Estrategias de gestión de los recursos marinos entre 15.100 y 6.700 cal BP en la costa del Mar de Alborán, e el contexto de la Península Ibérica

Abstract

Entendre la transició econòmica a les societats prehistòriques és essencial per desenvolupar marcs explicatius precisos. Durant l'Holocè inicial, l'adopció de pràctiques agropecuàries va marcar un canvi significatiu en el mode de vida de les societats prehistòriques, influint en els patrons d'assentament, tecnologia i dinàmiques socials i ideològiques. A la península Ibèrica, es debaten diversos models explicatius, com els migracionistes i els indigenistes, que interpreten de manera diferent l'assimilació de les societats caçadores-recol·lectores al model econòmic agropecuari. En aquest marc, en aquesta tesi doctoral, és destaca la importància dels recursos marins, especialment a la regió del mar d'Alborán, desafiant la dicotomia entre societats caçadores-recol·lectores i agropecuàries. Els objectius específics pretenen generar nou coneixement sobre la transició Mesolític-Neolític a la costa Mediterrània del sud de la península Ibèrica. Per això, s'ha investigat l'impacte de l'adopció d'animals domestics en les estratègies de recol·lecció de recursos marins, avaluant si aquesta introducció va generar canvis significatius en les pràctiques d'explotació del litoral. De manera més concreta, s'han caracteritzat les estratègies i criteris de recol·lecció de mol·luscs entre el paleolític superior i el neolític antic final, considerant variables com l'estacionalitat de recol·lecció i la zona de captura. A més, s'han contrastat les pressions ambientals i antròpiques en les característiques físiques de les conquilles, explorant la morfometria geomètrica com a eina per inferir les condicions ecològiques de les àrees de captura. Aquests aspectes han permès aportar una visió integral, detallada i novedosa de les estratègies de subsistència i la gestió dels recursos marins en aquest període històric. L'estudi s'ha centrat en els jaciments de la Cueva de Nerja (sala de la Mina) i l'abrigo de Zacatín, tots dos localitzats al mar d'Alborán, al sud-est de la península Ibèrica i que cobreixen un interval temporal entre ca. 15.100 i 6700 cal BP (ca 12.500 i 4.700 cal BC). Aquesta avaluació s'ha dut a terme a partir de l'anàlisi de la variabilitat taxonòmica a nivell diacrònic, els anàlisis biomètrics, morfomètrics i els anàlisis d'isòtops estables. Els resultats obtinguts amb la investigació documenten canvis significatius en la gestió de mol·luscs als jaciments estudiats, indicant diferències entre els períodes Mesolític i Neolític en les pràctiques de recol·lecció. S'observen variacions temporals en l'abundància relativa i diversitat d'espècies explotades, amb una estratègia de gestió més diversificada al Mesolític i més especialitzada al Neolític. Aquests canvis es vinculen a condicions ambientals específiques durant l'Holocè i a la influència potencial de l'adopció d'animals domesticats al Neolític. L'estacionalitat en la recol·lecció de Patella caerulea mostra canvis significatius entre el Paleolític superior final i el Neolític, amb una recol·lecció més estacional en aquest últim període. Els anàlisis morfomètrics mostren canvis en la talla i la forma de les conquilles, suggerint influències ambientals, com el canvi climàtic, i antropogèniques, com la pressió de recol·lecció. La morfometria geomètrica indica una estratègia de recol·lecció més planificada i mòbil al Neolític. Les conclusions s'han elaborat tenint en compte el context de la neolitització a la Península Ibèrica, destacant la complexitat de la transició de poblacions caçadores-recol·lectores a comunitats agrícoles. Es proposa que, malgrat l'adopció de modes de vida sedentaris, l'explotació de recursos marins persisteix com a pràctica habitual i complementària. Els jaciments de Nerja i Zacatín han proporcionat una visió detallada de les dinàmiques d'explotació de recursos marins, destacant la continuïtat i adaptabilitat de les comunitats en medis litorals al llarg del temps.

