Producción videográfica en L2: prácticas translingüísticas e identifidación de los creadores transnacionales en Douyin

Abstract

En esta tesis exploramos una práctica creativa emergente en las selvas digitales: la producción videográfica en idioma extranjero o adicional (L2), con el objetivo de indagar cómo los aprendices de L2 construyen y negocian identidades con más «poder» al llevar a cabo esta práctica digital videográfica en un contexto transnacional. Nos centramos en los llamados yang wanghong en China, o microcelebridad extranjera, que consisten en estudiantes, trabajadores internacionales o aprendices de chino que producen microvídeos en este idioma para audiencias chinas en las plataformas digitales. Basándonos en los nuevos estudios de literacidad y las teorías de inversión e identidad y del translingüismo, analizamos dos corpus construidos durante dos etnografías virtuales longitudinales situadas en la plataforma Douyin (aplicación gemela de TikTok). Uno de los corpus está formado por los perfiles de 62 videocreadores transnacionales y 150 vídeos publicados por diez jóvenes de estos, con el propósito de realizar un análisis exploratorio general. El segundo corpus está formado por 626 vídeos publicados por tres chicos hispanohablantes (Brian, Damián y Noel) a lo largo de 3 años, con los 1.500 comentarios recibidos, con el propósito de realizar un análisis más focal y específico. Metodológicamente, hemos combinado varios instrumentos analíticos, incluidos el análisis del contenido, que usamos para categorizar temáticamente los vídeos, o el análisis del discurso y de la multimodal, que usamos para analizar los rasgos lingüísticos presentados en sus apodos chinos y las autodescripciones, y también para identificar las estrategias lingüísticas y semióticas relacionadas con la construcción de la identidad o las posturas tomadas (stancetaking) por los comentaristas de vídeos o los propios videocreadores. Los resultados no solo se alinean con las investigaciones previas, señalando las identidades más poderosas que se construyen (ej., experto en lengua y cultura china, intermediario intercultural, ciudadano multilingüe y multicultural, etc.).; también subrayan cómo los creadores desarrollan estas identidades cronológicamente y cómo invierten esfuerzo y tiempo en convertir su capital lingüístico y cultural en capital simbólico. Entre las estrategias, hallamos el cambio de temas y estilos, la mejora de la vi calidad de producción y la adaptación a las prácticas translingüísticas, al orquestar el vídeo con su repertorio lingüístico, cultural y semiótico completo. Asimismo, el análisis en las posturas de los comentaristas corrobora desde otro punto de vista que la identidad del sujeto es “un sitio de lucha, cambio y negociación”, ya que las prácticas individuales no pueden separarse del contexto ideológico más amplio y de las relaciones dinámicas del poder en que se sitúan. De esta manera, el estudio se une a los escasos trabajos que investigan la producción discente videográfica en L2 en un contexto informal, en plataformas digitales, demostrando el dinamismo de la identificación de los jóvenes transnacionales. Por ello, a la luz de estos resultados, postulamos crear más espacios translingüísticos en los que los aprendices multilingües ganen confianza y empoderamiento con su repertorio lingüístico y semiótico entero.

