The Impact of Intralingual Translation of Persian Every-day Legal Texts on Average Citizens

Abstract

L'impacte de la traducció intralingüística de textos jurídics perses d'ús quotidià als ciutadans iranians L'objectiu d'aquest estudi és investigar l'impacte de la traducció intralingüística en la comprensibilitat dels documents jurídics perses utilitzats i signats habitualment pels ciutadans mitjans a l'Iran. La motivació d'aquest estudi va sorgir de la constatació que molts ciutadans iranians no comprenen del tot els documents jurídics que signen habitualment. Malgrat moviments com el Plain English Campaign (Meza et al., 2020) a tot el món (Cassany, 2005; Clauss, 2020; Hill, 2005), la traducció intralingüística (Jakobson, 2002) segueix sent una àrea poc investigada a la disciplina de la traducció jurídica. Aquesta tesi aborda dues qüestions clau: en primer lloc, si els ciutadans de l'Iran comprenen plenament els documents jurídics quotidians; i, en segon lloc, si la traducció intralingüística millora la comprensió i, per tant, la seva confiança per signar-los. Per investigar aquestes qüestions, l'estudi formula tres hipòtesis. La primera suggereix que els iranians necessitaran menys temps per llegir documents jurídics comuns si es tradueixen al persa "planer". La segona proposa que la traducció intralingüística millora la comprensió, mentre que la tercera sosté que augmenta la confiança a l'hora de ratificar aquests documents jurídics. Un estudi empíric posa a prova les hipòtesis utilitzant un corpus de tres textos jurídics problemàtics per als ciutadans iranians: un contracte de compravenda, un contracte matrimonial i una sol·licitud de reclamació. Identificats a través de les respostes d'advocats a un qüestionari, aquests tres tipus de text van ser traduïts intralingüísticament al persa planer i revisats per la investigadora i per dos advocats. El pas següent va consistir a seleccionar els participants a l'estudi, centrant-se en ciutadans iranians d'entre 18 i 60 anys. El mostreig per quotes va garantir una mostra diversa, d'acord amb les característiques de la població, com el gènere i l'edat, per representar una distribució equilibrada. Després de dissenyar i validar un qüestionari mitjançant un estudi pilot, es van fer dues enquestes en línia per garantir resultats comparables. Després d'aquest estudi, es va identificar una variable de confusió possible: l'efecte de lectura repetida. Per tant, es va fer un altre estudi per determinar si aquest era el cas i quantificar-lo i controlar-lo. Finalment, després d'analitzar els resultats d'aquests dos estudis, es va dissenyar un segon qüestionari neutralitzant la variable de confusió i es va utilitzar amb una tercera mostra, aquesta vegada en un qüestionari personal, cara a cara. La taula següent mostra els diferents estudis empírics realitzats: Taula 1: Dates i participants a cada fase de la investigació empírica. Estudi Data Participants Piloto Febrer 2021 (primera meitat) 4 Estudi 1 (qüestionaris online) Febrer 2021 (segona meitat) y abril 2021 30 Estudi de lectura repetida Juny 2021 20 Estudi 2 (qüestionaris presencials) Agost 2022 16

Els qüestionaris dels estudis 1 i 2 (en línia i presencial) tenen quatre apartats: dades personals, preguntes relacionades amb la traducció original i intralingüística per a un contracte de compravenda, un contracte matrimonial i una sol·licitud de reclamació. Després de la lectura de cada text, als estudis 1 i 2 hi ha quatre preguntes que avaluen les quatre variables dependents: temps de lectura, comprensió global, comprensió dels termes jurídics i confiança en signar el document. Al qüestionari presencial (estudi 2), la investigadora va mesurar el temps de lectura dels participants amb un cronòmetre, a diferència de l'opció d'elecció múltiple del qüestionari en línia (estudi 1). Els resultats indiquen que els participants poden dedicar diferents quantitats de temps a la lectura de textos jurídics traduïts intralingüísticament, pert tant, no es va validar la primera hipòtesi. No obstant això, la seva comprensió i confiança van millorar significativament, cosa que confirma la segona i tercera hipòtesi. Això posa en relleu l'impacte positiu de la traducció intralingüística en la comprensió i la confiança del ciutadà mitjà a l'hora de signar documents jurídics quotidians. En general, els resultats d'aquesta investigació subratllen la importància de la traducció intralingüística al persa planer per millorar la comprensibilitat dels textos jurídics, en particular per als lectors no especialitzats, amb una aplicabilitat potencial en diversos idiomes i tipus de text a l'àmbit de la traducció jurídica.

