Mediation Activities in an Out-of-school Digital Story-telling Project

Abstract

La publicació del volum complementari del MCER ha fet avançar notablement la consideració de la mediació en l'educació plurilingüe, pluricultural i multimodal, tot reconeixent la seva contribució vital al desenvolupament de competències orientades a l'acció en la interacció social. Investigar la mediació és de gran importància per diverses raons: 1) la naturalesa teòrica i abstracta del concepte pot no estar totalment alineada amb les realitats pràctiques plurilingües, pluriculturals i multimodals de la comunicació en diferents entorns educatius, socials i professionals; 2) les formulacions complexes i la manca d'especificitat en el volum complementari del MECR en dificulten la comprensió i poden ser un obstacle en la pràctica docent; 3) la investigació empírica actual sobre la mediació s'ha centrat principalment en la comprensió de com s'ensenya, s'aprèn i s'avalua la mediació en entorns pedagògics controlats; els casos de mediació en temps real i la seva organització interaccional han estat comparativament poc explorats.

La present tesi doctoral pretén proporcionar evidències empíriques detallades de com es desenvolupen les pràctiques de mediació en temps real i en el món real. La tesi té en compte com la mediació lingüística i cultural implica diversos recursos i competències, que inclouen habilitats, coneixements, actituds, etc., que es mobilitzen en interaccions en temps real, especialment en contextos educatius multilingües, multiculturals i multimodals. Concretament, aquest estudi s'emmarca dins d'un projecte de narració digital extraescolar a Catalunya que inclou participants adolescents i adults de diferents orígens lingüístics i culturals. Aquest estudi és de naturalesa qualitativa i utilitza principalment l'anàlisi conversacional (AC) per fonamentar la tesi teòricament i metodològicament i per analitzar les dades.

La tesi per compendi s'estructura al voltant de quatre publicacions empíriques centrades en el tema principal de la mediació. La publicació núm. 1 descriu el funcionament bàsic de la mediació lingüística i els rols dels participants, i inclou l'ús d'eines digitals; la publicació núm. 2 i la publicació núm. 3 detallen els processos interaccionals de la mediació lingüística a través de l'anàlisi deseqüències de reparació conversacional; la publicació núm. 4 aprofundeix en aquests coneixements i explora la mediació cultural, el cosmopolitisme i la mobilització de fons de coneixement.

Les conclusions principals que es sintetitzen en les quatre publicacions demostren que: 1) la construcció d'activitats de mediació és un procés complex i interaccional de caràcter multimodal, col·laboratiu, plurilingüe i pluricultural; 2) la mediació mostra diferents formes i diferents nivells de complexitat i es construeix a partir d'una convergència dinàmica d'elements lingüístics, culturals, ètics, tecnològics, relacionals, emocionals i cognitius; 3) la resolució satisfactòria de la mediació exigeix competència plurilingüe i pluricultural, habilitats tecnològiques, diferents tipus de coneixements i sensibilitat relacional, etc., per part dels diferents participants en la interacció; 4) les activitats de mediació poden contribuir al desenvolupament de nous recursos i competències, que inclouen habilitats, coneixements, actituds, etc., entre els participants.

Aquest estudi representa una contribució significativa al camp de l'educació plurilingüe i pluricultural donat que usa un enfocament analític conversacional (AC) per identificar i analitzar activitats de mediació en temps real i en un entorn educatiu real, i així superar la bretxa existent entre els constructes teòrics i les aplicacions pràctiques. Advoca per un enfocament holístic de l'educació que tingui en compte la diversitat cultural i lingüística inherent als entorns educatius. L'estudi proporciona coneixements útils per al desenvolupament d'estratègies didàctiques lingüísticament i culturalment inclusives per preparar els joves com a mediadors actius i col·laboratius en la societat multilingüe i multicultural del segle XXI.

La publicación del volumen complementario del MCER ha hecho avanzar notablemente la consideración de la mediación en la educación plurilingüe, pluricultural y multimodal, reconociendo su contribución vital al desarrollo de competencias orientadas a la acción en la interacción social. Investigar la mediación es de gran importancia por varias razones: 1) la naturaleza teórica y abstracta del concepto puede no coincidir plenamente con las realidades prácticas plurilingües, pluriculturales y multimodales de la comunicación en diferentes entornos educativos, sociales y profesionales; 2) las formulaciones complejas y la falta de especificidad en el volumen complementario del MCER dificultan su comprensión y pueden ser un obstáculo en la práctica docente; 3) la investigación empírica actual sobre la mediación se ha centrado principalmente en la comprensión de cómo se enseña, se aprende y se evalúa la mediación en entornos pedagógicos controlados; las instancias de mediación en tiempo real y su organización interaccional han sido comparativamente poco exploradas.

La presente tesis doctoral pretende aportar evidencias empíricas detalladas de cómo se desarrollan las prácticas de mediación en tiempo real y en el mundo real. La tesis tiene en cuenta cómo la mediación lingüística y cultural implica diversos recursos y competencias, que incluyen habilidades, conocimientos, competencias, actitudes, etc., que se movilizan en interacciones en tiempo real, particularmente en contextos educativos multilingües, multiculturales y multimodales. En concreto, este estudio se enmarca en un proyecto extraescolar de narración digital en Cataluña, en el que participan adolescentes y personas adultas de diversos orígenes lingüístico-culturales. Este estudio es de naturaleza cualitativa y utiliza principalmente el análisis conversacional (AC) para fundamentar teórica y metodológicamente la tesis y para analizar los datos.

