Universitat Ramon Llull
Bosch Casabò, Marianna
Florensa Ferrando, Ignasi
Martínez Blanco, Mònica
2024-06-27
282 p.
Universitat Ramon Llull. IQS
El camp de l'estadística està evolucionant ràpidament amb l'aparició de la ciència de les dades. Malgrat tot, aquesta evolució no s'ha integrat plenament en l'ensenyament universitari. Continua imperant una organització tradicional de l'ensenyament de l'estadística entorn de l'estadística descriptiva, les distribucions de probabilitat i la inferència, i la necessitat d'adaptar-se a les exigències canviants del camp triga a aparèixer. La recerca que es presenta en aquesta tesi es desenvolupa en el marc de la teoria antropològica del didàctic (TAD) i té dos punts de partida. El primer, segueix la línia desenvolupada per l'equip espanyol de recerca sobre el TAD sobre l'ecologia de la transició del paradigma de la visita de les obres al paradigma del qüestionament del món en l'ensenyament universitari, i el paper dels processos d'indagació basats en els recorreguts d'estudi i investigació (REI) en aquesta transició. I el segon, pren com a origen el marc de l'ensenyament universitari de l'estadística, un camp amb les seves pròpies especificitats pel que fa al seu recent desenvolupament i la seva importància en l'ensenyament universitari, i també pel que fa al seu paper crític com a eina per a qüestionar diferents tipus de realitats en el món actual. Utilitzem la conceptualització en termes de la transició entre el paradigma de la visita d'obres i el paradigma del qüestionament del món per qüestionar l'estadística com a saber per ensenyar a través dels recorreguts d’estudi i investigació. Explorem les condicions necessàries perquè es produeixi un canvi de paradigma en estadística, ja que el mer canvi de discurs dels "continguts" a les "competències" ha demostrat ser insuficient per a transformar tant les infraestructures epistemològiques com les didàctiques. L'estructura d'aquest estudi es basa en tres pilars. El primer és un estat de l'art sobre l'ensenyament de l'estadística basat en projectes, i mostra com els investigadors tendeixen a adoptar una posició interna respecte del sistema d’ensenyament, assumint el problema del professorat com a problema de recerca. Per contra, la teoria antropològica del didàctic ho formula com un problema ecològic des d'una perspectiva més global i externa respecte al sistema educatiu, per abordar les condicions necessàries perquè les noves propostes didàctiques existeixin en entorns institucionals concrets i les restriccions que dificulten la seva implementació i difusió. El segon pilar és un estudi de cas que segueix el mètode d'enginyeria didàctica i basat en el disseny, implementació i anàlisi a posteriori de tres edicions d'un curs d'estadística que integra un recorregut d'estudi i investigació. El tercer pilar és una anàlisi ecològica més profunda d'aquesta implementació, destacant el paper que hi juguen diferents dialèctiques de la indagació en termes de crono-, meso- i topo-gènesi. Aquesta recerca posa en relleu la connexió intrínseca entre els recorreguts d'estudi i recerca com a dispositius didàctics i el curs global en el qual s'insereix. Destaca la interconnectivitat dels factors crítics que afecten les dialèctiques de la indagació, relacionats amb l'origen de les preguntes generatrius i la situació en la qual es plantegen, la construcció a llarg termini del medi de la indagació i l'evolució progressiva del contracte didàctic. També mostra com la infraestructura didàctica que dona suport al canvi de paradigma necessita integrar una infraestructura epistemològica diferent—és a dir, noves i diferents organitzacions del saber estadístic—que la proporcionada històricament pel paradigma de la visita de les obres.
