En torno al fenómeno de la miratividad: un análisis comparativo entre el español y el coreano

Autor/a

Rhee Yun, Hyun Joon

Director/a

Hernanz, Ma. Lluïsa

Tutor/a

Hernanz, Ma. Lluïsa

Data de defensa

2024-03-14

Pàgines

229 p.



Programa de doctorat

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciencia Cognitiva i Llenguatge

Resum

La mirativitat, segons DeLancey (1997, 2001), és una categoria semàntica universal i independent que fa la funció d'assenyalar el contingut de l'oració com a informació nova, inesperada o sorprenent per al parlant. Aquesta categoria semàntica pot manifestar-se de diverses maneres en cada llengua, ja sigui mitjançant morfemes específics, com els sufixos -ne o -gun(a) del coreà, o a través de l'entonació, entre altres estratègies gramaticals. La hipòtesi del present treball parteix de la idea que l'espanyol també disposa de marcadors que poden expressar la mirativitat. Els objectius centrals són explorar i proposar les diferents estratègies gramaticals que desplega l'espanyol per expressar la mirativitat, i investigar, des de la perspectiva teòrica de la gramàtica generativa, l'estructura sintàctica de les construccions que expressen la mirativitat en coreà i espanyol. Concretament, al capítol 1 estudiem el concepte general de la mirativitat a través dels treballs de DeLancey (1997, 2001, 2012), i assenyalem que la mirativitat pot ser considerada com a una categoria independent de l'evidencialitat i de la modalitat epistèmica. A continuació, al capítol 2, observem que, tot i que s'han publicat diversos estudis sobre la mirativitat en espanyol, no hi ha un acord general sobre el concepte de mirativitat, ni tampoc sobre on o en quin nivell es codifica la mirativitat. Per aquest motiu, al capítol 3 analitzem detalladament les característiques de les construccions miratives del coreà, perquè és una llengua que expressa la mirativitat mitjançant uns morfemes específics. Segons l'anàlisi d'aquest capítol 3, observem que les construccions miratives del coreà es caracteritzen essencialment de la següent manera: (i) s'assemblen, sintàcticament, a la declarativa (no marcada) -da, (ii) els sufixos miratius no són compatibles amb els sufixos que marquen el tipus d'oració, (iii) les construccions miratives estan restringides a la clàusula principal (no apareixen en la clàusula subordinada), a diferència de la declarativa no marcada, i, finalment, (iv) observem que la mirativitat està relacionada amb el coneixement previ del parlant; concretament, notem que les construccions miratives expressen que la proposició és un coneixement que no estava integrat en la ment del parlant o que no formava part del coneixement previ del parlant. A continuació, al capítol 4, basant-nos en els resultats obtinguts en el capítol 3, proposem les següents tres construccions de l'espanyol com a miratives, les quals comparteixen diverses característiques amb les construccions miratives del coreà: construcció mirativa-declarativa, que expressa la mirativitat mitjançant l'entonació, com a "¡Leo se ha comprado un coche!", i les construccions encapçalades per 'conque' i per 'si', com a "¡Conque Leo se ha comprado un coche!" i "¡Si Leo se ha comprado un coche!". Al capítol 5, des de la perspectiva teòrica de la gramàtica generativa, realitzem una anàlisi de l'estructura sintàctica de les construccions miratives. En particular, ens centrem en la posició sintàctica dels marcadors o sufixos miratius i en la raó per la qual aquestes construccions miratives no apareixen en la clàusula subordinada. És a dir, analitzem per què estan restringides a la clàusula principal. Basant-nos en treballs que amplien i refinen la interfície sintaxi-discurs, així com en les dades observades en els capítols anteriors, argüim que la projecció SForça de la clàusula principal es divideix en dues projeccions, Sintagma Mode Oracional (SModeO, SentMoodP, Sentence Mood Phrase) i Sc(ontext), i que la mirativitat és un tret sintàctic (concepte sintàctic) situat en la projecció Sc de la clàusula principal, el qual és confrontat pels marcadors miratius. Finalment, presentem les conclusions generals del treball al sisè i últim capítol.