El impacto de la traducción intralingüística de textos jurídicos persas de uso cotidiano en los ciudadanos iranís El objetivo de este estudio es investigar el impacto de la traducción intralingüística en la comprensibilidad de los documentos jurídicos persas utilizados y firmados habitualmente por los ciudadanos medios en Irán. La motivación de este estudio surgió de la constatación de que muchos ciudadanos iraníes no comprenden del todo los documentos jurídicos que firman habitualmente. A pesar de movimientos como el Plain English Campaign (Meza et al., 2020) en todo el mundo (Cassany, 2005; Clauss, 2020; Hill, 2005), la traducción intralingüística (Jakobson, 2002) sigue siendo un área poco investigada en la disciplina de la traducción jurídica. Esta tesis aborda dos cuestiones clave: en primer lugar, si los ciudadanos de Irán comprenden plenamente los documentos jurídicos cotidianos; y ,en segundo lugar, si la traducción intralingüística mejora la comprensión y, por tanto, su confianza para firmarlos. Para investigar estas cuestiones, el estudio formula tres hipótesis. La primera sugiere que los iraníes necesitarán menos tiempo para leer documentos jurídicos comunes si se traducen al persa "llano". La segunda propone que la traducción intralingüística mejora la comprensión, mientras que la tercera sostiene que aumenta la confianza a la hora de refrendar estos documentos jurídicos. Un estudio empírico pone a prueba las hipótesis utilizando un corpus de tres textos jurídicos comúnmente problemáticos para los ciudadanos iraníes: un contrato de compraventa, un contrato matrimonial y una solicitud de reclamación. Identificados a través de las respuestas de los abogados a un cuestionario, estos tres tipos de texto fueron traducidos intralingüísticamente al persa llano y revisados por la investigadora y por dos abogados. El siguiente paso consistió en seleccionar a los participantes en el estudio, centrándose en ciudadanos iraníes de entre 18 y 60 años. El muestreo por cuotas garantizó una muestra diversa, acorde con las características de la población, como el género y la edad, para representar una distribución equilibrada. Tras diseñar y validar un cuestionario mediante un estudio piloto, se realizaron dos encuestas en línea para garantizar resultados comparables. Tras este estudio, se identificó una posible variable de confusión: el efecto de lectura repetida. Por lo tanto, se realizó otro estudio para determinar si éste era el caso y cuantificarlo y controlarlo. Finalmente, tras analizar los resultados de estos dos estudios, se diseñó un segundo cuestionario, neutralizando la variable de confusión, y se utilizó con una tercera muestra, esta vez en un cuestionario personal, cara a cara. La siguiente tabla muestra los diferentes estudios empíricos realizados: Tabla 1: Fechas y participantes en cada fase de la investigación empírica. Estudio Fecha Participantes Piloto Febrero 2021 (primera mitad) 4 Estudio 1 (cuestionarios online) Febrero 2021 (segunda mitad) y abril 2021 30 Estudio de lectura repetida Junio 2021 20 Estudio 2 (cuestionarios presenciales) Agosto 2022 16

