Limits to Blue Growth: Linking Marine Sustainability and Degrowth in the North-Western Mediterranean

Abstract

En la darrera dècada, el decreixement ha emergit com un marc útil per entendre el paper de les economies basades en el creixement en la desestabilització dels sistemes de suport vital del planeta, així com un conjunt d'eines conceptuals per imaginar i planificar futurs socioecològics sostenibles i desitjables. No obstant això, la poca relació entre la sostenibilitat marina i la investigació sobre el decreixement representa un buit significatiu en la literatura, que dificulta l'exploració de vies teòriques i empíriques prometedores. En una situació en què les ciències socials i les humanitats estan prenent lentament un "gir oceànic" i l'economia blava s'està convertint en el paradigma de sostenibilitat dominant en els cercles internacionals de governança oceànica, la investigació sobre el decreixement ha de tornar-se "blava" i abordar problemes clau de sostenibilitat marina. Amb aquesta finalitat, en aquesta dissertació, torno a la vella qüestió dels límits del creixement des d'una perspectiva marina utilitzant una lent crítica situada. Em pregunto, com funciona l'oceà tant com a conducte com a barrera per a nocions i projectes de creixement? A diferència de l'enfocament de modelització de l'informe original Limits to Growth, el meu objectiu és proporcionar una anàlisi en profunditat de les condicions socials, econòmiques i culturals que donen lloc o limiten els imaginaris i projectes de creixement basats en els oceans. Centrant-me en la Mediterrània nord-occidental, un lloc amb una concentració històricament alta d'indústries marítimes i costaneres que s'està convertint en una regió líder en la promoció i el desenvolupament de l'economia blava, intento respondre aquesta pregunta mirant i) com l'oceà ha estat un escenari per a la gran acceleració, ii) com ha alimentat l'imperatiu de créixer, i iii) com ha establert límits al creixement. A partir d'una panoràmica històrica de les nocions i projectes de creixement darrere del desenvolupament de les indústries marítimes a la Mediterrània espanyola, juntament amb el treball etnogràfic realitzat sobre dos casos d'estudi sobre les indústries navilieres i pesqueres contemporànies, mostro com tant la materialitat com la construcció social de l'oceà han generat imaginaris de creixement, així com projectes d'autolimitació col·lectiva particulars. Basant-me en idees i metodologies de l'ecologia política, l'economia ecològica i la història ambiental, en aquest treball vinculo les preocupacions de sostenibilitat marina amb els debats sobre els estudis sobre el decreixement emergent. Els resultats d'aquesta tesi apunten a la necessitat d'abandonar les perspectives terracèntriques en la recerca sobre el decreixement i promoure un paradigma de sostenibilitat contrahegemònica del decreixement blau en la governança oceànica.

En la última década, el decrecimiento se ha convertido en un marco útil para comprender el papel de las economías basadas en el crecimiento en la desestabilización de los sistemas de soporte vital del planeta, así como en un conjunto de herramientas conceptuales para imaginar y planificar futuros socioecológicos sostenibles y deseables. Sin embargo, la escasa relación entre la sostenibilidad marina y la investigación sobre el decrecimiento representa una laguna significativa en la literatura, lo que impide la exploración de vías teóricas y empíricas prometedoras. En una situación en la que las ciencias sociales y las humanidades están dando lentamente un "giro oceánico" y la economía azul se está convirtiendo en el paradigma de sostenibilidad dominante en los círculos internacionales de gobernanza de los océanos, la investigación sobre el decrecimiento debe volverse "azul" y abordar los problemas clave de la sostenibilidad marina. Con este fin, en esta tesis, vuelvo a la vieja cuestión de los límites del crecimiento desde una perspectiva marina utilizando una lente crítica situada. Pregunto, ¿cómo funciona el océano como un conducto y una barrera para las nociones y proyectos de crecimiento? A diferencia del enfoque de modelización del informe original de Limits to Growth, mi objetivo es proporcionar un análisis en profundidad de las condiciones sociales, económicas y culturales que dan lugar o limitan los imaginarios y proyectos de crecimiento basados en los océanos. Centrándome en el noroeste del Mediterráneo, un lugar con una concentración históricamente alta de industrias marítimas y costeras que se está convirtiendo en una región líder en la promoción y el desarrollo de la economía azul, intento responder a esta pregunta analizando i) cómo el océano ha sido un escenario para la gran aceleración, ii) cómo ha alimentado el imperativo de crecer, y iii) cómo ha establecido límites al crecimiento. A partir de un recorrido histórico por las nociones y proyectos de crecimiento que sustentan el desarrollo de las industrias marítimas en el Mediterráneo español, junto con el trabajo etnográfico realizado sobre dos estudios de caso sobre las industrias marítimas y pesqueras contemporáneas, muestro cómo tanto la materialidad como la construcción social del Océano han generado imaginarios de crecimiento, así como proyectos colectivos de autolimitación particulares. Basándome en ideas y metodologías de la ecología política, la economía ecológica y la historia ambiental, en este trabajo vinculo las preocupaciones sobre la sostenibilidad marina con los debates sobre los estudios emergentes sobre el decrecimiento. Los resultados de esta tesis apuntan a la necesidad de abandonar las perspectivas terracéntricas en la investigación del decrecimiento y promover un paradigma de sostenibilidad contrahegemónico del decrecimiento azul en la gobernanza de los océanos.

In the last decade, degrowth has emerged as a useful framework for understanding the role of growth-based economies in the destabilization of the planet's life-support systems as well as a conceptual toolkit to imagine and plan sustainable and desirable socio-ecological futures. However, little engagement between marine sustainability and degrowth research represents a significant gap in the literature, foreclosing the exploration of promising theoretical and empirical avenues. In a situation where the social sciences and humanities are slowly taking a "oceanic turn" and the blue economy is becoming the dominant sustainability paradigm in international Ocean governance circles, degrowth research must turn "blue" and tackle key marine sustainability problems. To this end, in this dissertation, I return to the old sustainability question of the limits to growth from a marine perspective using a situated critical lens. I ask, how does the Ocean work both as a conduit and a barrier for notions and projects of growth? Unlike the modelling approach of the original Limits to Growth report, my objective is to provide an in-depth analysis of the social, economic, and cultural conditions that give rise to or limit ocean-based growth imaginaries and projects. Focusing on the northwestern Mediterranean, a place with a historically high concentration of maritime and coastal industries that is becoming a leading region in the promotion and development of the blue economy, I attempt to answer this question by looking at i) how the ocean has been a stage for the great acceleration, ii) how it has fueled the imperative to grow, and iii) how it has established limits to growth. Based on a historical overview of the notions and projects of growth behind the development of maritime industries in the Spanish Mediterranean, together with ethnographic work carried out on two case studies on the contemporary shipping and fishing industries, I show how both the materiality and the social construction of the Ocean have generated growth imaginaries, as well as collective self-limitation projects that are distinct from those on land. Drawing on insights and methodologies from political ecology, ecological economics, and environmental history, this thesis links marine sustainability concerns with debates on emerging degrowth scholarship. The results of this dissertation point to the need to abandon terra-centric perspectives in degrowth research and promote a blue degrowth counterhegemonic sustainability paradigm in Ocean governance.