Las políticas de traducción y la comunicación intercultural mediada en el contexto de migración haitiana en Chile: el caso de los servicios públicos

Abstract

Aquesta investigació s'emmarca en el procés de la migració haitiana recent cap a Xile, on la llengua oficial de facto és l'espanyol. A diferència d'altres grups migratoris nombrosos que han arribat al país, habitualment hispanoparlants, els haitians tenen com a primera llengua el crioll haitià, i per això han emergit barreres comunicatives quan aquesta població acudeix als serveis públics i es relaciona amb els professionals. Diverses respostes han intentat superar aquestes barreres comunicatives. El nostre estudi se centra en les respostes relacionades amb les activitats de traducció i interpretació entre crioll haitià i espanyol, a partir d'una figura encarregada de la mediació lingüística en la comunicació, que hem optat per anomenar Agent de Superació de Barreres Comunicatives (ASBC), davant de la varietat de denominacions que rep en diferents institucions. L'estudi es guia per la pregunta de recerca: quines característiques té la comunicació intercultural mediada als serveis públics xilens? Per abordar-la, ens situem en el marc de la política de traducció (PT), fet que implica que proposem comprendre aquestes pràctiques de traducció concretes com a part d'un context més general: el de l'Estat xilè, on interactuen creences i formes de gestió de la política. D'altra banda, hem recorregut a la interpretació als serveis públics (ISP) per analitzar la comunicació mediada per ASBC. Aquesta investigació té un abast exploratori-descriptiu. A més, fem servir un enfocament qualitatiu per analitzar les perspectives de tres perfils d'actors que participen del fenomen en els àmbits de salut, educació i justícia (ASBC, professionals del servei i encarregats dels centres amb ASBC). La recol·lecció de dades s'ha basat en entrevistes semiestructurades als tres perfils d'informants i en documents de les institucions públiques sobre la dimensió comunicativa amb la població haitiana. L'anàlisi de dades ha consistit en una anàlisi de contingut qualitatiu. Els resultats mostren que la iniciativa de l'ASBC tendeix a ser una política de traducció bottom-up, que respon a l'augment d'usuaris haitians als centres. Així, els nivells locals gestionen la figura, segons les seves necessitats. Així mateix, de la manca de marcs reguladors a nivell nacional i de polítiques top-down se'n deriva que els ASBC posseeixin diferents perfils, funcions i formes de vinculació contractual. Tot i això, comparteixen algunes tasques, com les d'interpretar i orientar els usuaris haitians. A més, es plantegen reptes similars en la definició i la institucionalització d'aquest grup. Cal assenyalar que la percepció i l'autopercepció de l'ASBC són aspectes que determinen que aquesta figura actuï com un pont entre l'haitià i el sistema públic. A més, l'anàlisi mostra l'ASBC com una figura híbrida en dos sentits: primer, perquè s'hi poden identificar característiques de diferents professionals de la comunicació mediada que hi ha a altres països. Segon, perquè l'ASBC estaria a mig camí entre la professionalització i la no professionalització.

