Estado de la gestión de la convivencia escolar en Escuelas de la región de Tarapacá, norte de Chile

Abstract

Aquest estudi té com a objectiu descriure l'estat de la gestió de la convivència escolar en escoles de les ciutats d'Iquique i Alto Hospicio al nord de Xile. Es va realitzar un estudi mixt en tres etapes, aplicant-se un qüestionari a 38 Encarregats de CE d' establiments públics, subvencionats i privats, entrevistant en profunditat a 6 d' aquests i analitzant 17 documents de gestió d' aquestes 6 Escoles. Les principals troballes donen compte que el càrrec és ocupat principalment per professors/es i psicòlegs/es amb una predominant presència de dones, la majoria compta amb formació específica en convivència escolar, coneixen els instruments normatius associats al seu rol, coordinen un equip de convivència i formen part dels equips directius. Hi ha coincidència en les tasques que desenvolupen: executar el pla de gestió de convivència, lliurar antecedents a la Superintendència d' Educació, entrevistar apoderats i atendre casos individuals. No obstant això, es enfronten a una sèrie d'obstacles laborals, on destaquen: baixa participació de les famílies, dificultat en la gestió de recursos i falta de temps. Addicionalment, els participants aporten suggeriments per millorar l'acompliment del càrrec: formar part de l'equip directiu, comptar amb un equip de convivència i tenir càrrega horària completa per al càrrec, així mateix destaca l'excés de protocols de CE i la inclusió dels enfocaments formatiu i normatiu en els manuals de CE. Entre les aportacions d'aquesta investigació es destaca situar-se com a estudi inèdit amb ECE a l'extrem nord de Xile, inclusiu des de la diversitat de participants i contextos educatius, i que les seves troballes poden ser útils per al disseny del perfil de càrrec dels ECE en la propera política pública en la matèria i en la formació de professors i psicòlegs lligats a càrrecs de gestió éscolar.

Este estudio tiene como objetivo describir el estado de la gestión de la convivencia escolar en escuelas de las ciudades de Iquique y Alto Hospicio en el norte de Chile. Se realizó un estudio mixto en tres etapas, aplicándose un cuestionario a 38 Encargados de CE de establecimientos públicos, subvencionados y privados, entrevistando en profundidad a 6 de estos y analizando 17 documentos de gestión de estas 6 Escuelas. Los principales hallazgos dan cuenta de que el cargo es ocupado principalmente por profesores/as y psicólogos/as con una predominante presencia de mujeres, la mayoría cuenta con formación específica en convivencia escolar, conocen los instrumentos normativos asociados a su rol, coordinan un equipo de convivencia y forman parte de los equipos directivos. Hay coincidencia en las tareas que desarrollan: ejecutar el plan de gestión de convivencia, entregar antecedentes a la Superintendencia de Educación, entrevistar apoderados y atender casos individuales. No obstante, se enfrentan a una serie de obstáculos laborales, donde destacan: baja participación de las familias, dificultad en la gestión de recursos y falta de tiempo. Adicionalmente, los participantes aportan sugerencias para mejorar el desempeño del cargo: formar parte del equipo directivo, contar con un equipo de convivencia y tener carga horaria completa para el cargo, asimismo destaca el exceso de protocolos de CE y la inclusión de los enfoques formativo y normativo en los manuales de CE. Entre los aportes de esta investigación se destaca situarse como estudio inédito con ECE en el extremo norte de Chile, inclusivo desde la diversidad de participantes y contextos educativos, y que sus hallazgos pueden ser útiles para el diseño del perfil de cargo de los ECE en la próxima política pública en la materia y en la formación de profesores y psicólogos ligados a cargos de gestión escolar.

The aim of this study is to describe the state of school coexistence management in schools of the cities of Iquique and Alto Hospicio in northern Chile. A three-stage mixed study was conducted, with a questionnaire being administered to 38 CE managers of public, subsidized and private establishments, interviewing 6 of them in depth and analyzing 17 management documents of these 6 Schools. The main findings show that the position is occupied mainly by teachers and psychologists with a predominant presence of women, most of whom have training specific to school coexistence, know the normative instruments associated with their role, coordinate a coexistence team and They are part of the management teams. There is agreement in the tasks they carry out: executing the coexistence management plan, deliver background information to the Superintendence of Education, interview parents and attend to individual cases. However, They face a series of labor obstacles, including: low participation of families, difficulty in managing resources, and Lack of time. In addition, participants provide suggestions to improve the performance of the position: be part of the team manager, have a coexistence team and have a full workload for the position, it also highlights the excess of protocols and the inclusion of training and regulatory approaches in the manuals of CE. Among the contributions of this research, it stands out that it is an unprecedented study with ECE in the extreme north of Chile, inclusive from the diversity of participants and educational contexts, and that their findings may be useful for the design of the position profile of ECEs in the next public policy on the subject and in the training of teachers and psychologists linked to school management positions.