Liquid Encounters: Hydrosocial Territories, Socionatures, and Subjectivities of Interbasin Water Transfers

Abstract

Aquesta tesi doctoral aborda la política i les contradiccions multiescalars i multidimensionals de les transformacions territorials causades pels transvasaments d'aigua entre conques, concretament l'Aqüeducte Tajo-Segura (Espanya). Com a tipologia d'infraestructura hidràulica a gran escala, els transvasaments entre conques han estat poc investigats en comparació amb altres tipus d'infraestructures similars. Tot i així, hi ha una creixent atenció als impactes socials, ambientals i econòmics dels transvasaments. L'estrès hídric que es viu a les conques del Tajo i el Segura no és només resultat del canvi climàtic, sinó també d'un segle amb una visió política de canvi socioecològic i territorial del país. Aquesta tesi examina empíricament i teòrica les relacions hidrològiques i socials de l'aigua, en escales i dimensions múltiples, i el transport d'aquesta a través dels transvasaments entre conques, informant i alhora essent informada per conceptes i debats de l'ecologia política i l'ecologia política de l'aigua, les hegemonies i contrahegemonies, i les ecologies polítiques feministes de les subjectivitats i l'ètica del més que humà. Cerca respondre com l'aqüeducte Tajo-Segura ha recreat les narratives dominants sobre l'ús i el valor donat a l'aigua, i d'aquesta manera, crea configuracions territorials desiguals i subjectes regants. La tesi també explora la política situada de la conformitat i la resistència a aquests processos de territorialització hidrosocial i la creació de subjectes, així com quins van ser els resultats d'aquesta política. En primer lloc, faig una revisió i anàlisi dels transvasaments entre conca a partir de la literatura científica i utilitzo un marc analític de l'ecologia política de l'aigua per analitzar els impactes i les degradacions causades pels mateixos, així com el resultat dels conflictes i contestacions polítiques que sorgeixen de la construcció i operació dels transvasaments. Tot seguit, utilitzo un marc de territoris hidrosocials per examinar i caracteritzar les eines i sentits comuns d'hegemonia i contrahegemonia en la construcció de diversos territoris hidrosocials de l'aqüeducte Tajo-Segura, mitjançant l'operació del transvasament i de les accions i polítiques de modernització del regadiu. A continuació, faig servir el mateix cas d'estudi per combinar el marc de territoris hidrosocials amb l'anàlisi de l'ecologia política feminista de les subjectivitats per analitzar com l'aqüeducte Tajo-Segura i les polítiques de modernització del regadiu han contribuït a la construcció de subjectes regants ideals, i com a la pràctica els subjectes regants s'alineen o no amb aquest ideal als territoris hidrosocials on viuen. Continuo baixant a l'escala personal, on m'inspiro en la meva pròpia història i en les relacions personals amb diversos llocs de les conques del Tajo i el Segura, acompanyat amb les experiències investigatives basades a l'Índia dels meus col·legues de WEGO per pensar de forma conjunta sobre les conseqüències ètiques de les relacions més-que-humanes lligades a l'aigua. Mitjançant aquest viatge en múltiples escales, aquesta investigació contribueix a una reflexió crítica dels impactes dels transvasaments entre conques i dels territoris i subjectes que creen, i alhora indica les alternatives existents i possibles que estan arrelades en relacions hidrosocials més justes i igualitàries.

