Gender mainstreaming in maritime education and training: strategies and proposals for an effective implementation

Abstract

(English) In the area of Maritime Education and Training (MET), the existing gender gap constitutes a widespread cause of concern. Despite a significant increase in the numbers of female students in Science, Technology, Engineering and Math (STEM) degrees in recent decades, the gender imbalance in MET continues to persist. This problem is transferred to the shipping industry where the gender gap with respect to jobs and managerial positions is further aggravated due to unfavorable career conditions for women, resulting in poor recruitment and retention of female professionals. In this context, gender mainstreaming constitutes an opportunity to address the severe gender gap in MET as well as the discrimination and difficulties confronted by women in this area of knowledge. In the light of this, the present thesis work examines the current situation in the area of MET, with respect to female student figures, gender policies and programmes to obtain a better picture to put forward proposals for advancement towards gender equality. With a focus on education, this research work approaches the problem from various perspectives and presents different schemes and strategies to address the problem more efficiently. In this field of studies, the male perspective is often presented as neutral and universal, and gender stereotypes and biases are quite common. In addition, there is lack of women role models to promote the discipline and the profession among younger women. Hence, the MET classroom constitutes an ideal setting to address actions to attempt a deeper transformation of the present gender inequality. The case study of Barcelona School of Nautical Studies illustrates a practical gender mainstreaming policy implementation. The requirement of a public governance body responsible for the quality assurance of university studies motivates the incorporation of the gender perspective in the degrees of the area of nautical, marine and naval engineering. The strategies and proposals presented in this work aid towards its implementation, which is subsequently assessed to determine its impact. The results obtained show a high degree of satisfaction from the participants, both teaching staff and students, concerning the interventions aimed at fostering a more inclusive learning environment. The findings also report an increased gender awareness, an improved engagement and motivation in the classroom, and progress towards humanising the discipline by training future professionals with a more useful perspective for society. This research thesis concludes that the case study of Barcelona School of Nautical Studies constitutes an important achievement contributing to the still emerging body of research about gender mainstreaming practices and interventions in the higher education area of MET. To assist MET institutions in this task, the design and implementation of gender equality policies pursuing the transformation of the area becomes a necessary undertaking. In relation to this, the case study described also serves to demonstrate how MET institutions may benefit from alternative bottom-up methodologies for the implementation of gender equality legislation by fostering knowledge-based actions at lower levels and encouraging practitioners to actively participate in the implementation of such policies. Thus, in spite of possible shortcomings and room for improvement, this research reveals promising opportunities for advancement and transformation in the area of MET with beneficial effects for the surrounding profession and, more broadly, society in general.

(Català) En l'àmbit de l'Educació i Formació Marítima (Maritime Education and Training, MET), la bretxa de gènere existent constitueix un motiu de preocupació generalitzat. Malgrat un augment significatiu del nombre de dones en els estudis de l’àmbit de Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques (STEM) en les últimes dècades, el desequilibri de gènere en l'àmbit MET continua persistint. Aquest problema es trasllada a la indústria naviliera, on la bretxa de gènere pel que fa a llocs de treball i càrrecs directius s'agreuja encara més a causa de les condicions laborals desfavorables per a les dones, que es tradueixen en una pobre contractació i retenció de dones en aquest àmbit professional. En aquest context, la transversalitat de gènere constitueix una oportunitat per abordar la greu bretxa de gènere en l’àmbit MET, així com la discriminació i les dificultats a què s'enfronten les dones en aquesta àrea de coneixement. D’acord amb això, el present treball de recerca examina la situació actual en l'àmbit MET, pel que fa a les xifres d'estudiantat, les polítiques de gènere i els programes per obtenir una millor imatge de la situació i poder així plantejar propostes per avançar cap a la igualtat de gènere. Amb un enfocament centrat en l'educació, aquest treball de recerca aborda el problema des de diverses perspectives i presenta diferents esquemes i estratègies per tractar el problema de manera més eficient. L'estudi de cas de la Facultat de Nàutica de Barcelona il·lustra una implementació pràctica d'una política de transversalització de gènere. Una regulació de l’ Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, AQU Catalunya, motiva la incorporació de la perspectiva de gènere a les titulacions de l'àrea d'enginyeria naval, marina i nàutica. Les estratègies i propostes presentades en aquest treball de recerca ajuden a la seva implementació, que posteriorment s'avalua per determinar-ne l'impacte. Els resultats obtinguts mostren un alt grau de satisfacció dels participants, professorat i estudiants, respecte a les intervencions destinades a fomentar un entorn d'aprenentatge més inclusiu. Els resultats també informen d'un augment de la consciència de gènere, una millora de la implicació i la motivació a l'aula i d’un progrés cap a la humanització de la disciplina mitjançant la formació de futurs professionals amb una perspectiva de gènere més útil per a la societat. Aquest treball de recerca conclou que l'estudi de cas de la Facultat de Nàutica de Barcelona constitueix un assoliment important que contribueix la recerca encara emergent sobre pràctiques i intervencions per incorporar la perspectiva de gènere a l'àrea d'educació superior d’estudis marítims. Per ajudar les institucions de l’àmbit MET en aquesta tasca, cal dissenyar i implementar polítiques d'igualtat de gènere que persegueixin la transformació de l'àrea. En relació amb això, l'estudi de cas descrit també serveix per demostrar com les institucions de l’àmbit MET poden beneficiar-se de metodologies ascendents per a la implementació de legislació d’igualtat de gènere, fomentant accions a nivells inferiors de l’escala jeràrquica i animant al personal docent a participar activament en l'aplicació d’aquestes polítiques. Així, malgrat possibles mancances i millores, aquesta investigació revela oportunitats prometedores d'avenç i transformació de l'àmbit MET en clau de gènere amb efectes beneficiosos per a la professió, i, de manera més àmplia, per a la societat en general.

