Hacia una creatividad ecológica

Abstract

L'estudi de la creativitat, tradicionalment abordat per les disciplines de la psicologia cognitiva i de la personalitat, ha tendit a focalitzar-se en la persona i les seves capacitats cognitives, excloent-ne dues variables considerades fonamentals en aquest treball. D'una banda, l'umwelt, entès com el medi natural o construït que envolta l'organisme i li proporciona oportunitats de vida i acció, i amb què estableix relacions constitutives recíproques. D'altra banda, l'aisthesi, o atenció sensorial, afectiva i intel·lectual que l'organisme presta en trobar-se amb el món a la recerca d'oportunitats d'acció.

En contraposició a la perspectiva de la creativitat centrada en les capacitats cognitives de l'individu humanista, aquesta recerca proposa entendre-la com un procés que sorgeix de l'acció recíproca entre ésser i entorn, en què l'exploració activa i l'atenció estètica -o sensitiva- exerceixen un paper fonamental. S'argumenta que crear és un procés relacional, situat i distribuït, que no resulta tant de la manipulació de representacions descontextualitzades, sinó de l'acció d'un organisme en/amb el seu entorn performatiu i de la manera com atén i s'hi relaciona.

El estudio de la creatividad, tradicionalmente abordado por las disciplinas de la psicología cognitiva y de la personalidad, ha tendido a focalizarse en la persona y sus capacidades cognitivas, excluyendo de la investigación dos variables consideradas fundamentales en este trabajo. Por un lado, el umwelt, entendido como el medio natural o construido que envuelve al organismo y le proporciona oportunidades de vida y acción, y con el que establece relaciones constitutivas recíprocas. Por otro lado, la aisthesis, o atención sensorial, afectiva e intelectual que el organismo presta en su encuentro con el mundo en busca de oportunidades de acción.

En contraposición a la perspectiva de la creatividad centrada en las capacidades cognitivas del individuo humanista, esta investigación propone entenderla como un proceso que surge de la acción recíproca entre ser y entorno, en el cual la exploración activa y la atención estética -o sensitiva- desempeñan un papel fundamental. Se argumenta que crear es un proceso relacional, situado y distribuido, que no resulta tanto de la manipulación de representaciones descontextualizadas, sino de la acción de un organismo en/con su entorno performativo y de la forma en la que atiende y se relaciona con él.

The study of creativity, traditionally addressed by the disciplines of cognitive and personality psychology, has tended to focus on the person and their cognitive abilities, excluding from the research two variables considered fundamental in this study. On the one hand, the umwelt, understood as the natural or built environment that surrounds the organism and provides it with opportunities for life and action, and with which it establishes reciprocal constitutive relationships. On the other hand, the aisthesis, or the sensory, affective, and intellectual attention that the organism pays in its encounter with the world in search of opportunities for action.

In contrast to the perspective of creativity focused on the cognitive abilities of the humanistic individual, this research proposes to understand it as a process that arises from the reciprocal action between being and environment, in which active exploration and aesthetic -or sensitive- attention play a fundamental role. It is argued that creating is a relational, situated and distributed process, which does not result so much from the manipulation of decontextualized representations, but from the action of an organism in/with its performative environment and the way in which it attends to and relates to it.