Anàlisis de las fuentes de justificación que usa el alumnado en contextos cotidianos, científicos y pseudocientíficos

Abstract

En aquesta tesi s'analitza com un grup d'estudiants de Tercer curs de l'ESO (14 a 15 anys) d'un Institut proper a Barcelona usen, identifiquen i reconeixen les fonts de justificació en avaluar proposicions quotidianes, científiques i pseudocientífiques, a més de com evolucionen en l'ús al llarg d'una seqüència didàctica en què es treballen explícitament les fonts de justificació en un context biològic. En concret, les preguntes i els objectius de recerca d'aquesta tesi son:

Pregunta de recerca 1: Quines fonts de justificació fa servir l'alumnat per avaluar les proposicions quotidianes, científiques i pseudocientífiques?

Objectiu específic 1: Identificar diferències en les fonts de justificació que fa servir l'alumnat per avaluar les proposicions quotidianes, científiques i pseudocientífiques.

Pregunta de recerca 2: L'alumnat sap reconèixer adequadament les fonts de justificació usades per avaluar les proposicions?

Objectiu específic 2: Identificar perfils d'alumnes en funció del nombre de les fonts de justificació que diuen fer servir per avaluar les proposicions.

Objectiu específic 3: Analitzar si l'alumnat reconeix adequadament o inadequadament les fonts de justificació usades per avaluar les proposicions quotidianes, científiques i pseudocientífiques.

Objectiu específic 4: Identificar diferències en el reconeixement de les fonts de justificació en funció dels perfils de l'alumnat.

Pregunta de recerca 3: Com evoluciona l'ús de les fonts de justificació durant una seqüència didàctica en què es treballen explícitament aquestes fonts?

Objectiu específic 5: Identificar les fonts de justificació que fa servir l'alumnat per escriure els assajos elaborats al final de cadascuna de les unitats didàctiques en que es treballa explícitament una font de justificació.

Primer subobjectiu específic: Identificar diferències en l'ús de les fonts de justificació en treballar-les per cada assaig.

Segon subobjectiu específic: Identificar diferències en l'ús de les fonts de justificació en funció de cadascun dels perfils de l'alumnat.

Els resultats mostren la preferència de l'alumnat per fer servir les fonts de justificació d'Hàbits i Explicacions a l'avaluar contextos quotidians, i les de Testimonis d'experts/es i de Trets de la personalitat en l'avaluació de les proposicions científiques i pseudocientífiques, respectivament. També s'oberva que l'alumnat té millor capacitat per reconèixer adequadament les fonts de justificació quan els contextos que avalua són quotidians, no així en els científics i els pseudocientífics. Pel que fa als últims, es va evidenciar una petita diferència quan l'alumnat reconeix les fonts, en els contextos pseudocientífics que els científics. Pel que fa a l'evolució de les fonts de justificació en una seqüència didàctica, els resultats mostren que el nombre de vegades que la feien servir augmentava significativament quan es van treballar explícitament, però no així el nombre d'estudiants que les feia servir.

Aquests resultats ens proporcionen antecedents útils per reflexionar sobre com treballar la cognició epistèmica a l'aula, específicament com ensenyar l'alumnat a reconèixer aquells elements quotidians que utilitza per posicionar-se en diferents temes i contribuir així al desenvolupament de la cognició epistèmica en l'ensenyament de les ciències.

En esta tesis se analiza cómo un grupo de estudiantes de Tercer curso de la ESO (14 a 15 años) de un Instituto cercano a Barcelona usan, identifican y reconocen las fuentes de justificación al evaluar proposiciones cotidianas, científicas y pseudocientíficas, además de cómo evolucionan en el uso de estas a lo largo de una secuencia didáctica en la cual se trabajan explícitamente las fuentes de justificación en un contexto biológico. En concreto, las preguntas y objetivos de investigación de esta tesis son:

Pregunta de investigación 1: ¿Qué fuentes de justificación usa el alumnado para evaluar las proposiciones cotidianas, científicas y pseudocientíficas?

Objetivo específico 1: Identificar diferencias en las fuentes de justificación que usa el alumnado para evaluar las proposiciones cotidianas, científicas y pseudocientíficas.

Pregunta de investigación 2: ¿Sabe el alumnado reconocer adecuadamente las fuentes de justificación usadas para evaluar las proposiciones?

Objetivo específico 2: Identificar perfiles de alumnos y alumnas en función del número de las fuentes de justificación que dicen usar para evaluar las proposiciones.