El campo de la estadística está evolucionando rápidamente con la aparición de la ciencia de los datos. Sin embargo, esta evolución no se ha integrado plenamente en la enseñanza universitaria. Sigue imperando una organización tradicional de la enseñanza de la estadística en torno a la estadística descriptiva, las distribuciones de probabilidad y la inferencia, y la necesidad de adaptarse a las exigencias cambiantes del campo tarda en aparecer. La investigación que se presenta en esta tesis se desarrolla en el marco de la teoría antropológica de lo didáctico (TAD) y tiene dos puntos de partida. El primero, sigue la línea desarrollada por el equipo español de investigación sobre el TAD acerca de la ecología de la transición del paradigma de la visita de las obras al paradigma del cuestionamiento del mundo en la enseñanza universitaria, y el papel de los procesos de indagación basados en los recorridos de estudio e investigación (REI) en esta transición. El segundo, es el campo de trabajo de la enseñanza universitaria de la estadística, un campo con sus propias especificidades en cuanto a su reciente desarrollo e importancia en la enseñanza universitaria, y también en cuanto a su papel crítico como herramienta para cuestionar distintos tipos de realidades en el mundo actual. Utilizamos la conceptualización en términos de la transición entre el paradigma de la visita de obras y de paradigma del cuestionamiento del mundo para cuestionar la estadística como saber por enseñar a través de los recorridos de estudio e investigación. Exploramos las condiciones necesarias para que se produzca un cambio de paradigma en estadística, ya que el mero cambio de discurso de los "contenidos" a las "competencias" ha demostrado ser insuficiente para transformar tanto las infraestructuras epistemológicas como las didácticas. La estructura de este estudio se basa en tres pilares. El primero es un estado del arte sobre la enseñanza de la estadística basada en proyectos. Se pone en evidencia cómo los investigadores tienden a adoptar una posición interna respecto a las propuestas didácticas basadas en indagaciones, asumiendo como el problema de cómo enseñar estadística como problema de investigación. Por el contrario, la teoría antropológica de la didáctica lo formula como un problema ecológico desde una perspectiva más global y externa respecto al sistema educativo, para abordar las condiciones necesarias para que las nuevas propuestas instruccionales existan en entornos institucionales concretos y las restricciones que dificultan su implementación y difusión. El segundo pilar es un estudio de caso analizado siguiendo el método de la ingeniería didáctica y basado en el diseño, implementación y análisis a posteriori de tres ediciones de un curso de estadística que integra un recorrido de estudio e investigación. El tercer pilar es un análisis ecológico más profundo de dicha implementación, destacando el papel desempeñado por diferentes dialécticas de la indagación en términos de crono-, meso- y topo-génesis. Esta investigación pone de relieve la conexión intrínseca entre los recorridos de estudio e investigación y el curso en el que se inserta. Destaca la interconectividad de los factores críticos que afectan las dialécticas de la indagación, relacionados con el origen de las preguntas generatrices y la situación en la que estas surgen, la construcción a largo plazo de los medios de la indagación y la evolución progresiva del contrato didáctico. También muestra cómo la infraestructura didáctica que apoya el cambio de paradigma necesita integrar una infraestructura epistemológica diferente—es decir, nuevas y diferentes organizaciones del saber estadístico—que la proporcionada históricamente por el paradigma de la visita de las obras.
The field of statistics is rapidly evolving with the emergence of data science. However, this evolution has not been fully integrated into university education. What prevails is a traditional organisation of statistics education around descriptive statistics, probability distributions and inference, and the need to adapt to the changing demands of the field takes time to appear. The research presented in this dissertation is developed within the anthropological theory of the didactic (ATD) and has a double origin. Firstly, it follows the line developed by the Spanish research team on the ATD about the ecology of the transition from the paradigm of visiting works to the paradigm of questioning the world in university education, and the role of inquiry processes based on study and research paths (SRP) in this transition. Secondly, it addresses this line by considering the case of university statistics education, a field with its own specificities regarding its recent development and importance in university education, and also regarding its critical role as a tool to question many kinds of realities in today’s world. We use the notions of the paradigm of visiting works and the paradigm of questioning the world to question statistics as knowledge to be taught through SRPs. We explore the conditions needed for a paradigm shift in statistics to occur since a mere change in the discourse from “contents” to “competences” has proved to be insufficient to transform both the epistemological and the didactic infrastructures. The structure of this study relies on three pillars. The first one is a state of the art on teaching statistics with projects, and it shows how researchers tend to adopt an internal position with respect to the instructional proposals based on inquiries, which is inherent to the teaching problem. In contrast, the anthropological theory of the didactic points to the ecological problem from a more global perspective, and external regarding the educational system, to address the conditions needed for the new instructional proposals to exist in specific institutional settings and the constraints hindering their implementation and dissemination. The second pillar is case study analysed following the didactic engineering method and based on the design, implementation and a posteriori analysis of three editions of a statistics course that integrates an SRP. The third pillar is a more in-depth ecological analysis of such implementation, highlighting the role played by different inquiry dialectics in terms of chrono-, meso- and topo-genesis. This research highlights the intrinsic connection of the study and research path and the course’s that integrates it. It stresses the interconnectivity of critical factors regarding the inquiry dialectics, related to the origin of the generating questions and the situation in which they arise, the long-term construction of the inquiry milieus and the progressive evolution of the didactic contract. It also shows how the didactic infrastructure supporting the change of paradigm needs to integrate a different epistemological infrastructure—that is new and different statistical knowledge organisations—than the one provided by the paradigm of visiting works.
Anthropological theory of the didactic; Business administration and management; Statistics; University education; Study and research path
311 - Estadística; 378 - Ensenyament superior. Universitats; 51 - Matemàtiques; 65 - Gestió i organització. Administració i direcció d'empreses. Publicitat. Relacions públiques. Mitjans de comunicació de masses
Educació
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
