L'Església Catòlica i l'Esclavitud: Esclaves als Monestirs Femenins de Barcelona a la Baixa Edat Mitjana (1326-1495)

Abstract

El propòsit d’aquesta tesi és doble. En primer lloc, aprofundir el coneixement de la presència i la vida de dones esclaves que, a la Catalunya medieval, entre els anys 1326 i 1495, van ser propietat d’institucions monàstiques femenines o de les seves monges, en quatre monestirs de la ciutat de Barcelona: Sant Antoni i Santa Clara, Santa Maria de Pedralbes, Sant Pere de les Puel·les i Santa Maria de Valldonzella. I, en segon lloc, conèixer quina era la doctrina de l’Església catòlica sobre l’esclavitud i si les seves directrius es van acordar a les peculiaritats dels cenobis femenins. Creiem que l’estudi de la interacció entre doctrina i praxi pot ser una qüestió clau per comprendre si va ser la legitimació de la institució de l’esclavitud al llarg dels segles, afegida al context històric i l’entorn sociocultural de l’època, el que va fer possible que aquells monestirs femenins posseïssin persones esclaves.

The purpose of this thesis is twofold. On the one hand, to deepen the knowledge of the presence and the life of women slaves owned by female monastic institutions or their nuns in medieval Catalonia, from 1326 to 1495, namely in four monasteries in the city of Barcelona: Sant Antoni i Santa Clara, Santa Maria de Pedralbes, Sant Pere de les Puel·les and Santa Maria de Valldonzella. And, on the other, to know what was the doctrine of the Catholic Church on slavery, and whether its directives were adapted to the peculiarities of female monasteries. We believe that the study of the interaction between doctrine and praxis can be the key to understand whether or not it was the legitimization of the institution of slavery over the centuries added to the historical context and the socio-cultural environment of the epoch, that allowed for those female monasteries to own enslaved people.