultats de l'aplicació d'aquesta tècnica en anatomies o situacions "complexes", centrant-se especialment en pacients amb calcificació de l'anell mitral i pacients amb disfunció ventricular severa. El primer article d'aquesta tesi examina els resultats clínics i ecocardiogràfics a curt i mitjà termini de la teràpia en una sèrie de pacients consecutius amb calcificació moderada a severa de l'anell mitral i compara aquests resultats amb els de pacients sense aquest grau de calcificació. En el segon article es detallen els resultats de l'aplicació d'aquesta tècnica en pacients amb disfunció ventricular greu, a més de valorar la capacitat predictiva d'anàlisi per strain global longitudinal del ventricle esquerre en aquest subgrup de pacients. Així, s'aporten noves dades que poden contribuir a la caracterització de pacients amb un benefici òptim per al tractament de la insuficiència mitral mitjançant la reparació percutània.

La Insuficiencia mitral es actualmente la segunda valvulopatía más frecuente en nuestro entorno. Sin tratamiento, la morbilidad y mortalidad asociada a esta entidad es alta. Una vez se instauran los síntomas o la valvulopatía se hace severa y con datos de mal pronóstico, se recomienda la reparación o recambio de la válvula. No obstante, para un gran número de pacientes, debido a la alta comorbilidad asociada, el tratamiento quirúrgico presenta un riesgo elevado. La reparación mitral percutánea por aproximación de velos, surgió de la necesidad de ofrecer un tratamiento seguro y eficaz para aquellos pacientes con alto riesgo quirúrgico. En los últimos años, la experiencia adquirida y el diseño mejorado de los dispositivos disponibles, ha permitido ampliar su uso y mejorar los resultados de la intervención tanto a corto, como a medio plazo. Sin embargo, en la actualidad, sigue siendo escasa la disponibilidad de datos que arrojen luz sobre los resultados de este tratamiento en anatomías consideradas "complejas", clásicamente excluidas de la mayoría de estudios. Además, incluso en el caso de anatomías "favorables", los estudios COAPT y MITRAFR, han destacado la necesidad de mejorar la selección de pacientes y el momento oportuno para maximizar la eficacia de esta técnica. A través de un compendio de publicaciones, esta tesis doctoral presenta los resultados de la aplicación de esta técnica en anatomías o situaciones "complejas", centrándose en particular en pacientes con calcificación del anillo mitral y en pacientes con disfunción ventricular severa. El primer artículo de esta tesis examina los resultados clínicos y ecocardiográficos a corto y medio plazo de la terapia en una serie de pacientes consecutivos que presentan calcificación del anillo mitral en un grado moderado o severo, y compara estos resultados con los de pacientes que no presentan dicha calcificación. En el segundo artículo, se detallan los resultados de la aplicación de esta técnica en pacientes con disfunción ventricular severa, además de valorar la capacidad predictiva del análisis mediante strain global longitudinal de ventrículo izquierdo en este subgrupo de pacientes. De este modo, se aportan nuevos datos que contribuyen a la caracterización de pacientes con beneficio óptimo para el tratamiento de la insuficiencia mitral mediante reparación percutánea.

Mitral regurgitation is currently the second most frequent valve disease in our setting. Without treatment, the morbidity and mortality associated with this entity is high. Once symptoms develop or the valve disease becomes severe and/or associated with poor prognostic data, valve repair or replacement is recommended. However, for a large number of patients, due to the high associated comorbidity, surgical treatment presents a high risk. Percutaneous mitral repair by leaflet approach arose from the need to offer a safe and effective treatment for patients deemed at high surgical risk. In recent years, the experience acquired and the improved design of the available devices have allowed its use to be extended and the results of the intervention to be improved both in the short and medium term. However, nowadays, there are still few data available that shed light on the results of this treatment in anatomies considered "complex" which are clasically excluded from most studies. Moreover, even in the case of "favorable" anatomies, the COAPT and MITRAFR studies have highlighted the need to improve patient selection and timing to maximize the efficacy of this technique. Through a compendium of publications, this doctoral thesis presents the results of the application of this technique in "complex" anatomies or situations, focusing in particular on patients with mitral annulus calcification and patients with severe ventricular dysfunction. The first article of this thesis examines the short- and medium-term clinical and echocardiographic results of the therapy in a series of consecutive patients with moderate to severe mitral annulus calcification, and compares these results with those of patients without such calcification. In the second article, the results of the application of this technique in patients with severe ventricular dysfunction are detailed, in addition to assessing the predictive capacity of analysis by longitudinal global strain of the left ventricle in this subgroup of patients. Thus, new data are provided that can contribute to the characterization of patients with optimal benefit for the treatment of mitral regurgitation by percutaneous repair.