Utilidad y ventajas de los catéteres centrales de inserción periférica respecto al catéter venoso central no tunelizado

Abstract

Introducció: Els catèters venosos centrals d'inserció perifèrica (PICC) són una alternativa als catèters venosos centrals per a l'administració de teràpia intravenosa a l'àmbit hospitalari.

Justificació científica: L'ús dels PICC s'ha incrementat a la pràctica clínica habitual. La fàcil inserció, nombroses indicacions, similars a les dels CVC, la comoditat percebuda pels pacients i la relació cost benefici en comparació dels CVC, expliquen la popularitat dels PICC. Tot i aquests beneficis, els PICC també poden presentar complicacions mecàniques i infeccioses. La bacterièmia associada a catèter és actualment la principal causa de bacterièmia nosocomial, augmentant la mortalitat, perllongant l'estada hospitalària i augmentant els costos. Alguns estudis suggereixen que els PICC s'han relacionat amb un risc menor de bacterièmia associada a catèter en comparació amb altres dispositius. Altres estudis en canvi descriuen un increment del risc d'aquesta, encara que no hem trobat estudis randomitzats que comparin ambdues tècniques en pacients hospitalitzats a sales convencionals.

Hipòtesis i objectius: La nostra hipòtesi de treball és que l'ús dels PICC disminuirà la taxa de bacterièmia associada a catèter, així com les complicacions en la inserció i el manteniment respecte a l'ús dels CVC i això reduirà l'estada hospitalària. L'objectiu principal és demostrar i analitzar el risc de bacterièmia associada als CVC no tunelitzats en comparació dels PICC. També analitzem la incidència de complicacions durant la inserció i el manteniment dels dos catèters, la mortalitat als 30 dies, estada hospitalària i la qualitat de vida percebuda dels pacients, mesurant usant l'escala visual analògica del dolor en ambdós grups.

Disseny: És un estudi prospectiu, nacional, unicèntric, aleatoritzat (raó 1:1), assaig clínic aprovat pel comitè d'ètica del nostre hospital. Es va dur a terme durant la pràctica clínica habitual d'inserció i manteniment dels catèters venosos centrals dels pacients hospitalitzats a sales convencionals. El període d'estudi va ser comprès entre el novembre del 2014 i el juliol del 2017. Basant-nos en estudis previs es va estimar que el percentatge de pacients que desenvolupen bacterièmia de catèter venós central és de 4,4%. Acceptant un error tipus alfa de 0,05 i una potència del 0,8 i sumant un 5% per les possibles pèrdues d'inclusió i seguiment, es va necessitar una mida de mostra de 258 pacients a cada branca.

Resultats: El 99,4% de la nostra població presentava comorbiditats associades, mesures segons l'índex de comorbiditat de Charlson, dels quals un 7,6% presentaven alta o molt alta comorbiditat. La indicació majoritària per a la inserció dels catèters era la nutrició parenteral total, en 121 pacients (49%). Tretze bacterièmies associades a catèter van ser diagnosticades (5,4%), de les quals 11(9%) dels casos corresponien als CVC i 2 (1,6%) als PICC, p < 0,001. L'estada hospitalària va ser més perllongada en pacients amb CVC que tenien complicacions en la inserció o el manteniment dels catèters en comparació del grup de PICC, p< 0,004 i p = 0,04, respectivament. El grup de CVC experimentava més dolor durant la inserció del catèter i a les 72h, en comparació del grup de PICC (p < 0,001 vs. P = 0,04).

Conclusió: A la nostra població, els PICC comparats amb els CVC es van associar a una menor taxa de bacterièmia relacionada amb catèter, menor risc de complicacions tant en la inserció com en el manteniment, i millor qualitat de vida percebuda pel pacient.

Introducción: Los catéteres venosos centrales de inserción periférica (PICC), son una alternativa a los catéteres venosos centrales para la administración de terapia intravenosa en el ámbito hospitalario.

Justificación científica: El uso de los PICC se ha incrementado en la práctica clínica habitual. La fácil inserción, numerosas indicaciones, similares a las de los CVC, la comodidad percibida por los pacientes y la relación coste beneficio en comparación con los CVC, explican la popularidad de los PICC. A pesar de estos beneficios, los PICC también pueden presentar complicaciones mecánicas e infecciosas. La bacteriemia asociada a catéter es actualmente la principal causa de bacteriemia nosocomial, aumentando la mortalidad, prolongando la estancia hospitalaria y aumentando los costes. Algunos estudios sugieren que los PICC se han relacionado con un menor riesgo de bacteriemia asociada a catéter en comparación con otros dispositivos. Otros estudios en cambio describen un incremento del riesgo de esta, aunque no hemos encontrado estudios randomizados que comparen ambas técnicas en pacientes hospitalizados en salas convencionales.

