The Representation of youth language in fictional dialogue in english and its translation into catalan

Abstract

This dissertation describes youth language as it is represented in contemporary novels published in English and its subsequent translation into Catalan. Youth language is especially appealing for the study of written fiction as it is used for in-group bonding purposes that make it transgressive and innovative by nature. In Catalan, the evocation of youth language in fiction is negotiated with the status of real spoken youth language, since young Catalan speakers often code-switch to other languages or incorporate loanwords into their everyday speech, a practice that contrasts with the expectations of literary Catalan. The study relies on a parallel corpus of dialogues between adolescent characters from five selected novels and their corresponding target texts. By analysing structural, lexical, grammatical, and pragmatic features, I shed light on how fictional youth language in English is defined in comparison to real spoken conversation among teenagers, on the one hand, and to written fiction, on the other. Further, I contrast the Catalan translations to the source texts in order to find differences in translation. The results put forward an array of language traits that define fictional youth language as belonging to the language of immediacy, while also constituting a powerful written literary device.

Aquesta tesi descriu la llengua juvenil tal com es representa en novel·les contemporànies publicades en anglès i la seva posterior traducció al català. El llenguatge juvenil és especialment interessant per a l’estudi de la ficció escrita, ja que té una funció de cohesió grupal que el fa transgressor i innovador per naturalesa. En català, l’evocació de la llengua juvenil en la ficció s’ha de negociar amb l’estatus de la llengua juvenil parlada, ja que els joves catalanoparlants sovint canvien de codi a altres llengües o incorporen manlleus en el seu discurs quotidià, una pràctica que contrasta amb les expectatives del català literari. L’estudi es basa en un corpus paral·lel de diàlegs entre personatges adolescents seleccionats de cinc novel·les i els seus corresponents textos meta. Mitjançant l’anàlisi de trets estructurals, lèxics, gramaticals i pragmàtics, descobrim com es defineix la llengua juvenil fictícia en anglès en comparació amb la conversa parlada real entre adolescents, d’una banda, i la ficció escrita, per l’altra. A més, contrastem les traduccions catalanes amb els textos d’origen per trobar diferències en la traducció. Els resultats proposen una sèrie de trets lingüístics que defineixen la llengua juvenil fictícia per pertànyer a la llengua de la immediatesa, alhora que constitueix un recurs literari potent.

La presente tesis tiene como objetivo analizar la lengua juvenil tal como se representa en novelas contemporáneas publicadas en inglés y su posterior traducción al catalán. El lenguaje juvenil es especialmente atractivo para el estudio de la ficción escrita, ya que tiene una función de cohesión grupal que lo convierten en transgresor e innovador por naturaleza. En catalán, la evocación de la lengua juvenil en ficción entra en negociación con su estatus de lengua juvenil hablada, ya que los jóvenes catalanoparlantes a menudo cambian de código hacia otras lenguas o incorporan préstamos en su habla cotidiana, una práctica que contrasta con las expectativas del catalán literario. El estudio se basa en un corpus paralelo de diálogos entre personajes adolescentes en una selección de cinco novelas y sus correspondientes textos meta. Mediante el análisis de características estructurales, léxicas, gramaticales y pragmáticas, descubrimos cómo se define el lenguaje juvenil ficticio en inglés en comparación con la conversación oral real entre adolescentes, por un lado, y la ficción escrita, por otro. Asimismo, contrastamos las traducciones catalanas con los textos de origen para encontrar diferencias en su traducción. Los resultados proponen una serie de rasgos lingüísticos que definen el lenguaje juvenil ficticio como parte de la lengua de la inmediatez y, a su vez, por constituir un recurso literario eficaz.