Videoressenyes de Booktubers: estudi sobre la seva integració didàctica en la formació de lectors a secundària

Abstract

Aquesta investigació suposa un apropament a les pràctiques lectores dels Booktubers amb l'objectiu d'explorar el potencial de la integració del gènere discursiu videoressenya als processos de formació literària en educació secundària. La investigació es desenvolupa a través de 4 estudis interconnectats que, de manera progressiva, aprofundeixen en aquesta anàlisi de la següent forma: l'Estudi 1 exposa una revisió sistemàtica de literatura prèvia al voltant de la investigació científica al voltant de les pràctiques dels Booktubers, que ha permès identificar els temes de recerca essencials que configuren aquest focus de recerca interdisciplinari. Així, identificar els temes de recerca específics sobre Booktubers que són rellevants en àrees de coneixement diferents (Ciències de la Comunicació, Sociologia, Educació) ha permès fer una identificació dels aspectes estudiats des de diverses perspectives, veure quins han estat transversals i també determinar-ne les interrogants que cal investigar. A l'Estudi 2, a partir de la selecció d'un corpus de 17 videoressenyes de Booktubers de parla hispana, es desenvolupa una anàlisi discursiva de la videoressenya tenint en compte les dimensions comunicativa i literària d'aquesta, aprofundint en la manera com els Booktubers organitzen la informació de la ressenya i ressalten la funció mediadora que té aquest epitext digital didàctic (Rovira-Collado i Llorens, 2017; Lluch, Tabernero i Calvo, 2015). A l'Estudi 3, a través d'entrevistes narratives (Kvale, 2015), es va desenvolupar un acostament èmic a les pràctiques lletrades de 6 Booktubers de països de parla hispana i es van analitzar les seves perspectives personals sobre la creació de vídeos amb contingut literari a YouTube, la dimensió afectiva que articula les pràctiques lectores, les pràctiques de bricolatge al voltant de la producció de videoressenyes i també se'n va documentar la visió sobre les possibilitats didàctiques al voltant de la integració d'aquest gènere discursiu a l'aula. Els estudis 1, 2 i 3 informen el quart estudi situat a l'aula d'educació secundària. Així, a partir de la visió descriptiva traçada als estudis anteriors, l'Estudi 4 se centra en el disseny, la implementació i l'anàlisi d'una intervenció didàctica concreta desenvolupada en una institució educativa de la ciutat de Loja (Equador). Aquesta es fonamenta en la investigació col·laborativa entre docent i investigador, al llarg de 9 setmanes lectives, i consisteix en una seqüència didàctica que aprofita la videoressenya com a producte final per plantejar aprenentatges literaris lligats a la valoració de la literatura equatoriana amb estudiants de segon any de Batxillerat (15-17 anys). Aquest "viatge" de recerca, de la descripció de la pràctica lectora social a les aules, ha permès modelar la funció didàctica de la videoressenya en la formació literària. En tercer lloc, el desenvolupament estratègicament encadenat dels tres primers estudis ha permès dissenyar i conduir un procés didàctic que integrés els elements constitutius de la videoressenya en un procés formal deducació literària dins una institució educativa de secundària de lEquador. L'anàlisi qualitativa de la intervenció mostra que la videoressenya ofereix un espai discursiu d'anàlisi literari amb què els estudiants connecten i els permet desenvolupar aprenentatges literaris clau (conceptes essencials de l'anàlisi literari, construcció d'una valoració crítica sobre un text literari, etc.). ) alhora que s'expressen mobilitzant competències orals i digitals.

