From Margin to Center of Feminist Political Ecology: An Environmental Justice, Transfeminist, and Crip praxis from the Southern European city of Naples, Italy

Abstract

Aquesta tesi doctoral d'investigació activista aprofundeix en les interseccions de la justícia ambiental i el transfeminisme, situada a Nàpols, al sud d'Itàlia. Explorant l'ecologia política del biocidi que es va produir al meu territori, reflexiono sobre la insatisfacció generativa que va provocar el meu allunyament d'enfocaments d'investigació basats en danys. En comptes de centrar-me únicament en la construcció d'una zona de sacrifici marcada per la contaminació de residus tòxics, el seu enterrament i crema; trenta anys d'història de crisis en la gestió de residus i el fenomen de la "Terra dei Fuochi", em proposo explorar les possibilitats, els imaginaris i els desitjos al cor de l'organització de base que pot articular la justícia ambiental i de discapacitat, el transfeminisme i la política urbana prefigurativa. Rebutjant la naturalesa universal i abstracta dels coneixements, mètodes i teoria tradicionals, proposo una Ecologia Política Feminista situada, encarnada i militant. Reflexiono críticament sobre quins coneixements, epistemes i cossos es troben als marges de l'EPF, inspirant-me en la conceptualització de bell hooks sobre el marge com un espai de possibilitat i resistència radical. El marc teòric abraça la "teoria de la bossa de transport de la ficció" d'Ursula K. Le Guin, integrant intencionadament la Justícia Ambiental Crítica, l'Ecocrip i la Justícia per a Discapacitats i el Transfeminisme. Metodològicament, la tesi adopta un enfocament de mosaic, reunint autobiografia tòxica, narració crip, epistemologia crip del dolor i el Mètode de l'Arxiu del Futur. Seguint un recorregut personal i col·lectiu, cada capítol empíric reflexiona amb mètodes i teories que aborden diferents aspectes de la justícia social. Començo amb l'experiència de Toxic Bios, un projecte públic d'humanitats ambientals dedicat a obtenir i recopilar narracions autobiogràfiques de contaminació, focalitzant en cossos i paisatges contaminats. En aquest capítol, les relacions de poder i les injustícies socioambientals s'entrellacen amb el concepte de paisatges temporals, fent referència a la intersecció intricada del temps, l'espai i els cossos en relació amb l'exposició tòxica. En segon lloc, realitzo una immersió autoetnogràfica a la "Terra dei Fuochi", centrant-me en les injustícies interseccionals que marquen l'experiència de l'endometriosi, la malaltia crònica inflamatòria corporal amb la qual convisc, i els incendis de residus tòxics que s'estenen al territori entre les províncies de Nàpols i Caserta. El capítol reflexiona sobre el coneixement situat del cos-territori inflamat i l'ecopolítica de la capacitat de resposta centrada en la interdependència i la cura dels cossos-territoris marginals. Mobilitzant una caixa d'eines interdisciplinar, proposo una anàlisi crítica de la salut, el cos i l'entorn en forma de diàleg. Mitjançant les teories Eco-crip, reflexiono sobre l'experiència del dolor crònic com a catalitzador per conèixer com s'acumula la injustícia ambiental en els cossos i els territoris; analitzo l'activisme epistèmic de les persones crip, que produeix alhora contra-coneixement sobre malalties controvertides i pràctiques d'ajuda mútua. L'últim capítol empíric s'embarca en un viatge especulatiu en el temps cap a un futur desitjable per a Nàpols, arrelat en imaginaris afirmatius sobre i per Nàpols, des de les posicions i els desitjos dels activistes transfeministes i de justícia ambiental. El capítol esbossa una ecologia política urbana transfeminista influenciada per geografies feministes i queer crítiques, així como per futurismes feministes negres. Utilitzant el Mètode de l'Arxiu Futur, els fragments de la ciutat ecotransfeminista desitjable emergeixen com un antídot contra la seva reducció a una funció neoliberal. Finalment, mitjançant una discussió temàtica i conclusions, exposo les aportacions teòriques i polítiques d'aquesta tesi. El meu objectiu no és oferir instruccions i marcs prescriptius, sinó catalitzadors crítics per a aplicacions situades i pràctiques contextualitzades per a l'activisme acadèmic de l'Ecologia Política Feminista