La miratividad, según DeLancey (1997, 2001), es una categoría semántica universal e independiente cuya función es señalar el contenido de la oración como información novedosa, inesperada o sorprendente para el hablante. Esta categoría semántica puede manifestarse de diversas maneras en cada lengua, ya sea mediante morfemas específicos, como los sufijos -ne o -gun(a) del coreano, o a través de la entonación, entre otras estrategias gramaticales. La hipótesis del presente trabajo parte de que el español también dispone de marcadores que pueden expresar la miratividad, y los objetivos centrales son explorar y proponer las diferentes estrategias gramaticales que despliega el español para la expresión de la miratividad, e investigar, desde la perspectiva teórica de la gramática generativa, la estructura sintáctica de las construcciones que expresan la miratividad en coreano y español. Concretamente, en el capítulo 1 estudiamos el concepto general de miratividad a través de los trabajos de DeLancey (1997, 2001, 2012), y señalamos que la miratividad puede ser considerada como categoría independiente de la evidencialidad y de la modalidad epistémica. A continuación, en el capítulo 2 observamos que, a pesar de haberse publicado últimamente varios estudios en torno a la miratividad en español, no hay un acuerdo general respecto al concepto de miratividad ni sobre dónde o en qué nivel se codifica la miratividad. Por este motivo, en el capítulo 3, analizamos detalladamente las características de las construcciones mirativas del coreano, ya que es una lengua que expresa la miratividad mediante unos morfemas específicos. Según el análisis de este capítulo 3, observamos que las construcciones mirativas del coreano se caracterizan esencialmente de la siguiente manera: (i) se asemejan, sintácticamente, a la declarativa (no marcada) -da, (ii) los sufijos mirativos no son compatibles con los sufijos que marcan la clase de oración, (iii) las construcciones mirativas están restringidas a la cláusula principal (no aparecen en la cláusula subordinada), a diferencia de la declarativa no marcada, y, por último, (iv) observamos que la miratividad está relacionada con el conocimiento previo del hablante (speaker's background knowledge); en concreto, notamos que las construcciones mirativas expresan que la proposición es un conocimiento que no estaba integrado en la mente del hablante o que no formaba parte del conocimiento previo del hablante. A continuación, en el capítulo 4, basándonos en los resultados obtenidos en el capítulo 3, proponemos las siguientes tres construcciones del español como mirativas, las cuales comparten varias características con las construcciones mirativas del coreano: construcción mirativa-declarativa, que expresa la miratividad mediante la entonación, como en "¡Leo se ha comprado un coche!", y las construcciones encabezadas por 'conque' y por 'si', como en "¡Conque Leo se ha comprado un coche!" y "¡Si Leo se ha comprado un coche!". En el capítulo 5, desde la perspectiva teórica de la gramática generativa, realizamos un análisis de la estructura sintáctica de las construcciones mirativas. En particular, nos centramos en la posición sintáctica de los marcadores o sufijos mirativos y en la razón por la cual estas construcciones mirativas no aparecen en la cláusula subordinada; en otras palabras, por qué están restringidas a la cláusula principal. Basándonos en trabajos que amplían y refinan la interficie sintaxis-discurso, así como en los datos observados en los capítulos anteriores, argüimos que la proyección SFuerza de la cláusula principal se divide en dos proyecciones, Sintagma Modo Oracional (SModoO, SentMoodP, Sentence Mood Phrase) y Sc(ontexto), y que la miratividad es un rasgo sintáctico (concepto sintáctico) situado en la proyección Sc de la cláusula principal, el cual es cotejado por los marcadores mirativos. Finalmente, presentamos las conclusiones generales del trabajo en el sexto y último capítulo.


Mirativity, according to DeLancey (1997, 2001), is a universal and independent semantic category that serves to highlight the content of a sentence as novel, unexpected, or surprising to the speaker. This semantic category can be manifested in various ways in each language, either through specific morphemes, such as Korean -ne or -gun(a) suffixes, or through intonation, among other grammatical strategies. The hypothesis of this work is based on the assumption that Spanish also possesses markers that can express mirativity, and the main objectives are to explore and propose the different grammatical strategies that Spanish deploys to express mirativity, and to investigate, from a theoretical perspective of generative grammar, the syntactic structure of the constructions that express mirativity in Korean and Spanish. Specifically, in chapter 1, the general concept of mirativity is studied through the works of DeLancey (1997, 2001, 2012), and it is pointed out that mirativity can be considered as an independent category of evidentiality and epistemic modality. In chapter 2, it is observed that, despite several studies having been recently published on mirativity in Spanish, there is no general agreement regarding the concept of mirativity nor on where or at what level mirativity is codified. For this reason, in Chapter 3, the characteristics of Korean mirative constructions are analyzed in detail, for it is a language that expresses mirativity through specific morphemes. According to the analysis in this chapter 3, it can be observed that Korean mirative constructions are essentially characterized as follows: (i) they syntactically resemble the declarative (unmarked) -da, (ii) mirative suffixes are not compatible with the suffixes that mark the type of the clause, (iii) the mirative constructions are restricted to the main clause (they do not appear in the subordinate clause), unlike the unmarked declarative, and, finally, (iv) it is observed that mirativity is related to the speaker's background knowledge. Specifically, it is noted that mirative constructions express that the proposition is knowledge that was not integrated into the speaker's mind or was not part of the speaker's prior knowledge. Next, in chapter 4, based on the results obtained in chapter 3, three constructions of Spanish as miratives are proposed, all of which share several characteristics with the mirative constructions of Korean: mirative-declarative construction, which expresses mirativity through intonation, as in "¡Leo se ha comprado un coche!", and the constructions headed by 'conque' and 'si', as in "¡Conque Leo se ha comprado un coche!" and "¡Si Leo se ha comprado un coche!". In chapter 5, an analysis of the syntactic structure of mirative constructions is carried out from the theoretical perspective of generative grammar. In particular, the focus is put on the syntactic position of mirative markers or suffixes and the reason why these mirative constructions do not appear in the subordinate clause. In other words, why are they restricted to the main clause? Based on works that expand and refine the syntax-discourse interface, as well as on the data observed in previous chapters, it is argued that the ForceP of the main clause is divided into two projections, SentMoodP (Sentence Mood Phrase) and cP (contextP), and that mirativity is a syntactic feature (syntactic concept) located in the cP projection of the main clause, which is checked by the mirative markers. Finally, the general conclusions of the work are presented in the sixth and closing chapter.

Paraules clau

Mirativitat; Mirativity; Miratividad; Perifèria esquerra; Left periphery; Periferia izquierda; Interfície sintaxi-discurs; Syntax-discourse interface; Interfaz sintaxis-discurso

Matèries

81 - Lingüística i llengües

Àrea de coneixement

Ciències Humanes

Documents

hjr1de1.pdf

6.526Mb

 

Drets

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)