Precariedad y empleo público en clave de género. Una mirada a los servicios municipales en Chile

Abstract

La tesi analitza els factors que influeixen en la feminització de la precarietat laboral a l'ocupació municipal xilè. A la tesi s'aborda aquesta qüestió des d'una fonamentació teòrica que combina la perspectiva de gènere amb diferents teories i aproximacions a la precarietat laboral. Aquesta articulació teòrica l'aplica a un objecte d'estudi molt escassament treballat des d'una perspectiva sociològica: l'ocupació municipal. Aquest escàs tractament en la literatura sociològica internacional es combina, en el cas xilè, amb una manca evident de dades sobre l'ocupació a nivell local. Aquesta manca de dades ha obligat la doctoranda a demanar de forma individualitzada, municipi per municipi, les dades relatives a les persones contractades a nivell local. La pregunta inicial de recerca es desglossa en la tesi doctoral en dos objectius principals: 1) Identificar les dimensions objectives de la precarietat laboral a l'ocupació municipal i les seues causes; i 2) Explicar les causes per les quals aquesta precarietat està vinculada a una segregació per gènere. Aquests dos objectius principals es responen tenint en compte les tres grans àrees de serveis municipals de què es fan càrrec els municipis a Xile: l'administració pública en termes estrictes, els serveis de salut i l'educació primària i secundària.

A nivell metodològic, la tesi doctoral planteja un disseny que articula dades quantitatives i qualitatives per tenir una aproximació tan àmplia com sigui possible. Les dades qualitatives s'han obtingut a partir d'entrevistes semidirigides a informants clau, experts i actors al nivell municipal. Les dades quantitatives han estat obtingudes de dues fonts diferents. D'una banda, descarregant les dades que proporciona el Sistema Nacional d'Informació Municipal (SINIM), i de l'altra, sol·licitant directament la informació mitjançant el sistema de transparència a 3 ministeris i 345 organismes municipals (ajuntaments o corporacions municipals). Les dades qualitatives s'han explotat mitjançant una anàlisi temàtica que s'ha desenvolupat amb el programa Atlas.ti. Les dades quantitatives s'han explotat estadísticament mitjançant anàlisis univariades, bivariades i multivariades. Un dels elements més importants d'aquesta anàlisi quantitativa ha estat la construcció d'una tipologia de perfils precaris, que ha permès mostrar les diverses formes que pren la precarietat laboral i graus en què la precarietat multidimensional afecta la força laboral pública.

Els principals resultats mostren, per una banda, que els serveis municipals xilens tenen una estructura d'ocupació altament heterogènia i segregada sexualment, que reprodueix les desigualtats territorials i del mercat laboral, i que, en part, es pot explicar per la pròpia construcció sociohistòrica dels municipis xilens com a ocupadors i proveïdors de serveis a la ciutadania. D'altra banda, les dades mostren que les característiques de la precarietat laboral a l'ocupació municipal van més enllà de la visió dicotòmica precari/no precari, usualment associada a l'estabilitat laboral, és a dir, el binomi temporal/permanent. Factors com làrea específica del treball municipal, la dimensió rural/urbana i la riquesa del municipi configuren un mapa de la precarietat laboral municipal a Xile impossible de reduir a una sola dimensió

La tesis analiza los factores que influyen en la feminización de la precariedad laboral en el empleo municipal chileno. En la tesis se aborda esta cuestión desde una fundamentación teórica que combina la perspectiva de género con distintas teorías y aproximaciones a la precariedad laboral. Esta articulación teórica la aplica a un objeto de estudio muy escasamente trabajado desde una perspectiva sociológica: el empleo municipal. Este escaso tratamiento en la literatura sociológica internacional se combina, en el caso chileno, con una evidente falta de datos sobre el empleo a nivel local. Esta falta de datos ha obligado a la doctoranda a recabar de forma individualizada, municipio por municipio, los datos relativos a las personas contratadas a nivel local. La pregunta inicial de investigación se desglosa en la tesis doctoral en dos objetivos principales: 1) Identificar las dimensiones objetivas de la precariedad laboral en el empleo municipal y sus causas; y 2) Explicar las causas por las que esta precariedad está vinculada a una segregación por género. Estos dos principales objetivos se responden teniendo en cuenta las tres grandes áreas de servicios municipales de las que se hacen cargo los municipios en Chile: la administración pública en términos estrictos, los servicios de salud y la educación primaria y secundaria.

