¿Quién lleva el timón? La implementación de la Contratación Pública Socialmente Responsable en el Ayuntamiento de Barcelona

Abstract

La publicació de les Directives 2004/18/EC i 2014/24/UE del Parlament Europeu ha esdevingut una finestra d'oportunitat per a promoure la contractació pública socialment responsable (CPSR) com un instrument de política econòmica, social i ambiental. El principal objectiu d'aquesta tesi és analitzar els factors que han condicionat la implementació d'aquest model de contractació pública a l'Ajuntament de Barcelona. La tesi parteix de les següents proposicions analítiques: a) La contractació pública socialment responsable pot ser un instrument de gestió per a abordar els efectes negatius de les externalitzacions de serveis públics, però s'han de tenir en compte factors jurídics, polítics i organitzatius que condicionen la seva implementació; b) En el desplegament d'aquesta política poden reproduir-se errors tradicionalment atribuïts a la gestió de les externalitzacions; i c) Els canvis jurídics en matèria de contractació pública són fonamentals però no suficients si no es realitzen reajustaments institucionals significatius. Aquestes proposicions s'aborden metodològicament a partir d'una Recerca-Acció realitzada durant tres anys a l'Ajuntament de Barcelona i en l'empresa municipal Barcelona Activa en el context d'una Beca de Doctorat Industrial. Des d'una aproximació basada en l'etnografia organitzacional, s'utilitzen tècniques com les entrevistes i l'observació participant per a conèixer de primera mà les percepcions i experiències dels principals actors involucrats en el desenvolupament d'aquesta política. Els resultats de la tesi mostren aspectes clau de la implementació com són: la formació tècnica i jurídica del personal de l'Ajuntament; la importància d'incorporar el seguiment, el control de l'execució i l'avaluació en la gestió de les clàusules; el rol dels agents de canvi com a promotors de noves pràctiques en l'organització; i la posició que ocupa el tema de la CPSR en l'agenda política i institucional. Partint de lliçons que es deriven d'aquest cas d'estudi, la tesi acaba proposant un model de gestió de la CPSR que orienta les administracions públiques que pretenguin innovar en la gestió contractual dels serveis públics.

La publicación de las Directivas 2004/18/EC y 2014/24/UE del Parlamento Europeo se han convertido en una ventana de oportunidad para promover la contratación pública socialmente responsable (CPSR) como un instrumento de política económica, social y ambiental. El principal objetivo de esta tesis es analizar los factores que han condicionado la implementación de este modelo de contratación pública en el Ayuntamiento de Barcelona. La tesis parte de las siguientes proposiciones analíticas: a) La contratación pública socialmente responsable puede ser un instrumento de gestión para abordar los efectos negativos de las externalizaciones de servicios públicos, pero se deben tener en cuenta factores jurídicos, políticos y organizativos que condicionan su implementación; b) En el despliegue de esta política pueden reproducirse errores tradicionalmente atribuidos a la gestión de las externalizaciones; y c) Los cambios jurídicos en materia de contratación pública son fundamentales pero no suficientes si no se realizan reajustes institucionales significativos. Estas proposiciones se abordan metodológicamente a partir de una Investigación-Acción realizada durante tres años en el Ayuntamiento de Barcelona y en la empresa municipal Barcelona Activa en el contexto de una Beca de Doctorado Industrial. Desde una aproximación basada en la etnografía organizacional, se utilizan técnicas como las entrevistas y la observación participante para conocer de primera mano las percepciones y experiencias de los principales actores involucrados en el desarrollo de esta política. Los resultados de la tesis muestran aspectos clave de la implementación como son: la formación técnica y jurídica del personal del Ayuntamiento; la importancia de incorporar el seguimiento, el control de la ejecución y la evaluación en la gestión de las cláusulas; el rol de los agentes de cambio como promotores de nuevas prácticas en la organización; y la posición que ocupa el tema de la CPSR en la agenda política e institucional. Partiendo de lecciones que se derivan de este caso de estudio, la tesis termina proponiendo un modelo de gestión de la CPSR que orienta a las administraciones públicas que pretendan innovar en la gestión contractual de los servicios públicos.

The publication of European Parliament Directives 2004/18/EC and 2014/24/EU have become a window of opportunity to promote socially responsible public procurement (SRPP) as an instrument of economic, social and environmental policy. The main objective of this thesis is to analyze the factors that have conditioned the implementation of the SRPP public procurement model in the Barcelona City Council. The thesis is based on the following analytical propositions: a) Socially responsible public procurement can be a management tool to address the negative effects of outsourcing of public services, but legal, political and organizational factors that condition its implementation must be taken into account; b) In the deployment of this policy, errors traditionally attributed to the management of outsourcing can be reproduced; and c) Legal changes in public procurement are necessary but not sufficient for successful implementation if significant institutional readjustments are not made. These propositions are methodologically approached on the basis of an Action-Research carried out during three years in Barcelona City Council and in the municipal company Barcelona Activa in the context of an Industrial PhD. Through an organisational ethnography, techniques such as interviews and participant observation are used to obtain first-hand knowledge of the perceptions and experiences of the main actors involved in the deployment of this policy. The results of the thesis highlight key aspects of implementation such as: the technical and legal training of the City Council staff; the importance of incorporating monitoring, control of execution and evaluation in the management of the social clauses; the role of the change agents as promoters of new practices in the organisation; and the position of SRPP on the political and institutional agenda. Based on the lessons learned from this case study, the thesis concludes by proposing a SRPP management model to guide public administrations seeking to innovate in the contractual management of public services.