Misión y prácticas escritas de la Compañía de Jesús: Manuel de Nóbrega (1517-1570) y José de Anchieta (1534-1597) en el Brasil del siglo XVI

Abstract

Aquesta tesi se centra en l'estudi de dues figures que es van destacar en la tasca missional de la Companyia de Jesús al Brasil durant el cicle inicial de la predicació des del 1549 i els primers cinquanta anys, Manuel de Nóbrega (1517-1570) i José d'Anchieta (1534-1597). L'objectiu d'aquest estudi serà conèixer la visió que van oferir del panorama desplegat davant d'ells. Es parteix de la trajectòria personal d'aquestes dues figures de l'Ordre trasplantada a les Índies occidentals, amb un èmfasi especial en la seva formació en el món universitari peninsular. Sota la idea que aquesta va intermediar en les seves aventures pel Nou Món i la va determinar. També, després es passa a abordar el seu recorregut a l'escenari missional del Nou Món, i la tinta que va córrer d'aquesta manera, entrant a analitzar el conjunt de les seves obres. Així, s'examina la producció epistolar de les dues personalitats a l'arc temporal de la seva missió, per extreure la mirada crítica i interpretació de la seva pròpia tasca i la realitat amb què es van trobar al Brasil. Igualment, es presta una gran atenció a les altres obres que van elaborar. En el cas de Nóbrega, el conegut com Diálogo sobre a conversão do gentio de 1556-1557. I que es pot considerar la primera reflexió sobre el projecte evangelitzador i la necessitat de dur a terme reformes per garantir-ho, sota una nova concepció més pessimista dels indígenes que havien de ser reduïts per transformar-los políticament i religiosament. De Nóbrega, així mateix s'aborda el denominat cas de la Mesa da Consciência e Ordens de 1567. Un text que es pot jutjar com una disputa amb el també jesuïta Quirício Caxa sobre els límits de l'esclavitud nativa en la colònia. En el cas d'Anchieta, a més d'aprofundir en el cos epistolar, s'aprofundeix en les seves obres de naturalesa diversa. D'aquesta manera, s'examina la seva obra poètica, en concret el poema èpic De gestis mendi de saa del 1563. Una composició que serveix per exalçar el tercer governador genera del Brasil, Mem de Sá, i totes les seves guerres justes contra els nadius, que així testimonien l'inici de la reducció indígena. A més, en el cas d'Anchieta s'aprofundeix en la seva literatura pastoral que va servir per modelar els nadius a la seva quotidianitat. I, finalment, en aquesta mateixa línia s'examina la producció d'obres de teatre, que mostra la idea de missió i contribuïa a l'esforç de transformació de l'indígena i els costums.

La presente tesis se centra en el estudio de dos figuras que se destacaron en la labor misional de la Compañía de Jesús en Brasil durante el ciclo inicial de la predicación desde 1549 y los primeros cincuenta años, Manuel de Nóbrega (1517-1570) y José de Anchieta (1534-1597). El objetivo de este estudio será conocer la visión que ofrecieron del panorama ante ellos desplegado. Se parte de la trayectoria personal de estas dos figuras de la Orden trasplantada en las Indias occidentales, con especial énfasis en su formación en el mundo universitario peninsular. Bajo la idea de que esta intermedió en sus andanzas por el Nuevo Mundo y la determinó. También, después se pasa a abordar su recorrido en el escenario misional del Nuevo Mundo, y la tinta que corrió de este proceder, entrando a analizar el conjunto de sus obras. Así, se examina la producción epistolar de ambas personalidades en el arco temporal de su misión, para extraer la mirada crítica e interpretación de su propia labor y la realidad con la que se encontraron en Brasil. Igualmente, se presta gran atención a las demás obras que elaboraron. En el caso de Nóbrega, el conocido como Diálogo sobre a conversão do gentio de 1556-1557. Y que se puede considerar la primera reflexión sobre el proyecto evangelizador y la necesidad de llevar cabo reformas para garantizarlo, bajo una nueva concepción más pesimista de los indígenas que habían de ser reducidos para transformarlos política y religiosamente. De Nóbrega, asimismo se aborda el denominado caso de la Mesa da Consciência e Ordens de 1567. Un texto que se puede juzgar como una disputa con el también jesuita Quirício Caxa sobre los límites de la esclavitud nativa en la colonia. En el caso de Anchieta, además de ahondar en su cuerpo epistolar, se profundiza en sus obras de diversa naturaleza. De esta forma, se examina su obra poética, en concreto el poema épico De gestis mendi de saa de 1563. Una composición que sirve para ensalzar al tercer gobernador genera de Brasil, Mem de Sá, y todas sus guerras justas contra los nativos, que así testimonian el inicio de la reducción indígena. Además, en el caso de Anchieta se profundiza en su literatura pastoral que sirvió para moldear a los nativos en su cotidianidad. Y, finalmente, en esta misma línea se examina su producción de obras de teatro, que muestra su idea de misión y contribuía al esfuerzo de trasformación del indígena y sus costumbres.

This thesis focuses on the study of two figures who stood out in the missionary work of the Society of Jesus in Brazil during the initial cycle of preaching from 1549 and the first fifty years, Manuel de Nóbrega (1517-1570) and José by Anchieta (1534-1597). The objective of this study will be to know the vision they offered of the panorama displayed before them. It starts from the personal career of these two figures of the Order transplanted in the West Indies, with special emphasis on their education in the peninsular university world. Under the idea that this intervened in his wanderings through the New World and determined it. Also, later we go on to address his journey in the missionary scenario of the New World, and the ink that ran from this procedure, beginning to analyze all of his works. Thus, the epistolary production of both personalities is examined in the temporal arc of their mission, to extract the critical view and interpretation of their own work and the reality they encountered in Brazil. Likewise, great attention is paid to the other works they produced. In the case of Nóbrega, the one known as Diálogo sobre a conversão do gentio of 1556-1557. And it can be considered the first reflection on the evangelizing project and the need to carry out reforms to guarantee it, under a new, more pessimistic conception of the indigenous people who had to be reduced to transform them politically and religiously. From Nóbrega, the so-called case of the Mesa da Consciência e Ordens of 1567 is also addressed. A text that can be judged as a dispute with the Jesuit Quirício Caxa about the limits of native slavery in the colony. In the case of Anchieta, in addition to delving into his epistolary body, we delve into his works of diverse nature. In this way, his poetic work is examined, specifically the epic poem De gestis mendi de saa from 1563. A composition that serves to praise the third general governor of Brazil, Mem de Sá, and all his just wars against the natives, who Thus they testify to the beginning of indigenous reduction. Furthermore, in the case of Anchieta, we delve deeper into his pastoral literature that served to shape the natives in their daily lives. And, finally, in this same line, his production of plays is examined, which shows his idea of mission and contributed to the effort to transform the indigenous people and their customs.