Objetivo específico 3: Analizar si el alumnado reconoce adecuada o inadecuadamente las fuentes de justificación usadas para evaluar las proposiciones cotidianas, científicas y pseudocientíficas.

Objetivo específico 4: Identificar diferencias en el reconocimiento de las fuentes de justificación en función de los perfiles del alumnado.

Pregunta de investigación 3: ¿Cómo evoluciona el uso de las fuentes de justificación a lo largo de una secuencia didáctica en la cual se trabajan explícitamente estas fuentes?

Objetivo específico 5: Identificar las fuentes de justificación que usa el alumnado para escribir los ensayos elaborados al final de cada una de las unidades didácticas en las cuales se trabaja explícitamente una fuente de justificación.

Primer subobjetivo específico: Identificar diferencias en el uso de las fuentes de justificación al trabajarlas por cada ensayo .

Segundo subobjetivo específico: Identificar diferencias en el uso de las fuentes de justificación en función de cada uno de los perfiles del alumnado.

Los resultados mostraron la preferencia del alumnado para usar las fuentes de justificación de Hábitos y Explicaciones cuando evaluaron contextos cotidianos, y las de Testimonios de expertos/as y de Rasgos de la personalidad en la evaluación de las proposiciones científicas y pseudocientíficas, respectivamente. También indicaron que el alumnado tiene mejor capacidad para reconocer adecuadamente las fuentes de justificación cuando los contextos que evalúa son cotidianos, no así en los científicos y pseudocientíficos. Respecto de los últimos se evidenció una pequeña diferencia cuando el alumnado reconoció las fuentes, reconocieron mejor estas en los contextos pseudocientíficos que los científicos. En lo que concierne a la evolución de las fuentes de justificación en una secuencia didáctica, los resultados mostraron que el número de veces que la usaban aumentó significativamente cuando se trabajaron explícitamente, pero no así el número de estudiantes que las usó. Estos resultados nos proporcionan antecedentes útiles para reflexionar sobre cómo trabajar la cognición epistémica en el aula, específicamente cómo enseñar al alumnado a reconocer aquellos elementos cotidianos que usa para posicionarse en diferentes temas y de esta forma contribuir al desarrollo de la cognición epistémica en la enseñanza de las ciencias.

This thesis analyzes how a group of 3rd ESO students (14 to 15 years old) from an institute near Barcelona use, identify and recognize sources of justification when evaluating everyday, scientific and pseudoscientific propositions, as well as how they evolve. in the use of these throughout a didactic sequence in which the sources of justification are explicitly worked in a biological context. Specifically, the research questions and objectives of this thesis are:

Research question 1: What sources of justification do students use to evaluate everyday, scientific and pseudoscientific propositions?

Specific objective 1: Identify differences in the sources of justification that students use to evaluate everyday, scientific and pseudoscientific propositions.

Research question 2: Do students know how to adequately recognize the sources of justification used to evaluate propositions?

Specific objective 2: Identify profiles of students based on the number of sources of justification that they say they use to evaluate the propositions.

Specific objective 3: Analyze whether students adequately or inadequately recognize the sources of justification used to evaluate everyday, scientific and pseudoscientific propositions.

Specific objective 4: Identify differences in the recognition of sources of justification based on the profiles of the students.

Research question 3: How does the use of sources of justification evolve throughout a didactic sequence in which these sources are explicitly worked on?

Specific objective 5: Identify the sources of justification that students use to write the essays prepared at the end of each of the teaching units in which a source of justification is explicitly worked on.

First specific subobjective: Identify differences in the use of sources of justification when working on them for each essay.

Second specific subobjective: Identify differences in the use of sources of justification depending on each of the student profiles.

The results showed the students' preference to use the justification sources of Habits and Explanations when evaluating everyday contexts, and those of Expert Testimonies and Personality Traits in the evaluation of scientific and pseudoscientific propositions, respectively. They also indicated that students have a better capacity to adequately recognize the sources of justification when the contexts they evaluate are everyday ones, but this is not the case in scientific and pseudoscientific contexts. Regarding the latter, a small difference was found when students recognized the sources; they recognized these better in pseudoscientific contexts than in scientific ones. Regarding the evolution of the sources of justification in a didactic sequence, the results showed that the number of times they used them increased significantly when they were worked on explicitly, but the number of students who used them did not.

These results provide us with useful background to reflect on how to work on epistemic cognition in the classroom, specifically how to teach students to recognize those everyday elements that they use to position themselves on different topics and in this way contribute to the development of epistemic cognition in the teaching of science.