Impacte de la Telemedicina en un servei de Cirurgia General i Digestiva

Autor/a

Ferret Granes, Georgina

Director/a

Cremades Pérez, Manel

Parés Martínez, David

Julián Ibáñez, Juan Francisco

Tutor/a

Julián Ibáñez, Juan Francisco

Fecha de defensa

2024-05-24

Páginas

150 p.



Programa de doctorado

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològiques

Resumen

Introducció La Telemedicina (TM) és una eina que facilita la comunicació entre pacients i professionals mèdics ubicats en llocs diferents. També permet una major accessibilitat a professionals altament especialitzats. En l'època pre-pandèmica (abans de la COVID19) la TM era anecdòtica en el món de la medicina. Existien alguns estudis, sobretot en especialitats mèdiques, amb poca rellevància des del punt de vista del número de pacients estudiats o del tipus d'estudi realitzat. Justificació científica En aquest context, dins del servei de Cirurgia General i Digestiva de l'Hospital Germans Trias i Pujol, es va dur a terme un assaig clínic al·leatoritzat per avaluar el seguiment habitual presencial front el seguiment per telemedicina. Hipòtesi i objectius La implantació de la TM en un servei de Cirurgia General i Digestiva per al seguiment de pacients a consultes externes és factible, segura, acceptada pels usuaris i cost-efectiva. L'objectiu principal de l'estudi va ser avaluar la viabilitat de la TM i com a objectius secundaris, determinar la seguretat de la TM, la satisfacció dels pacients i realitzar una anàlisi de costos econòmics. Disseny de l'estudi Es va realitzar un assaig clínic al·leatoritzat en un únic centre establint dues branques de comparació: seguiment convencional (presencial) vs seguiment per telemedicina i es van incloure 100 pacients a cada grup. El protocol de l'estudi va ser revisat i aprovat pel comité d'ètica de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i es va registrar a ClinicalTrials.gov amb el número NCT 03304509. Resultats La viabilitat es va avaluar mitjançant el percentatge de pacients que van realitzar la consulta per videoconferència. Malgrat que hi va haver diferències estadísticament significatives entre els dos grups, els resultats del nostre centre es van considerar satisfactoris en comparació amb altres grups. La seguretat es va mesurar mitjançant l'assistència extraordinària a urgències, a centres d'atenció primària o al propi servei de cirurgia però no es van objectivar diferències entre els dos grups de comparació. La satisfacció dels pacients es va extreure d'una enquesta realitzada a tots els pacients. Malgrat tractar-se d'una sistemàtica nova, va ser àmpliament acceptada i molt ben valorada. La majoria tornarien a usar aquesta via per a futurs controls. Finalment, en l'avaluació dels costos econòmics, malgrat la necessitat d'una inversió inicial en el software i en el hardware, l'estalvi de sous per part de la pròpia institució mèdica i la menor pèrdua de productivitat tant del pacient com de l'acompanyant, justificarien la implantació d'aquest sistema de seguiment. Conclusions 1. La TM per al seguiment de pacients a consultes externes d'un servei de Cirurgia General i Digestiva és viable si els pacients son capaços d'utilitzar-la correctament. 2. Els pacients seguits mitjançant visites no presencials manifesten una taxa similar de complicacions que els del seguiment convencional. Per tant, la TM és segura. 3. La TM està molt ben valorada pels pacients, principalment per la menor pèrdua de temps en desplaçaments, menys costos en el transport i menys pèrdua de productivitat. 4. La TM és viable econòmicament malgrat que necessita d'una inversió inicial.


