La protección internacional de las personas refugiadas: análisis comparativo entre el régimen jurídico español y el brasileño

Abstract

El dret internacional de les persones refugiades remunta els seus orígens en la preocupació per protegir el col·lectiu vulnerable dels sol·licitants de protecció internacional, que invoquen un dels drets humans més importants i també un dels més limitats i vulnerats; el dret a cercar asil.

Malauradament, la xifra de refugiats augmenta de forma alarmant any rere any i els països d'acollida més afectats s'enfronten a diferents reptes en la regulació de les polítiques migratòries i la gestió de les sol·licituds de protecció internacional que es presenten als seus territoris.

Aquesta investigació centra el seu estudi en el procediment que es duu a terme des que una persona decideix fugir o abandonar el seu país d'origen o d'última residència, al·legant algun dels fundats temors de persecució i invoca la protecció internacional en un altre territori, anomenat Estat d'acolliment o recepció.

Per això, hem fet ús del dret comparat amb la finalitat d'endinsar-nos en dos règims jurídics: el pertanyent a Espanya i el corresponent al Brasil.

Aquest treball es divideix en dues parts: la primera està pensada a transmetre al lector una visió més conceptual de protecció de la persona vulnerable, descrivint-se com han evolucionat els drets humans, en concret el dret d'asil, diferenciant-lo d'altres institucions jurídiques presents al desplaçament humà. Finalment, s'estudien els diferents organismes que ajuden la gestió, l'exercici i el desenvolupament d'aquest dret.

A la segona part, es realitza una investigació profunda en el contingut de la protecció internacional, examinant-se els condicionants i pressupostos que s'han de donar, els drets i obligacions del sol·licitant. D'aquesta manera, s'han pogut delimitar les diferents etapes procedimentals i extreure'n les principals similituds o diferències previstes en els dos marcs legals objecte de comparació, cosa que ens ha portat a moltes conclusions recolzades, sobretot, en la necessitat creixent de reformar alguns preceptes legals per a un correcte exercici del dret a cercar protecció internacional i perquè no es produeixin vulneracions de drets humans i fonamentals en el procés.

El derecho internacional de las personas refugiadas remonta sus orígenes en la preocupación por proteger al colectivo vulnerable de los solicitantes de protección internacional, quienes invocan uno de los derechos humanos más importantes y también uno de los más limitados y vulnerados; el derecho a buscar asilo.

Desgraciadamente, la cifra de refugiados aumenta de forma alarmante año tras año y los países de acogida más afectados se enfrentan a distintos retos en la regulación de sus políticas migratorias y la gestión de las solicitudes de protección internacional que se presentan en sus territorios.

La presente investigación centra su estudio en el procedimiento que se lleva a cabo desde que una persona decide huir o abandonar su país de origen o de última residencia, alegando alguno de los fundados temores de persecución e invoca la protección internacional en otro territorio, denominado Estado de acogida o de recepción.

Para ello, hemos hecho uso del derecho comparado con la finalidad de adentrarnos en dos regímenes jurídicos: el perteneciente a España y el correspondiente a Brasil.

El presente trabajo se divide en dos partes: la primera está pensada en transmitir al lector una visión más conceptual de protección de la persona vulnerable, describiéndose cómo han evolucionado los derechos humanos, en concreto el derecho de asilo, diferenciándolo de otras instituciones jurídicas presentes en el desplazamiento humano. Finalmente, se estudian los distintos organismos que ayudan a la gestión, al ejercicio y al desarrollo de tal derecho.

En la segunda parte, se realiza una investigación profunda en el contenido de la protección internacional, examinándose los condicionantes y presupuestos que deben darse, los derechos y obligaciones del solicitante. De ese modo, se han podido delimitar las distintas etapas procedimentales y extraer las principales similitudes o diferencias previstas en los dos marcos legales objeto de comparación, lo que nos ha llevado a muchas conclusiones apoyadas, sobre todo, en la creciente necesidad de reformar algunos preceptos legales para un correcto ejercicio del derecho a buscar protección internacional y para que no se produzcan vulneraciones de derechos humanos y fundamentales en el proceso.

International refugee law traces its origins to the concern to protect the vulnerable group of those seeking international protection, who invoke one of the most important human rights and also one of the most limited and violated; the right to seek asylum.

Unfortunately, the number of refugees increases alarmingly year after year and the most affected host countries face different challenges in the regulation of their migration policies and the management of requests for international protection that are presented in their territories.

The present investigation focuses its study on the procedure that is carried out from the moment a person decides to flee or abandon their country of origin or last residence, alleging one of the well-founded fears of persecution and invoking international protection in another territory, called the Host state, or reception.

To do this, we have made use of comparative law to delve into two legal regimes: the one belonging to Spain and the one corresponding to Brazil.

This work is divided into two parts: the first is intended to convey to the reader a more conceptual vision of the protection of the vulnerable person, describing how human rights have evolved, specifically the right to asylum, differentiating it from other legal institutions present in human displacement. Finally, the different organizations that help with the management, exercise and development of said rights are studied.

In the second part, an in-depth investigation is carried out into the content of international protection, examining the conditions and assumptions that must be met, the rights and obligations of the applicant. In this way, it has been possible to delimit the different procedural stages and extract the main similarities or differences foreseen in the two legal frameworks under comparison. This has led us to many conclusions supported, above all, by the growing need to reform some precepts. legal provisions for the correct exercise of the right to seek international protection, so that violations of human and fundamental rights do not occur in the process.