Esta tesis doctoral aborda la política y las contradicciones multiescalares y multidimensionales de las transformaciones territoriales causadas por los trasvases de agua entre cuencas, concretamente el Acueducto Tajo-Segura (España). Como tipología de infraestructura hidráulica a gran escala, los trasvases entre cuencas han sido poco investigados en comparación con otros tipos de infraestructuras similares. Aun así, hay una creciente atención a los impactos sociales, ambientales y económicos de los trasvases. El estrés hídrico experimentado en las cuencas del Tajo y el Segura es resultado no solo del cambio climático, sino también de un siglo con una visión política de cambio socio-ecológico y territorial del país. Esta tesis examina empírica y teóricamente las relaciones hidrológicas y sociales del agua, en sus múltiples escalas y dimensiones, y el transporte de esta a través de los trasvases entre cuencas, que informa y a su vez es informado por conceptos y debates de la ecología política y la ecología política del agua, hegemonías y contrahegemonías, y de ecologías políticas feministas de las subjetividades y la ética del más-que-humano. Busca responder cómo el acueducto Tajo-Segura ha recreado las narrativas dominantes sobre el uso y valor dado al agua, y mediante esto, crea configuraciones territoriales desiguales y sujetos regantes. La tesis también explora la política situada de la conformidad y resistencia a estos procesos de territorialización hidrosocial y la creación de sujetos, así como los resultados de esta política. En primer lugar, hago una revisión y análisis de los trasvases entre cuenca a partir de la literatura científica y utilizo un marco analítico de la ecología política del agua para analizar los impactos y degradaciones causadas por las mismos, al igual que el resultado de los conflictos y contestaciones políticas que surgen de la construcción y operación de los trasvases. A continuación, utilizo un marco de territorios hidrosociales para examinar y caracterizar las herramientas y sentidos comunes de hegemonía y contrahegemonía en la construcción de varios territorios hidrosociales del acueducto Tajo-Segura, mediante la operación del trasvase y asimismo de las acciones y políticas de modernización del regadío. Seguidamente, utilizo el mismo caso de estudio para combinar el marco de territorios hidrosociales con el análisis de la ecología política feminista de las subjetividades para analizar como el acueducto Tajo-Segura y las políticas de modernización del regadío han contribuido a la construcción de sujetos regantes ideales, y como en la práctica los sujetos regantes se alinean o no con este ideal en los territorios hidrosociales en los que viven. Continúo bajando a la escala de lo personal, donde me inspiro en mi propia historia y en las relaciones personales con diversos lugares en las cuencas del Tajo y el Segura, acompañado con las experiencias investigativas basadas en la India de mis colegas de WEGO para pensar de forma conjunta sobre las consecuencias éticas de las relaciones más-que-humanas ligadas al agua. A través de este viaje en múltiples escalas, esta investigación contribuye a una reflexión crítica de los impactos de los trasvases entre cuencas y de los territorios y sujetos que crean, y al mismo tiempo indica las alternativas existentes y posibles que están arraigadas en relaciones hidrosociales más justas e igualitarias.

This dissertation addresses the multi-scalar and multi-dimensional politics and contradictions of territorial transformations induced by Inter-Basin Water Transfers (IBWT), particularly the Tagus-Segura Aqueduct (TSA) in Spain. As a type of large-scale hydraulic infrastructure, there has been scant scholarship on IBWTs in comparison to other infrastructure. Nonetheless there has been increasing attention towards their social, environmental, and economic impacts. Hydrological stress experienced in both the Tagus and Segura basins is the result not only of climate-change induced meteorological change, but of a century-long political vision of socioecological and territorial transformation of the country. This dissertation is a theoretical and empirical examination of multi-scalar and multi-territorial hydrological and social relations of water and its conveyance through IBWTs and is informed by and in turn informs concepts and debates in political ecology and the political ecology of water, hegemonies and counterhegemonies, and feminist political ecologies of subjectivities and ethics of the more-than-human. It seeks to answer how the TSA recreated dominant narratives on water's use and value, and through it, uneven territorial configurations, and irrigator subjects, what are the situated politics of compliance and resistance to these processes of hydrosocial territorialization and subject-making, and what are the results of said politics. First, I review and analyse IBWTs as collected in the scientific literature, using a political ecology of water framework to analyse their impacts and degradations, and the outcome of conflicts and contestations emerging from IBWT construction and operation. Next, I mobilize a hydrosocial territorial framework to examine and characterize tools and common senses of hegemony and counterhegemony in the construction of different hydrosocial territories of the TSA, through the operation not only of the Aqueduct but also of on-plot modernization actions and policies. The same case combines the hydrosocial territorial framework with a feminist political ecology of subjectivities analysis to see how the Aqueduct and on-plot modernization has contributed to the construction of ideal forms of irrigator subjects, and how actual subjects align with or greatly depart from the ideal within the hydrosocial territories they inhabit. I then descend to the personal, where I draw on my personal histories and relations with place in the Tagus and Segura basins alongside WEGO colleagues' own research experiences in India to think about the ethical implications of water-based more-than-human relationships and co-becoming. Across this multi-scalar journey, this research contributes to a critical reflection on the impacts of IBWTs and the territories and subjects they fashion, while pointing to existing and possible alternatives grounded in more just and equitable hydrosocial relations.