Introducción La Telemedicina (TM) es una herramienta que facilita la comunicación entre pacientes y profesionales médicos ubicados en distintos lugares. También permite una mayor accesibilidad a profesionales altamente especializados. En la época pre-pandémica (antes de la COVID19) la TM era anecdótica en el mundo de la medicina. Existían algunos estudios, especialmente en especialidades médicas, con poca relevancia desde el punto de vista del número de pacientes estudiados o del tipo de estudio realizado. Justificación científica En este contexto, dentro del servicio de Cirugía General y Digestiva del Hospital Germans Trias i Pujol, se llevó a cabo un ensayo clínico aleatorizado para evaluar el seguimiento habitual presencial frente al seguimiento por telemedicina. Hipótesis y objetivos La implantación de la TM en un servicio de Cirugía General y Digestiva para el seguimiento de pacientes en consultas externas es factible, segura, aceptada por los usuarios y coste-efectiva. El objetivo principal del estudio fue evaluar la viabilidad de la TM y como objetivos secundarios, determinar la seguridad de la TM, la satisfacción de los pacientes y realizar un análisis de costes económicos. Diseño del estudio Se realizó un ensayo clínico aleatorizado en un único centro estableciendo dos ramas de comparación: seguimiento convencional (presencial) vs. seguimiento por telemedicina y se incluyeron 100 pacientes en cada grupo. El protocolo del estudio fue revisado y aprobado por el comité de ética del Hospital Universitario Germans Trias i Pujol y se registró en ClinicalTrials.gov con el número NCT 03304509. Resultados La viabilidad se evaluó mediante el porcentaje de pacientes que realizaron la consulta por videoconferencia. Aunque hubo diferencias estadísticamente significativas entre ambos grupos, los resultados de nuestro centro se consideraron satisfactorios en comparación con otros grupos. La seguridad se midió mediante la asistencia extraordinaria a urgencias, a centros de atención primaria o al propio servicio de cirugía pero no se objetivaron diferencias entre ambos grupos de comparación. La satisfacción de los pacientes se extrajo de una encuesta realizada a todos los pacientes. A pesar de tratarse de una nueva sistemática, fue ampliamente aceptada y muy bien valorada. La mayoría volverían a usar esa vía para futuros controles. Por último, en la evaluación de los costes económicos, a pesar de la necesidad de una inversión inicial en el software y en el hardware, el ahorro de sueldos por parte de la propia institución médica y la menor pérdida de productividad tanto del paciente como del acompañante, justificarían la implantación de este sistema de seguimiento. Conclusiones 1. La TM para el seguimiento de pacientes a consultas externas de un servicio de Cirugía General y Digestiva es viable si los pacientes son capaces de utilizarla correctamente. 2. Los pacientes seguidos mediante visitas no presenciales manifiestan una tasa similar de complicaciones que los del seguimiento convencional. Por tanto, la TM es segura. 3. La TM está muy bien valorada por los pacientes, principalmente por la menor pérdida de tiempo en desplazamientos, menos costes en el transporte y menor pérdida de productividad. 4. La TM es viable económicamente aunque necesita de una inversión inicial.


Introduction Telemedicine (TM) is a tool that facilitates communication between patients and medical professionals located in different places. It also allows greater accessibility to highly specialized professionals. In the pre-pandemic era (before COVID19) TM was anecdotal in the world of medicine. There were some studies, especially in medical specialties, with little relevance from the point of view of the number of patients studied or the type of study performed. Scientific justification In this context, within the General and Digestive Surgery service of the Germans Trias i Pujol Hospital, an allegated clinical trial was carried out to evaluate the usual face-to-face follow-up versus follow-up by telemedicine. Hypotheses and objectives The implementation of TM in a General and Digestive Surgery service for the follow-up of patients in outpatient consultations is feasible, safe, accepted by users and cost-effective. The main objective of the study was to evaluate the feasibility of TM and as secondary objectives, determine the safety of TM, patient satisfaction and perform an economic cost analysis. Study design An alleatorized clinical trial was conducted in a single center establishing two branches of comparison: conventional follow-up (face-to-face) vs follow-up by telemedicine and 100 patients were included in each group. The study protocol was reviewed and approved by the ethics committee of the Germans Trias i Pujol University Hospital and registered in ClinicalTrials.gov with the NCT number 03304509. Results The feasibility was evaluated by the percentage of patients who conducted the consultation by videoconference. Although there were statistically significant differences between the two groups, the results of our center were considered satisfactory compared to other groups. Safety was measured through extraordinary care in the emergency room, primary care centres or the surgery service itself, but no differences were objectified between the two comparison groups. Patient satisfaction was extracted from a survey conducted on all patients. Despite being a new system, it was widely accepted and highly valued. Most would use this route again for future controls. Finally, in the evaluation of economic costs, despite the need for an initial investment in software and hardware, the savings in salaries on the part of the medical institution itself and the lower loss of productivity for both the patient and the companion, would justify the implementation of this monitoring system. Conclusions 1. TM for monitoring patients in outpatient clinics of a General and Digestive Surgery service is viable and patients are able to use it correctly. 2. Patients followed through remote visits show a similar rate of complications as those of conventional follow-up. Therefore, TM is safe. 3. TM is highly valued by patients, mainly because of the lower loss of travel time, lower transport costs and less loss of productivity. 4. TM is economically viable even though it requires an initial investment.

Palabras clave

Telemedicina; Telehealth; Cirurgia general; General surery; Cirugía general; Seguiment; Follow-up; Seguimiento

Materias

00 - Ciencia y conocimiento. Investigación. Cultura. Humanidades

Área de conocimiento

Ciències de la Salut

Documentos

gfg1de1.pdf

2.708Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)