La tesis por compendio se estructura en torno a cuatro publicaciones empíricas centradas en el tema principal de la mediación. La publicación núm. 1 describe el funcionamiento básico de la mediación lingüística y los roles de los participantes, incluyendo el uso de herramientas digitales; las publicaciones núm. 2 y núm. 3 detallan los procesos interaccionales de la mediación lingüística a través del análisis de secuencias de reparación conversacional; la publicación núm. 4 profundiza en estos conocimientos y explora la mediación cultural, el cosmopolitismo y la movilización de fondos de conocimiento.

Las principales conclusiones sintetizadas en las cuatro publicaciones demuestran que: 1) la construcción de actividades de mediación es un proceso complejo e interaccional de naturaleza multimodal, colaborativa, plurilingüe y pluricultural; 2) la mediación muestra diferentes formas y distintos niveles de complejidad y se construye a partir de una convergencia dinámica de elementos lingüísticos, culturales, éticos, tecnológicos, relacionales, emocionales y cognitivos; 3) la resolución satisfactoria de la mediación exige competencias plurilingües y pluriculturales, habilidades tecnológicas, distintos tipos de conocimientos y sensibilidad relacional, etc., por parte de los distintos participantes en la interacción; 4) las actividades de mediación pueden contribuir al desarrollo de nuevos recursos y competencias, que incluyen habilidades, conocimientos, actitudes, etc., entre los participantes.

Este estudio representa una contribución significativa al campo de la educación plurilingüe y pluricultural al emplear un enfoque analítico conversacional (AC) para identificar y analizar actividades de mediación en tiempo real en un entorno educativo real, y así salvar la brecha existente entre los constructos teóricos y las aplicaciones prácticas. Aboga por un enfoque holístico de la educación que tenga en cuenta la diversidad cultural y lingüística inherente a los entornos educativos. El estudio aporta conocimientos útiles para el desarrollo de estrategias didácticas inclusivas desde el punto de vista lingüístico y cultural para preparar a los jóvenes como mediadores activos y colaboradores en la sociedad multilingüe y multicultural del siglo XXI.

The publication of the CEFR Companion Volume has notably advanced the consideration of mediation in plurilingual, pluricultural and digitally-enhanced education, recognizing its vital contribution to action-oriented competences in social interaction. The critical importance of investigating mediation is grounded in several justifications: 1) the theoretical and abstract nature of the concept may not fully align with the practical plurilingual, pluricultural and multimodal realities of communication in different educational, social and professional settings; 2) the complex formulations and lack of specificity in the CEFR Companion Volume make them difficult to understand and may hinder the practical value of the concept in teaching practice; 3) current empirical research on mediation has predominantly been on understanding mediation as it is taught, learned and assessed within controlled pedagogical environments, while real-time instances of mediation and their interactional organization are comparatively under-explored.

Situated against this backdrop, the present doctoral dissertation aims to provide detailed empirical evidence of how mediation practices unfold in real-time and in the real world. It takes into account how linguistic and cultural mediation implicate diverse resources and competences, including skills, knowledge, dispositions, etc., that work together in real-time interactions, particularly in multilingual and multicultural digitally-enhanced educational contexts. Specifically, this study is embedded within an after-school digital storytelling project in Catalonia, Spain, involving adolescent and adult participants from diverse lingua-cultural backgrounds. This study is qualitative in nature and mainly uses conversation analysis (CA) for grounding the thesis theoretically and methodologically in the study of interaction and for data analysis. Ethnographic methods were also used for data collection.

The thesis by compendium is structured around four empirical publications centered on the main theme of mediation. Publication nº1 describes some basic mechanics of linguistic mediation and participant roles, including the use of digital tools. Publication nº2 and Publication nº3 move to discuss detailed interactional processes of linguistic mediation by investigating conversational repair sequences. Publication nº4 further builds upon these insights and explores cultural mediation, cosmopolitanism, and the mobilization of funds of knowledge.

Key findings synthesized across the four publications demonstrate that: 1) the construction of mediation activities is a complex, interactional process that is multimodal, collaborative, plurilingual and pluricultural in nature; 2) mediation shows different forms and different levels of complexity and is constructed in a dynamic convergence of linguistic, cultural, ethical, technological, relational, emotional and cognitive features; 3) the successful resolution of mediation demands plurilingual and pluricultural competence, technological skills, different types of knowledge and relational sensitivity, and so on, on behalf of the different interactional participants; 4) mediation activities can contribute to the development of new resources and competences, including skills, knowledge, dispositions, etc. among participants.

This study represents a significant contribution to the field of plurilingual and pluricultural education by employing a conversational analytic (CA) approach to identify and analyze real-time mediation activities, bridging the extant gap between theoretical constructs and practical applications by focusing on mediation in a real-life educational setting. It advocates for a holistic approach to education that leverages the cultural and linguistic diversity inherent in educational settings. The study provides actionable insights for the development of linguistically and culturally inclusive pedagogical strategies for preparing youth as active and collaborative mediators in 21st century multilingual and multicultural society.