Crítica d'art a Catalunya a través de Papers d'Art (1987-2008)

Abstract

[cat] Aquesta recerca està basada en l'anàlisi de l'evolució dels discursos dins la publicació Papers d'Art, editada a partir de l'any 1987 i fins al 2008 per Espais, Centre d'Art Contemporani i la Fundació Espais. Un cas d'estudi rellevant per un doble motiu: d'una banda, pel valor dels continguts i la seva evolució durant la dilatada cronologia i, d'una altra, per l'ampli ventall de col·laboradors que van participar-hi. El conjunt de la producció analitzada deixa entreveure continguts relacionats amb temes emergents, socials i polítics, vinculats amb la producció i la recepció de les obres d'art. Realitzar-ne el buidatge dels discursos, durant tota la seva dilatada cronologia, dona una perspectiva que ens fa entendre la importància primordial dels escrits i les reflexions que apareixen a les seves pàgines; comunicant sobre diferents aspectes vinculats amb l'esfera de l'art contemporani i formes de creació concretes; passant per la integració de la multiplicitat dels llenguatges; englobant les perspectives crítiques amb el relat hegem nic, la institucionalització de l'art o el qüestionament dels vincles entre cultura i política; per , cal insistir, sempre des de posicions als marges de les veus col·legiades. Amb tot, s'ha constatat la difícil comesa de les nombroses persones que hi van col·laborar, vinculant el seu paper com intèrprets i divulgadores de noves tendències abanderades del relat d'una tímida coartada de postmodernitat influenciada pel panorama internacional. Aquests esdeveniments les constitueixen en crítiques allunyades de les grans ostentacions de magnificència que va viure l'Estat, atorgant capacitat d'influència en determinats cercles de pensament progressista i, empoderament per a produir pensament crític en el conjunt d'ànimes lectores. Abstracció, activisme, apropiació, art conceptual, art polític, assimilació, avantguarda, cartografia, col·leccionisme, contemporaneïtat, contracultura, creació artística, crítica d'art, cultura visual, democràcia, desconstrucció, estètica, feminisme, globalització, hibridació, historiografia, identitat, ideologia, mecenatge, mediació, mem ria, mercat, mitjans de comunicació, museu, perifèric, política cultural, postmodernitat, recepció, resistència, simb lic, subalternitat, i teoria de l'art; mostren la integració de perspectives conseqüència d'una manera d'interpretar i analitzar el camp de la producció artística en una flamant ordenació del procés de raciocini des de l'expertesa, enriquida amb conceptes propis del període, apunts biogràfics dels artistes, constructes d'hist ria cultural, l'allunyament del formalisme entenent que el valor de l'art va vinculat amb el seu contingut i context, l'empremta del postestructuralisme i el qüestionament del sentit de la creació de coneixement des del poder hegem nic, les possibilitats de l'art com a significat i significant dins del llenguatge, la cerca d'estructures profundes de relacions o els estudis sobre aspectes concrets de l'esfera cultural dins del marc temporal que ens ocupa. Com a cloenda, cal afegir que els artistes i els temes tractats són analitzats en bloc, sota la projecció del conjunt de col·laboradors que esdevé un pan ptic, on tot pot ser observat de manera amplificada i facilitadora de la comunicació mitjançant el diàleg allunyat de formes can niques i amb voluntat evident de fer pedagogia. Unes matèries que ens permeten assentar les bases per a una construcció basada en el desplegament dels significats simb lics articulats des de la subjectivitat. Uns procediments d'escriptura que enfrontaven les tendències més conservadores del món de l'art des d'un plantejament crític, estètic, social, cultural i polític.

[eng] This research analyses the discursive evolution within the publication 'Papers d'Art', edited from 1987 until 2008 by 'Espais, Centre d'Art Contemporani I Fundació Espais'. The set of publications gives a glimpse of content related to emerging topics linked to the production and reception of works of art. By revealing its extended chronology, we gain a perspective that allows us to understand the primordial importance of these writings which ● communicate about different aspects linked to the sphere of contemporary art and concrete forms of creation ● pass through the integration of multiplicity of languages ● encompass critical perspectives with the hegemonic narrative, the institutionalisation of art or the links between culture and politics However, it must be emphasised that there are multiple positions on the margins of collegial voices. Abstraction, activism, appropriation, conceptual art, political art, assimilation, cartography, contemporaneity, counterculture, artistic creation, art criticism, visual culture, democracy, deconstruction, aesthetics, feminism, globalisation, historiography, identity, ideology, patronage, mediation, memory, museum, cultural policy, reception, resistance and subalternity, and many more, all of which show the integration of perspectives as a consequence of a way of interpreting and analysing the field of artistic production in a completely new reasoning process based on expertise enriched with concepts specific to the period: ● biographical notes of the artists, constructs of cultural history, the move away from formalism ● understanding that the value of art is linked to its content and context, the imprint of poststructuralism and the questioning of the meaning of the creation of knowledge from hegemonic power, ● the possibilities of art as meaning and signifier within language, ● the search for deep structures of relationships or, studies on specific aspects of the cultural sphere within the time frame that concerns us. It should be added that the artists and the topics discussed are analysed in block, under the projection of a set of collaborators, and creates a panopticon, where everything can be observed in an amplified way and facilitating communication through dialogue away from canonical forms and with an obvious desire to practise pedagogy. Some writing procedures which challenged the most conservative tendencies of the art world, from a critical, aesthetic, social, cultural and political approach.