(Español) En el ámbito de la Educación y Formación Marítima (Maritime Education and Training, MET), la brecha de género existente constituye un motivo de preocupación generalizado. Pese a un aumento significativo del número de mujeres en los estudios del ámbito de Ciencias, Tecnología, Ingeniería y Matemáticas (STEM) en las últimas décadas, el desequilibrio de género en el ámbito MET sigue persistiendo. Este problema se traslada a la industria naviera, donde la brecha de género en lo que se refiere a puestos de trabajo y cargos directivos se agrava aún más debido a las condiciones laborales desfavorables para las mujeres, que se traduce en una pobre contratación y retención de mujeres en este ámbito profesional. En este contexto, la transversalidad de género constituye una oportunidad para abordar la grave brecha de género en el ámbito MET, así como la discriminación y las dificultades a las que se enfrentan las mujeres en esta área de conocimiento. De acuerdo con ello, el presente trabajo de investigación examina la situación actual en el ámbito MET respecto a las cifras de estudiantado, las políticas de género y los programas para obtener una mejor imagen de la situación y poder así plantear propuestas para avanzar hacia la igualdad de género. Con un enfoque centrado en la educación, este trabajo de investigación aborda el problema desde diversas perspectivas y presenta diferentes esquemas y estrategias para tratar el problema de forma más eficiente. El estudio de caso de la Facultad de Náutica de Barcelona ilustra una implementación práctica de una política de transversalización de género. Una regulación de la Agencia para la Calidad del Sistema Universitario de Cataluña, AQU Catalunya, motiva la incorporación de la perspectiva de género en las titulaciones del área de ingeniería naval, marina y náutica. Las estrategias y propuestas presentadas en este trabajo de investigación ayudan a su implementación, que posteriormente se evalúa para determinar su impacto. Los resultados obtenidos muestran un alto grado de satisfacción de los participantes tanto entre el profesorado como entre los estudiantes respecto a las intervenciones destinadas a fomentar un entorno de aprendizaje más inclusivo. Los resultados también informan de un aumento de la conciencia de género, una mejora de la implicación y la motivación en el aula y de un progreso hacia la humanización de la disciplina mediante la formación de futuros profesionales con una perspectiva de género más útil para la sociedad. Este trabajo de investigación concluye que el estudio de caso de la Facultad de Náutica de Barcelona constituye un logro importante que contribuye a la investigación todavía emergente sobre prácticas e intervenciones para incorporar la perspectiva de género en el área de educación superior de estudios marítimos. Para ayudar a las instituciones del ámbito MET en esta tarea, es necesario implementar políticas de igualdad de género que persigan la transformación del área. A este respecto, el estudio de caso descrito también sirve para demostrar cómo las instituciones del ámbito MET pueden beneficiarse de metodologías ascendentes para la implementación de esta legislación, fomentando acciones a niveles inferiores de la escala jerárquica y animando al personal docente a participar activamente en la aplicación de estas políticas. Así, a pesar de posibles carencias y mejoras, esta investigación revela oportunidades prometedoras de avance y transformación del ámbito MET en clave de género con efectos beneficiosos para la profesión y, de forma más amplia, para la sociedad en general.