Esta tesis doctoral de investigación activista profundiza en las intersecciones de la justicia ambiental y el transfeminismo, situada en Nápoles, Italia del Sur. Explorando la ecología política del biocidio que ocurrió en mi territorio, reflexiono sobre la insatisfacción generativa que impulsó mi alejamiento de enfoques de investigación basados en daños. En lugar de centrarme únicamente en la construcción de una zona de sacrificio marcada por la contaminación tóxica de residuos, su entierro y quema; treinta años de historia de crisis en la gestión de residuos y el fenómeno de "Terra dei Fuochi", me propongo explorar las posibilidades, imaginarios y deseos en el corazón de la organización comunitaria que puede articular la justicia ambiental y de discapacidad, el transfeminismo y la política urbana prefigurativa. Rechazando la naturaleza universal y abstracta del conocimiento, los métodos y la teoría tradicionales, propongo una Ecología Política Feminista situada, encarnada y militante. Reflexiono críticamente sobre qué conocimientos, epistemes y cuerpos se encuentran en los márgenes de la EPF, inspirándome en la conceptualización de bell hooks sobre el margen como un espacio de posibilidad y resistencia radical. El marco teórico abraza la "teoría de la bolsa del transporte de la ficción" de Ursula K. Le Guin, integrando intencionadamente la Justicia Ambiental Crítica, Eco-crip y la Justicia de Discapacidad, y el Transfeminismo. Metodológicamente, la disertación adopta un enfoque de mosaico, ensamblando autobiografía tóxica, narrativa crip, epistemología crip del dolor y el Método del Archivo Futuro. Siguiendo un viaje personal y colectivo, cada capítulo empírico reflexiona con métodos y teorías que se relacionan con diferentes aspectos de la justicia social. Comienzo con la experiencia de ToxicBios, un proyecto público de humanidades ambientales dedicado a obtener y recopilar narrativas autobiográficas de contaminación centradas en cuerpos y paisajes desechados. En este capítulo, las relaciones de poder y las injusticias socioambientales se entrelazan con el concepto de paisajes temporales, refiriéndose a la intrincada intersección de tiempo, espacio y cuerpos en relación con la exposición tóxica. En segundo lugar, realizo una inmersión autoetnográfica en la "Terra dei Fuochi", centrándome en las injusticias interseccionales que marcan la experiencia de la endometriosis, la enfermedad crónica inflamatoria del cuerpo con la que convivo, y los incendios de residuos tóxicos que asolan el territorio entre las provincias de Nápoles y Caserta. El capítulo reflexiona sobre el conocimiento situado del cuerpo-territorio inflamado y la ecopolítica de la interdependencia y el cuidado de cuerpos-territorios marginales. Movilizando un conjunto interdisciplinario de herramientas, propongo un análisis crítico de la salud, el cuerpo y el entorno en forma de diálogo. A través de teorías Eco-crip, reflexiono sobre la experiencia del dolor crónico como un catalizador para comprender cómo la injusticia ambiental se acumula en cuerpos y territorios; analizo el activismo epistémico de las personas crip, que produce contra-conocimiento sobre enfermedades controvertidas y prácticas de ayuda mutua. El último capítulo se embarca en un viaje especulativo en el tiempo hacia un futuro deseable para Nápoles, arraigado en imaginarios afirmativos sobre y para Nápoles, desde las posicionalidades y deseos de activistas transfeministas y de justicia ambiental. El capítulo esboza una ecología política urbana transfeminista influenciada por geografías críticas feministas y queer, así como por futurismos feministas negros. Empleando el Método del Archivo Futuro, los fragmentos de la ciudad eco-transfeminista deseable emergen como un antídoto a su reducción a una función neoliberal. Finalmente, a través de una discusión temática y conclusiones, esbozo las contribuciones teóricas y políticas de esta disertación. Mi objetivo no es ofrecer instrucciones y marcos prescriptivos, sino catalizadores críticos para aplicaciones situadas y prácticas contextualizadas para el activismo académico de la Ecología Política Feminista.