Hipótesis y objetivos: Nuestra hipótesis de trabajo es que, el uso de los PICC disminuirá la tasa de bacteriemia asociada a catéter, así como las complicaciones en la inserción y en el mantenimiento respecto al uso de los CVC y ello reducirá la estancia hospitalaria. El objetivo principal es demostrar y analizar el riesgo de bacteriemia asociada a los CVC no tunelizados en comparación con los PICC. También analizamos la incidencia de complicaciones durante la inserción y el mantenimiento de ambos catéteres, la mortalidad a los 30 días, estancia hospitalaria y la calidad de vida percibida de los pacientes, medida usando la escala visual analógica del dolor en ambos grupos. Diseño: Es un estudio prospectivo, nacional, unicéntrico, aleatorizado (razón 1:1), ensayo clínico aprobado por el comité de ética de nuestro hospital. Se llevó a cabo durante la práctica clínica habitual de inserción y mantenimiento de los catéteres venosos centrales de los pacientes hospitalizados en salas convencionales. El periodo de estudio fue comprendido entre noviembre del 2014 y julio del 2017. Basándonos en estudios previos se estimó que el porcentaje de pacientes que desarrollan bacteriemia de catéter venoso central es de 4,4%. Aceptando un error tipo alfa de 0,05 y una potencia del 0,8 y sumando un 5% por las posibles pérdidas de inclusión y seguimiento, se necesitó un tamaño de muestra de 258 pacientes en cada rama.

Resultados: El 99,4% de nuestra población presentaba comorbilidades asociadas, medidas según el índice de comorbilidad de Charlson, de los cuáles un 7,6% presentaban alta o muy alta comorbilidad. La indicación mayoritaria para la inserción de los catéteres era la nutrición parenteral total, en 121 pacientes (49%). Trece bacteriemias asociadas a catéter fueron diagnosticadas (5,4%), de las cuales 11(9%) de los casos correspondían a los CVC y 2 (1,6%) a los PICC, p < 0,001. La estancia hospitalaria fue más prolongada en pacientes con CVC que tenían complicaciones en la inserción o en el mantenimiento de los catéteres en comparación con el grupo de PICC, p< 0,004 y p = 0,04, respectivamente. El grupo de CVC experimentaba más dolor durante la inserción del catéter y a las 72h, en comparación con el grupo de PICC (p < 0,001 vs. P = 0,04).

Conclusión: En nuestra población, los PICC comparados con los CVC se asociaron a una menor tasa de bacteriemia relacionada con catéter, menor riesgo de complicaciones tanto en la inserción como en el mantenimiento, y mejor calidad de vida percibida por el paciente.

Background: Peripherally Inserted Central Catheters (PICCs) are an alternative to Central Venous Catheters (CVCs) for the administration of intravenous therapy in hospital settings.

Scientific justification: The use of PICCs has increased in current clinical practice. The ease of insertion, numerous indications similar to those for CVCs, safety patients' perceived comfort, and the cost-benefit ratio in comparison with other CVCs account for the popularity of PICCs. Despite these benefits, PICCs can also have mechanical and infectious complications. Catheter-related bacteremia is currently the main cause of nosocomial bacteremia, which increases mortality and prolongs the hospital stay and costs. Some studies suggest that PICCs are associated with a lower risk of catheter-related bacteremia compared to other devices. Other studies find a higher risk, although we have not found randomized studies comparing both techniques in patients hospitalized in conventional wards.

Hypothesis and aims: Our working hypothesis is that, the use of PICCs reduce the catheter-associated bacteriemia, as well as complications in insertion and maintenance compared to the use of CVC, and reduce hospital stay. The study main aims to demonstrate and analyze the bacteremia associated with non tunneled CVCs compared with PICCs. We also analyzed the incidence of complications during the insertion and maintenance of both catheters, 30-day mortality, duration of hospital stays in both arms, and perceived quality of life of patients measured using a visual analog scale for pain.

Methods/design: The study is a prospective, single-country, single-center, randomized (ratio 1:1) clinical trial approved by the ethics committee of our hospital. It was carried out during the standard practice of insertion and maintenance of central venous catheters in hospitalized patients. The study period was comprised between November 2014 and July 2017. Based on previous studies, it was estimated that the percentage of patients who develop central venous catheter bacteriemia is 4,4%. Acepting an-Alpha type error of 0,05 and a power of 0,8 and adding 5% for posible inclusión and follow -up losses, a sample size of 258 patients was needed.

Results: In our global population, 99,4% had associated comorbidities measured according to the Charlson Comorbidity Index, of which 7,6% had high or very high values. The indication for catheter insertion was the administration of parenteral nutrition in 121 patients (49%) Thirteen cases of catheter-associated bacteremia were diagnosed (5,4%), of which 11 (9%) cases corresponded to CVCs and 2 (1,6%) to PICCs, p < 0,001. The hospital stay was more prolonged in patients with CVCs who had complications during insertion or maintenance compared with patients with PICCs, p< 0,004 and p = 0,04, respectively. The CVC group also had more pain also during catheter insertion and 72 hours after insertion compared with the PICC group (p < 0,001 vs. P = 0,04).

Conclusion: In our population, PICCs compared to CVCs were associated with a lower rate of catheter-related bacteremia, lower risk of complications both in insertion and maintenance, and better quality of life perceived by the patient.