En aquesta tesi explorem una pràctica creativa emergent a les selves digitals: la producció videogràfica en idioma estranger o addicional (L2), per tal d’indagar com els aprenents de L2 construeixen i negocien identitats amb més «poder» en dur a terme aquesta pràctica digital videogràfica en un context transnacional. Ens centrem en els anomenats yang wanghong a la Xina, o microcelebritats estrangeres, que són estudiants, treballadors internacionals o aprenents de xinès que produeixen microvídeos en aquest idioma per a audiències xineses a les plataformes digitals. Basant-nos en els nous estudis de literacitat, les teories d’inversió i identitat i del translingüisme, analitzem dos corpus construïts durant dues etnografies virtuals longitudinals situades a la plataforma Douyin (aplicació bessona de TikTok). Un dels corpus està format pels perfils de 62 videocreadors transnacionals i 150 vídeos publicats per deu joves d’aquests, amb el propòsit de fer-ne una anàlisi exploratòria general. El segon corpus està format per 626 vídeos publicats per tres nois hispanoparlants (Brian, Damian i Noel) al llarg de 3 anys, amb els 1.500 comentaris rebuts, amb el propòsit de fer una anàlisi més focal i específica. Metodològicament, hem combinat diversos instruments analítics, incloses l’anàlisi del contingut, que fem servir per categoritzar temàticament els vídeos, o l'anàlisi del discurs i la multimodalitat, que fem servir per analitzar els trets lingüístics presentats als seus sobrenoms xinesos i a les autodescripcions, o també per identificar les estratègies lingüístiques i semiòtiques relacionades amb la construcció de la identitat o les postures preses (stance taking) pels comentaristes dels vídeos o pels propis videocreadors. Els resultats no només s’alineen amb les investigacions prèvies, assenyalant les identitats més poderoses que es construeixen (ex., expert en llengua i cultura xinesa, intermediari intercultural, ciutadà multilingüe i multicultural, etc.); també subratllen com els creadors desenvolupen aquestes identitats cronològicament i com inverteixen esforç i temps a convertir el seu capital lingüístic i cultural en capital simbòlic. Entre les estratègies, trobem el canvi de temes i estils, la millora de la qualitat de producció i l’adaptació a les pràctiques translingüístiques, en orquestrar el vídeo amb el seu repertori lingüístic, viii cultural i semiòtic més complet. Així mateix, l'anàlisi de les postures dels comentaristes corrobora des d’un altre punt de vista que la identitat del subjecte és “un lloc de lluita, canvi i negociació”, ja que les pràctiques individuals no es poden separar del context ideològic més ampli i de les relacions dinàmiques del poder en què se situen. D’aquesta manera, aquest estudi s’afegeix als escassos treballs que investiguen la producció videogràfica discent en L2, en un context informal i en plataformes digitals, demostrant el dinamisme de la identificació dels joves transnacionals. Per això, a la llum d’aquests resultats, postulem crear més espais translingüístics on els aprenents multilingües guanyin confiança i empoderament amb el seu repertori lingüístic i semiòtic sencer.

This study explores a creative practice emerging in the digital wilds: video production in a second or additional language (L2), aiming at investigating how L2 learners construct and negotiate identities with more “power” with this digital practice in a transnational context. Therefore, we focus on the so-called yang wanghong in China, i.e., foreign microcelebrity, which consist of students, international workers or Chinese learners who produce micro-videos in this language for Chinese audience on digital platforms. Based on New Literacy Studies, the theory of investment and identity, and translanguaging, we analyse two corpuses constructed during two longitudinal virtual ethnographies situated on Douyin platform (TikTok’s twin app). One is formed by the profiles of 62 transnational video creators and 150 videos published by ten of these young people, with the purpose of realizing a general exploratory analysis. The second corpus contains 626 videos published by three Spanish-speaking young men (Brian, Damián and Noel) during 3 years and 1,500 received comments, with the aim of carrying out a more focal and specific analysis. Methodologically, we combined several analytical instruments, including content analysis with which we thematically categorize the videos, discourse and multimodal analysis with which we analyse the linguistic features presented in their Chinese nicknames, self-descriptions, and also identify the linguistic and semiotic strategies related to the identity work, as well as stance taking of the commenters or the video creators themselves. The results not only align with the previous research, pointing out the most powerful identities constructed by these creators (e.g., Chinese language and culture expert, intercultural broker, multilingual and multicultural citizen, etc.); but also shed light on how creators develop these identities chronologically and how they invest effort and time in converting the linguistic and cultural capital into symbolic capital. Among the strategies, we find the change of themes and styles, the improvement of production quality, and the adaptation to translingual practices, by orchestrating the video with their entire linguistic, cultural, and semiotic repertoire. Furthermore, the analysis of the commenters’ x stances corroborates from the other side that, identity is a site of struggle, change and negotiation, since individual practices cannot be separated from the broader ideological contexts and the dynamic relations of power in which they are situated. In this way, the study contributes to the scarce research that studies L2 learners’ video production activities in the informal settings on digital platforms, demonstrating the dynamism of the identification of transnational young people. Therefore, in light of these results, we propose to create more translanguaging spaces in which multilingual learners gain confidence and empowerment with their entire linguistic and semiotic repertoire.