Los cuestionarios de los estudios 1 y 2 (en línea y presencial) tienen cuatro apartados: datos personales, preguntas relacionadas con la traducción original e intralingüística para un contrato de compraventa, un contrato matrimonial y una solicitud de reclamación. Después de la lectura de cada texto, en los estudios 1 y 2 hay cuatro preguntas que evalúan las cuatro variables dependientes: tiempo de lectura, comprensión global, comprensión de los términos jurídicos y confianza al firmar el documento. En el cuestionario presencial (estudio 2), la investigadora midió el tiempo de lectura de los participantes con un cronómetro, a diferencia de la opción de elección múltiple del cuestionario en línea (estudio 1). Los resultados indican que los participantes pueden dedicar distintas cantidades de tiempo a la lectura de textos jurídicos traducidos intralingüísticamente, lo que significa que no se validó la primera hipótesis. Sin embargo, su comprensión y confianza mejoraron significativamente, lo que confirma la segunda y tercera hipótesis.

The Impact of Intralingual Translation of Persian Every-day Legal Texts on Average Citizens This study aims to investigate the impact of intralingual translation on the comprehensibility of Persian legal documents commonly used and signed by average citizens in Iran. The motivation for this study arose from the realization that many average Iranian citizens do not fully understand the legal documents they commonly sign. Despite movements such as the Plain English Campaign (Meza et al., 2020) all around the world (see Cassany, 2005; ‎Clauss, 2020; Hill, 2005), intralingual translation (Jakobson, 2002) remains an under-researched area in legal translation. This study addresses two key questions: first, whether average citizens in Iran fully understand every-day legal documents; second, whether intralingual translation improves comprehension for these individuals and thus their confidence to sign them. To investigate these questions, the study formulates three hypotheses. The first suggests that average Iranians will require less time to read common legal documents when translated into plain Persian. The second proposes that this intralingual translation enhances comprehension, while the third contends that it boosts confidence when endorsing these translated legal documents. An empirical study tests the hypotheses using a corpus of three commonly problematic legal texts for Iranian citizens: a Purchase contract, a Marriage contract and a Complaint request. Identified through lawyer responses to a questionnaire, these three text types were intralingually translated to plain Persian and revised by the researcher and by two lawyers. The next step involved selecting participants for the study, targeting Iranian citizens aged 18-60. Quota sampling ensured a diverse sample, aligning with the population's characteristics, such as gender and age, to represent a balanced distribution. After designing and validating a questionnaire through a pilot study, two online surveys were conducted to ensure comparable results. After this study, a possible confusion variable was identified: the repeated reading effect. Therefore, another study was conducted to determine if this was the case and to quantify and control it. Finally, after analysing the results of these two studies, a second questionnaire was designed, neutralizing the confusion variable, and it was used with a third sample, this time in a personal, face-to-face questionnaire. The following table shows the different empirical studies conducted: Table 1: Dates and participants in each phase of the empirical studies. Study Date Participants Pilot study February 2021 (First half) 4 Study 1 (Online questionnaires) February 2021 (Second half) and April 2021 30 Repeated reading study June 2021 20 Study 2 (Face-to-face questionnaires) August 2022 16

Questionnaires in studies 1 and 2 (online and face-to-face) have four sections: personal background, questions related to the original and intralingual translation for purchase contracts, marriage contracts, and complaint requests. Four questions after each text in studies 1 and 2 assess the four dependent variables: reading time, overall comprehension, legal terms comprehension, and signing confidence. In the face-to-face questionnaire (study 2), participants' reading time was measured by the researcher using a stopwatch, differing from the multiple-choice option in the online questionnaire (study 1). The results indicate that participants may spend varying amounts of time reading intralingually translated legal texts, which means our first hypothesis was not validated. However, their comprehension and confidence significantly improved, confirming the second and third hypotheses. This highlighting the positive impact of intralingual translation on average citizens' understanding and confidence to sign every-day legal documents. Overall, the findings of this research emphasize the importance of intralingual translation to plain Persian in enhancing legal text comprehensibility, particularly for non-specialized readers, with potential applicability in various languages and text types within legal translation.