A nivel metodológico, la tesis doctoral plantea un diseño que articula datos cuantitativos y cualitativos para tener una aproximación lo más amplia posible. Los datos cualitativos se han obtenido a partir de entrevistas semidirigidas a informantes clave, expertos y actores en el nivel municipal. Los datos cuantitativos se han obtenido de dos fuentes distintas. Por un lado, descargando los datos que proporciona el Sistema Nacional de Información Municipal (SINIM), y por otro, solicitando directamente la información mediante el sistema de transparencia en 3 ministerios y 345 organismos municipales (ayuntamientos o corporaciones municipales). Los datos cualitativos se han explotado mediante un análisis temático, que se ha desarrollado con el programa Atlas.ti. Los datos cuantitativos se han explotado estadísticamente mediante análisis univariados, bivariados y multivariados. Uno de los elementos más importantes de este análisis cuantitativo ha sido la construcción de una tipología de perfiles precarios, que ha permitido mostrar las diversas formas que toma la precariedad laboral y grados en los que la precariedad multidimensional afecta a la fuerza laboral pública.

Los principales resultados muestran, por un lado, que los servicios municipales chilenos tienen una estructura de empleo altamente heterogénea y segregada sexualmente, que reproduce las desigualdades territoriales y del mercado laboral, y que, en parte, puede explicarse por la propia construcción sociohistórica de los municipios chilenos como empleadores y proveedores de servicios a la ciudadanía. Por otra parte, los datos muestran que las características de la precariedad laboral en el empleo municipal van más allá de la visión dicotómica precario/no precario, usualmente asociada a la estabilidad laboral, es decir, el binomio temporal/permanente. Factores como el área específica del trabajo municipal, la dimensión rural/urbana y la riqueza del municipio configuran un mapa de la precariedad laboral municipal en Chile imposible de reducir a una sola dimensión.

The thesis analyzes the factors that influence the feminization of labor precariousness in Chilean municipal employment. The thesis approaches this issue from a theoretical foundation that combines the gender perspective with different theories and approaches to labor precariousness. This theoretical articulation is applied to an object of study very scarcely studied from a sociological perspective: municipal employment. This scarce treatment in the international sociological literature is combined, in the Chilean case, with an evident lack of data on employment at the local level. This lack of data has forced the doctoral candidate to collect, on an individual basis, municipality by municipality, data on people hired at the local level. The initial research question is broken down in the doctoral thesis into two main objectives: 1) To identify the objective dimensions of job insecurity in municipal employment and its causes; and 2) To explain the reasons why this insecurity is linked to gender segregation. These two main objectives are answered taking into account the three main areas of municipal services that municipalities are responsible for in Chile: public administration in strict terms, health services, and primary and secondary education. At the methodological level, the doctoral thesis proposes a design that articulates quantitative and qualitative data in order to have the broadest possible approach. The qualitative data were obtained from semi-directed interviews with key informants, experts and actors at the municipal level. Quantitative data were obtained from two different sources. On the one hand, by downloading the data provided by the National Municipal Information System (SINIM), and on the other hand, by directly requesting the information through the transparency system in 3 ministries and 345 municipal agencies (city councils or municipal corporations). The qualitative data have been exploited by means of a thematic analysis, which has been developed with the Atlas.ti program. The quantitative data were exploited statistically by means of univariate, bivariate and multivariate analyses. One of the most important elements of this quantitative analysis has been the construction of a typology of precarious profiles, which has made it possible to show the various forms that labor precariousness takes and the degree to which multidimensional precariousness affects the public workforce. The main results show, on the one hand, that Chilean municipal services have a highly heterogeneous and sexually segregated employment structure, which reproduces territorial and labor market inequalities, and which, in part, can be explained by the very socio-historical construction of Chilean municipalities as employers and providers of services to the citizenry. On the other hand, the data show that the characteristics of labor precariousness in municipal employment go beyond the dichotomous view of precarious/non-precarious, usually associated with labor stability, i.e., the temporary/permanent binomial. Factors such as the specific area of municipal work, the rural/urban dimension and the wealth of the municipality configure a map of municipal labor precariousness in Chile that is impossible to reduce to a single dimension.