Comprender la transición económica en las sociedades prehistóricas es esencial para desarrollar marcos explicativos precisos. Durante el Holoceno temprano, la adopción de prácticas agro-ganaderas marcó un cambio significativo en el modo de vida de las sociedades prehistóricas, influyendo en patrones de asentamiento, tecnología y dinámicas sociales e ideológicas. En la península ibérica, se debaten diversos modelos explicativos, como los migracionistas y los indigenistas, que interpretan de manera diferente la asimilación de las sociedades cazadoras-recolectoras al modelo económico agropecuario. En este marco, en esta tesis doctoral se destaca la importancia de los recursos marinos, especialmente en la región del mar de Alborán, desafiando la dicotomía entre sociedades cazadoras-recolectoras y agropastoriles. Los objetivos específicos pretenden generar nuevo conocimiento sobre la transición Mesolítico-Neolítico en la costa Mediterránea del sur de la península ibérica. Para esto, se ha investigado el impacto de la adopción de animales domesticados en las estrategias de recolección de recursos marinos, evaluando si esta introducción generó cambios significativos en las prácticas de explotación del litoral. De manera más concreta, se han caracterizado las estrategias y criterios de recolección de moluscos entre el Paleolítico superior y el Neolítico antiguo final, considerando variables como la estacionalidad de recolección y la zona de captura. Además, se han contrastado las presiones ambientales y antrópicas en las características físicas de las conchas de gasterópodos del género Patella, explorando la morfometría geométrica como herramienta para inferir las condiciones ecológicas de las áreas de captura. Estos aspectos han permitido aportar una visión integral, detallada y novedosa de las estrategias de subsistencia y la gestión de los recursos marinos en este periodo histórico. El estudio se ha centrado en los yacimientos de Cueva de Nerja (sala de la Mina) y el abrigo de Zacatín, ambos localizados en el mar de Alborán (extremo oeste del Mediterráneo), en el sureste de la península ibérica y que cubren un intervalo temporal entre ca. 15.100 y 6700 cal BP (ca 12.500 y 4.700 cal BC). Esta evaluación se ha llevado a cabo a partir del análisis de la variabilidad taxonómica a nivel diacrónico, los análisis biométricos, morfométricos y los análisis de isótopos estables. Los resultados obtenidos con la investigación documentan cambios significativos en la gestión de moluscos en los yacimientos estudiados, indicando diferencias entre los períodos Mesolítico y Neolítico en las prácticas de recolección. Se observan variaciones temporales en la abundancia relativa y diversidad de especies explotadas, con una estrategia de gestión más diversificada en el Mesolítico y más especializada en el Neolítico. Estos cambios se vinculan a condiciones ambientales específicas durante el Holoceno y a la influencia potencial de la adopción de animales domesticados en el Neolítico. La estacionalidad en la recolección de Patella caerulea muestra cambios significativos entre el Paleolítico superior final y el Neolítico, con una recolección más estacional en este último periodo. Los análisis morfométricos muestran cambios en el tamaño y la forma de las conchas, sugiriendo influencias ambientales, como el cambio climático, y antropogénicas, como la presión y selección de áreas de recolección. La morfometría geométrica indica una estrategia de recolección más planificada y móvil en el Neolítico. Las conclusiones se han elaborado teniendo en cuenta el contexto de la neolitización en la península ibérica, destacando la complejidad de la transición de poblaciones cazadoras-recolectoras a comunidades agrícolas. Se propone que, a pesar de la adopción de modos de vida sedentarios, la explotación de recursos marinos persiste como práctica habitual y complementaria. Los yacimientos de Nerja y Zacatín han proporcionado una visión detallada de las dinámicas de explotación de recursos marinos, resaltando la continuidad y adaptabilidad de las comunidades a lo largo del tiempo.

Understanding the economic transition in prehistoric societies is essential for developing precise explanatory frameworks. During the early Holocene, the adoption of agro-pastoral practices marked a significant change in the lifestyle of prehistoric societies, influencing settlement patterns, technology, and social and ideological dynamics. In the Iberian Peninsula, various explanatory models are debated, such as migrationists and indigenists, interpreting differently the assimilation of hunter-gatherer societies into the agro-pastoral economic model. In this context, this doctoral thesis emphasizes the importance of marine resources, especially in the Alboran Sea region, challenging the dichotomy between hunter-gatherer and agro-pastoral societies. The specific objectives aim to generate new knowledge about the Mesolithic-Neolithic transition in the Mediterranean coast of southern Iberia. To achieve this, the impact of adopting domesticated animals on marine resource collection strategies has been investigated, evaluating whether this introduction led to significant changes in coastal exploitation practices. More specifically, strategies and criteria for collecting shellfish have been characterized from the Upper Paleolithic to the late early Neolithic, considering variables such as seasonality and capture zone. Additionally, environmental and anthropogenic pressures on the physical characteristics of shells have been contrasted, exploring geometric morphometrics as a tool to infer ecological conditions in capture areas. These aspects have provided a comprehensive, detailed, and novel insight into subsistence strategies and marine resource management in this historical period. The study has focused on the Cueva de Nerja and the Zacatín shelter, both located in the Alboran Sea, in the southeast of the Iberian Peninsula, covering a time span between approximately 15,100 and 6700 cal BP (around 12,500 and 4,700 cal BC). This evaluation has been carried out based on the analysis of taxonomic variability at a diachronic level, biometric and morphometric analyses, and stable isotope analyses. The results obtained from the research document significant changes in shellfish management in the studied sites, indicating differences between the Mesolithic and Neolithic periods in collection practices. Temporal variations in the relative abundance and diversity of exploited species are observed, with a more diversified management strategy in the Mesolithic and a more specialized one in the Neolithic. These changes are linked to specific environmental conditions during the Holocene and the potential influence of adopting domesticated animals in the Neolithic. Seasonality in the collection of Patella caerulea shows significant changes between the final Upper Paleolithic and the Neolithic, with more seasonal collection in the latter period. Biometric analyses show changes in the size and shape of shells, suggesting environmental influences, such as climate change, and anthropogenic factors, such as collection pressure. Geometric morphometrics indicate a more planned and mobile collection strategy in the Neolithic. The conclusions have been drawn considering the context of Neolithization in the Iberian Peninsula, highlighting the complexity of the transition from hunter-gatherer populations to agricultural communities. It is proposed that, despite the adoption of sedentary lifestyles, the exploitation of marine resources persists as a common and complementary practice. The Nerja and Zacatín sites have provided a detailed view of the dynamics of marine resource exploitation, emphasizing the continuity and adaptability of communities over time.