This scholar-activist PhD project delves into the intersections of environmental justice and transfeminism, situated in Naples, Southern Italy. Zooming in on the Political Ecology of biocide that occurred in my territory, I reflect on the generative dissatisfaction that prompted my shift away from a damage-based research approaches Instead of focusing solely on the construction of a sacrifice zone marked by toxic waste contamination, burial, and burning of the thirty-year-old history of waste management crises and the phenomenon of "Terra dei Fuochi", I am to engage with the possibilities, imaginaries and desires at the heart of grassroots organizing that can hold together environmental and disability justice, transfeminism and prefigurative urban politics. Eve Tuck (2009) proposes desire as an "antidote" that counteracts the toxic effects of damage-based research, that only focuses on the effects of oppression on our communities. Therefore, this thesis departs and engages with a feminist standpoint/praxis that pays attention to desire as a new framework for telling stories about marginalized communities, experiences and knowledges. Rejecting the universal and abstract nature of traditional knowledge, methods, and theory, I propose a situated, embodied, and militant Feminist Political Ecology (FPE). I critically reflect on what knowledges, epistemes and embodiments stand at the margins of FPE, drawing inspiration from bell hooks' conceptualization of the margin as a space of radical possibility and resistance. The theoretical framework embraces the "carrier bag theory of fiction" by Ursula K. Le Guin, intentionally holding together Critical Environmental Justice, Eco-crip and Disability Justice, and Transfeminism. Methodologically, the dissertation adopts a mosaic approach, assembling toxic autobiography, crip storytelling, cripistemology of pain, and the Future Archive Method. Following a personal and collective journey, each empirical chapter thinks with methods and theories that engage with different social justice aspects. I begin with the experience of Toxic Bios, a public environmental humanities project dedicated to eliciting and gathering autobiographical narratives of contamination by zooming into wasted bodies and landscapes. In this chapter, power relationships and socioenvironmental injustices are brought into conversation with the concept of time-scapes, referring to the intricate intersection of time, space, and bodies in relation to toxic exposure. Secondly, I engage in an autoethnographic immersion in "Terra dei Fuochi" zooming into intersecting injustices marking the experience of endometriosis, the bodily inflammatory chronic illness I live with and the toxic waste fires raging in the territory between the provinces of Naples and Caserta. The chapter reflects with the situated knowledge of the inflamed body-territory and the ecopolitics of response-ability centered on interdependence and care for marginal bodies-territories. Mobilizing an inter-disciplinary toolbox, I propose a critical analysis of health, embodiment and environment in the form of a dialogue. Through Eco-crip theories, I reflect on the experience of chronic pain as a catalyst to learn about how environmental injustice is accumulating in bodies and territories; I analyze the epistemic activism of crip folks, producing counter-knowledge on contested illnesses as much as mutual aid practices. The last empirical chapter embarks on a speculative time-travel to a desirable future for Naples rooted in affirmative imaginaries about and for Naples, from the positionalities and desires of transfeminist and environmental justice activists. The paper sketches a transfeminist urban political ecology informed by critical feminist and queer geographies, and Black feminist futurity. Employing the Future Archive Method (Zechner 2014), the fragments of the desirable eco-transfeminist city emerge as an antidote to its reduction to a neoliberal function. Conclusively, through a thematic discussion and conclusions, I outline the theoretical-political contributions of this dissertation. I aim to offer not prescriptive instructions and frameworks, but rather critical catalysts for situated applications and contextualized praxes for Feminist Political Ecology scholar-activism.