Esta investigación supone un acercamiento a las prácticas lectoras de los Booktubers con el objetivo de explorar el potencial de la integración del género discursivo videoreseña en los procesos de formación literaria en educación secundaria. La investigación se desarrolla a través de 4 estudios interconectados que, de manera progresiva, ahondan en este análisis de la siguiente forma: el Estudio 1 expone una revisión sistemática de literatura previa en torno a la investigación científica alrededor de las prácticas de los Booktubers, lo que ha permitido identificar los temas de investigación esenciales que configuran este foco de investigación interdisciplinario. Así, identificar los temas de investigación específicos sobre Booktubers que son relevantes en áreas de conocimiento diferentes (Ciencias de la Comunicación, Sociología, Educación) ha permitido hacer una identificación de los aspectos estudiados desde varias perspectivas, ver cuáles han sido transversales y también determinar las interrogantes que hace falta investigar. En el Estudio 2, a partir de la selección de un corpus de 17 videoreseñas de Booktubers de habla hispana, se desarrolla un análisis discursivo de la videoreseña teniendo en cuenta las dimensiones comunicativa y literaria de la misma, profundizando en la forma en que los Booktubers organizan la información de la reseña y resaltando la función mediadora que tiene este epitexto digital didáctico (Rovira-Collado y Llorens, 2017; Lluch, Tabernero y Calvo, 2015). En el Estudio 3, a través de entrevistas narrativas (Kvale, 2015), se desarrolló un acercamiento émico a las prácticas letradas de 6 Booktubers de países de habla hispana y se analizaron sus perspectivas personales sobre la creación de videos con contenido literario en YouTube, la dimensión afectiva que articula sus prácticas lectoras, las prácticas de bricolaje alrededor de la producción de videoreseñas y también se documentó su visión sobre las posibilidades didácticas en torno a la integración de este género discursivo en el aula. Los estudios 1, 2 y 3 informan el cuarto estudio, situado en el aula de educación secundaria. Así, a partir de la visión descriptiva trazada en los estudios anteriores, el Estudio 4 se centra en el diseño, implementación y análisis de una intervención didáctica concreta desarrollada en una institución educativa de la ciudad de Loja (Ecuador). Esta se fundamenta en la investigación colaborativa entre docente e investigador, a lo largo de 9 semanas lectivas, y consiste en una secuencia didáctica que aprovecha la videoreseña como producto final para plantear aprendizajes literarios ligados a la valoración de la literatura ecuatoriana con estudiantes de segundo año de Bachillerato (15-17 años). Este "viaje" de investigación, de la descripción de la práctica lectora social a las aulas ha permitido modelar la función didáctica de la videoreseña en la formación literaria. En tercer lugar, el desarrollo estratégicamente encadenado de los tres primeros estudios ha permitido diseñar y conducir un proceso didáctico que integrara los elementos constitutivos de la videoreseña en un proceso formal de educación literaria dentro de una institución educativa de secundaria de Ecuador. El análisis cualitativo de la intervención muestra que la videoreseña ofrece un espacio discursivo de análisis literario con el que los estudiantes conectan y que les permite desarrollar aprendizajes literarios clave (conceptos esenciales del análisis literario, construcción de una valoración crítica sobre un texto literario, etc.) a la vez que se expresan movilizando competencias orales y digitales.

This research involves an approach to the reading practices of Booktubers with the aim of exploring the potential of integrating the video-review discursive genre in the processes of literary training in secondary education. The research is developed through 4 interconnected studies that progressively deepen this analysis as follows: Study 1 presents a systematic review of previous literature on scientific research on the practices of Booktubers, which has made it possible to identify specific research focuses in different areas of knowledge (Communication Sciences, Sociology, Education), to analyse the topics and aspects studied from various perspectives, and at the same time to determine the questions that need to be investigated. In Study 2, based on the selection of a corpus of 17 video reviews by Spanish-speaking Booktubers, a discursive analysis of the video review is developed, taking into account the communicative and literary dimensions of the review, delving into the way in which Booktubers organise the information in the review and highlighting the mediation function of this didactic digital epitext (Rovira-Collado & Llorens, 2017; Lluch, Tabernero & Calvo, 2015). Study 3, through narrative interviews (Kvale, 2015), we developed an emic approach to the literate practices of 6 Booktubers from Spanish-speaking countries and analysed their personal perspectives on the creation of videos with literary content on YouTube, the affective dimension that articulates their reading practices, the bricolage practices around the production of video reviews and we have also documented their vision on the didactic possibilities around the integration of this discursive genre in the classroom. Studies 1, 2 and 3 inform the fourth study, situated in the secondary school classroom. Thus, based on the descriptive vision outlined in the previous studies, Study 4 focuses on the design, implementation and analysis of a specific didactic intervention developed in an educational institution in the city of Loja (Ecuador). This is based on a collaborative research between teacher and researcher, over a period of 9 teaching weeks, and consists of a didactic sequence that uses the video review as the final product to propose literary learning linked to the appreciation of Ecuadorian literature with students in the second year of secondary school (15-17 years old). This research "journey" from social reading practice to the classroom has allowed us to model the didactic function of the video review in literary education. Finally, the knowledge developed throughout the strategically linked studies has made it possible to design and conduct a didactic process that integrates the constituent elements of the video review into a formal process of literary education in a secondary school in Ecuador. The qualitative analysis of the intervention shows that the video review offers a discursive space for literary analysis with which students connect and which allows them to develop key literary learning (essential concepts of literary analysis, construction of a critical evaluation of a literary text, etc.) while at the same time they express themselves by mobilising oral and digital competences. Collaborative research with the teacher involves several challenges, both teaching and research, which have to do with the articulation of the didactic sequence proposal with the curricular planning and the objectives of the educational institution, and the management of the expectations and interests of the group of students with respect to the planned contents and activities.