Esta investigación se enmarca en el proceso de la reciente migración haitiana hacia Chile, cuya lengua oficial de facto es el español. A diferencia de otros grupos migratorios numerosos que han arribado al país, habitualmente hispanohablantes, los haitianos tienen como primera lengua el criollo haitiano, por lo que han emergido barreras comunicativas cuando esta población acude a los servicios públicos y se relaciona con los profesionales. Diversas respuestas han tratado de superar tales barreras comunicativas. Nuestro estudio se centra en las respuestas relacionadas con las actividades de traducción e interpretación entre criollo haitiano y español, a partir de una figura encargada de mediar en la comunicación, que hemos optado por llamar Agente de Superación de Barreras Comunicativas (ASBC), ante la variedad de denominaciones que recibe en distintas instituciones. El estudio se guía por la pregunta de investigación: ¿qué características tiene la comunicación intercultural mediada en los servicios públicos chilenos? Para abordarla, nos situamos en el marco de la política de traducción (PT), lo que implica que proponemos comprender estas prácticas de traducción concretas como parte de un contexto más general: el del Estado chileno, donde interactúan creencias y formas de gestión de la política. Por otro lado, hemos recurrido a la interpretación en los servicios públicos (ISP) para analizar la comunicación mediada por ASBC. Esta investigación tiene un alcance exploratorio-descriptivo. Además, usamos un enfoque cualitativo para analizar las perspectivas de tres perfiles de actores que participan del fenómeno en los ámbitos de salud, educación y justicia (los ASBC, los profesionales del servicio y los encargados de los centros con ASBC). La recolección de datos se basó en entrevistas semi-estructuradas a los tres perfiles de informantes y en documentos de las instituciones públicas sobre la dimensión comunicativa con la población haitiana. El análisis de datos consistió en un análisis de contenido cualitativo. Los resultados muestran que la iniciativa del ASBC tiende a ser una política de traducción bottom-up, que responde al aumento de usuarios haitianos en los centros. Así, los niveles locales gestionan la figura, de acuerdo con sus necesidades. Asimismo, la falta de marcos regulatorios a nivel nacional y de políticas top-down deriva en que los ASBC posean distintos perfiles, funciones y formas de vinculación contractual. Sin embargo, comparten algunas tareas, como las de interpretar y orientar a los usuarios haitianos. Además, se plantean desafíos similares en la definición e institucionalización de este grupo. Cabe señalar que la percepción y autopercepción del ASBC son aspectos que determinan que esta figura actúe como un puente entre el haitiano y el sistema público. Además, el análisis muestra al ASBC como una figura híbrida en dos sentidos: primero, porque se pueden identificar características de distintos profesionales de la comunicación mediada que existen en otros países. Segundo, porque el ASBC estaría a medio camino entre la profesionalización y la no profesionalización.

This research is framed within the recent Haitian migration to Chile, whose de facto official language is Spanish. Unlike other major migratory groups that have arrived in the country, usually Spanish-speaking, Haitians speak Haitian Creole as their first language. Hence, communication barriers arise when this population turns to public services and interacts with professionals. Several solutions have tried to overcome such communicative barriers. Our study focuses on the responses related to translation and interpretation activities between Haitian Creole and Spanish, based on a figure responsible for mediating communication, which we decided to call Agent for Overcoming Communication Barriers (by its Spanish acronym, ASBC) due to the variety of names it receives in different institutions. The study is guided by this research question: What are the characteristics of mediated intercultural communication in Chilean public services? To explore this question, we address the framework of translation policy (TP), which implies that we propose to understand these specific translation practices as part of a more general context: that of the Chilean state, where beliefs and forms of policy management interact. Furthermore, we have resorted to public service interpreting (PSI) to analyze ASBC-mediated communication. This research has an exploratory-descriptive scope. A qualitative approach was used to analyze the perspectives of three profiles of actors involved in the phenomenon in the areas of healthcare, education, and justice (ASBCs, service professionals, and managers of centers working with ASBCs). Data collection was based on semi-structured interviews with three informant profiles and documents from public institutions regarding the communicative dimension of the Haitian population. Data analysis consisted of qualitative content analysis. The results show that the ASBC initiative tends to be a bottom-up translation policy in response to increased Haitian users in the services. Thus, local levels manage this figure (ASBC) according to their needs. Furthermore, the lack of regulatory framework at a national level and top-down policies means that ASBCs have different profiles, functions, and contractual relationships. However, they share some tasks, such as interpreting and providing orientation to Haitian users. In addition, similar challenges exist in the definition and institutionalization of this group. It should be noted that the perception and self-perception of the ASBC are key aspects that determine that this figure acts as a bridge between Haitians and the public system. Moreover, the analysis shows the ASBC as a hybrid figure for two reasons. First, we can identify the characteristics of the ASBC in different mediated communication professionals in other countries. Second, the ASBC figure is halfway between professionalization and non-professionalization.