Tractament de la Capsulitis Adhesiva d'Espatlla mitjançant Hidrodilatació. Estudi Randomitzat amb/sense Corticoides Intra-articulars

Abstract

Introducció: La capsulitis adhesiva d’espatlla produeix dolor i pèrdua de mobilitat. El tractament amb la hidrodilatació que consisteix en introduir un volum de líquid a nivell de l’articulació glenohumeral per produir una distensió d’aquesta.

Objectiu: Determinar les diferències entre pacients que es realitza una hidrodilatació d’espatlla, amb o sense corticoides, respecte la mobilitat, el dolor, la funció i la discapacitat Analitzar la reproductivitat de la hidrodilatació i determinar els efectes secundaris

Mètodes: Estudi basat en un anàlisi clínic, prospectiu, cec i aleatoritzat per comparar els resultats entre la hidrodilatació d’espatlla amb corticoides o sense corticoides intra-articulars. Es mesuren els resultats al mes, 3, 6 i 12 mesos.

Resultats: No s’aprecien diferències demogràfiques entre ambdós grups. Comparant els dos grups, els resultats són estadísticament significatius, obtenint millors resultats el grup amb corticoides, excepte la mobilitat que no hi diferències. Mirant aquests, tant globalment com per separat, s’objectiva que hi ha un increment de la mobilitat en tots els rangs, i són estadísticament significatius comparant els valors previs a la hidrodilatació amb els resultats finals.

Conclusions: La hidrodilatació amb corticoesteroides proporciona millors resultats, sobretot pel que fa al dolor, la funció i la discapacitat. L’addició de corticoides a la hidrodilatació no afecta a la mobilitat final de l’articulació glenohumeral. No hem trobat diferències significatives en els resultats entre els pacients diabètics i no diabètics. Els pacients diabètics tractats amb corticoides van tenir uns millors resultats. La hidrodilatació sota control ecogràfic, és un procediment segur. És reproduïble amb una tècnica estàndard i l’efecte secundari més freqüent és un lleuger dolor autolimitat Globalment es comprova que hi ha una milloria molt important de la mobilitat a partir del moment del procediment i es preserva fins al final de l’estudi, amb o sense corticoides.

Introducción: La capsulitis adhesiva de hombro produce dolor y perdida de movilidad. El tratamiento con la hidrodilatació, que consistí en introducir un volumen de líquido a nivel de la articulación glenohumeral para producir la distensión de ésta.

Objetivo: Determinar las diferencias entre pacientes que se realiza una hidrodilatación de hombro, con o sin corticoides, respecto a la movilidad, el dolor, la función y la discapacidad. Analizar la reproductividad de la hidrodilatación y determinar los efectos secundarios

Métodos: Estudio basado en un análisis clínico, prospectivo, ciego y aleatorizado para comparar los resultados entre la hidrodilatación de hombro con corticoides o sin corticoides intrarticulares. Se miden los resultados al mes, 3, 6 i 12 meses.

Resultados: No se aprecian diferencias demográficas entre ambos grupos. Comparando los dos grupos, los resultados son estadísticamente significativos, obteniendo mejores resultados el grupo con corticoides, excepto la movilidad que no hay diferencias. Mirando estos tanto globalmente como por separado, se objetiva que hay un incremento de la movilidad en todos los rangos, y son estadísticamente significativos comparando los valores previos a la hidrodilatació con los resultados finales.

Conclusiones: La hidrodilatación con corticoesteroides proporciona mejores resultados, sobre todo en cuanto al dolor, la función y la discapacidad. La adición de corticoides a la hidrodilatación no afecta a la movilidad final de la articulación glenohumeral. No hemos encontrado diferencias significativas en los resultados entre los pacientes diabéticos y no diabéticos. Los pacientes diabéticos tratados con corticoides tuvieron unos mejores resultados. La hidrodilatación bajo control ecográfico, es un procedimiento seguro. Es reproducible con una técnica estándar y el efecto secundario más frecuente es un ligero dolor autolimitado. Globalmente se comprueba que hay una mejoría muy importante de la movilidad a partir del momento del procedimiento y se preserva hasta el final del estudio, con o sin corticoides.

Introduction Adhesive capsulitis of the shoulder causes pain and loss of mobility. There are different treatments described; These include hydrodilatation, which consists of introducing a volume of fluid into of the glenohumeral joint, to produce a distension

Objective: To determine the differences between patients who undergo shoulder hydrodilatation, with or without corticosteroids, regarding mobility, pain, function and disability. Analyze the reproducibility of hydrodilatation and determine the side effects

Methods: Study based on a clinical, prospective, blind and randomized analysis to compare the results between shoulder hydrodilatation with corticosteroids or without intra-articular corticosteroids. The results are measured at one month, 3, 6 and 12 months.

Results: There are no demographic differences between both groups. Comparing the two groups, the results are statistically significant, with the group with corticosteroids obtaining better results, except for mobility, where there are no differences. Looking at these both globally and separately, it is observed that there is an increase in mobility in all ranges, and they are statistically significant when comparing the values prior to hydrodilatation with the final results.

Conclusions: Hydrodilatation with corticosteroids provides better results, especially in terms of pain, function, and disability. The addition of corticosteroids to hydrodilatation does not affect the final mobility of the glenohumeral joint. We have not found significant differences in the results between diabetic and non-diabetic patients. Diabetic patients treated with corticosteroids had better results. Hydrodilatation under ultrasound control is a safe procedure. It is reproducible with a standard technique and the most common side effect is slight self-limiting pain. Overall, it is proven that there is a very important improvement in mobility from the moment of the procedure and it is preserved until the end of the study, with or without corticosteroids.