On Political Polarization: Conceptualizing Affective Polarization and Exploring its Causes from a Multi-method Approach

Abstract

Aquesta tesi doctoral té com a objectiu contribuir teòrica i empíricament a l'estudi de la polarització política, amb especial èmfasi en la seva expressió afectiva: la polarització afectiva. Teòricament, la tesi elabora un nou diàleg entre la literatura de relacions intergrupals, els estudis d'acció col·lectiva i la literatura de polarització afectiva, proporcionant així perspectives teòriques que són importants per a tractar de comprendre les dinàmiques de la polarització afectiva de manera contextualitzada i per a reflexionar sobre les intervencions de despolarització. Empíricament, prenent a Espanya com a cas d'estudi i adoptant un enfocament de mètodes mixtos, la present tesi proporciona evidència descriptiva extensa, tant transversal com longitudinal, sobre l'evolució dels indicadors de polarització política i la seva relació al llarg d'un període de més d'una dècada (2010-2023). Seguidament, el capítol explora algunes de les causes a llarg i curt termini de la polarització afectiva en el sistema polític multidimensional espanyol. En aquest sentit, un dels capítols empírics d'aquesta tesi doctoral, utilitzant dades de panell, analitza la relació entre la percepció de la polarització ideològica en els dos eixos principals de competició política a Espanya (les dimensions esquerra-dreta i territorial) i la polarització afectiva. El capítol revela que aquesta relació està condicionada per la ideologia dels individus, de manera que les percepcions de la polarització en l'eix territorial estan clarament més relacionades positivament amb els nivells de polarització afectiva entre els individus de dreta en comparació amb els individus d'esquerra, mentre que les percepcions de polarització en l'eix esquerra-dreta estan lleugerament més relacionades amb la polarització afectiva entre els individus d'esquerra. Les anàlisis també revelen que la relació entre les percepcions de la polarització territorial i la polarització afectiva varien amb el temps, en relació amb la saliencia de la dimensió del conflicte territorial. Aquest capítol subratlla la importància de la multidimensionalitat i dels valors dels individus -en aquest cas la seva ideologia- a l'hora d'estudiar la polarització afectiva. Un altre capítol de la present tesi, contribuint a la literatura sobre les causes a curt termini de la (des)polarització afectiva, examina també, utilitzant dades de panell, si la conjuntura de la COVID-19 va fomentar les dinàmiques de polarització afectiva i com ho va fer, trobant que, a nivell individual, va haver-hi participants que van augmentar els seus nivells de polarització afectiva durant la pandèmia. De manera complementària, trobem que els nivells agregats de polarització afectiva van disminuir quan es van implementar polítiques de desescalada, dissenyades pel govern en col·laboració amb experts en sanitat, i que van posar fi als estrictes confinaments. Un altre capítol de la tesi doctoral, analitzant el llenguatge i la interacció en dades de grups focals, aprofundeix en com es manifesta la polarització política en el discurs i en les interaccions dels ciutadans, proporcionant així coneixements sobre com es construeixen col·lectivament relats polaritzats i fins i tot prejudiciosos sobre els adversaris polítics des d'una posició retòrica de raonabilitat. Aquest capítol mostra que el context intragrup és un entorn en el qual es reprodueixen i mantenen versions molt polaritzades dels altres, i per tant constitueixen contextos en els quals aquestes representacions també poden ser desafiades. En conjunt, els capítols d'aquesta tesi doctoral ajuden a ampliar l'enfocament dels estudis sobre polarització i despolarització política i a desenvolupar aspectes que no han estat prèviament tractats per la literatura.

La presente tesis doctoral tiene como objetivo contribuir teórica y empíricamente al estudio de la polarización política, con especial énfasis en su expresión afectiva: la polarización afectiva. Teóricamente, la tesis elabora un nuevo diálogo entre la literatura de relaciones intergrupales, los estudios de acción colectiva y la literatura de polarización afectiva, proporcionando así perspectivas teóricas que son importantes para tratar de comprender las dinámicas de la polarización afectiva de manera contextualizada y para reflexionar acerca de las intervenciones de despolarización. Empíricamente, tomando a España como caso de estudio y adoptando un enfoque de métodos mixtos, la presente tesis proporciona evidencia descriptiva extensa, tanto transversal como longitudinal, sobre la evolución de los indicadores de polarización política y su relación a lo largo de un período de más de una década (2010-2023). Seguidamente, el capítulo explora algunas de las causas a largo y corto plazo de la polarización afectiva en el sistema político multidimensional español. En este sentido, uno de los capítulos empíricos de esta tesis doctoral, utilizando datos de panel, analiza la relación entre la percepción de la polarización ideológica en los dos ejes principales de competición política en España (las dimensiones izquierda-derecha y territorial) y la polarización afectiva. El capítulo revela que esta relación está condicionada por la ideología de los individuos, lo que significa que las percepciones de la polarización en el eje territorial están claramente más relacionadas positivamente con los niveles de polarización afectiva entre los individuos de derecha en comparación con los individuos de izquierda, mientras que las percepciones de polarización en el eje izquierda-derecha están ligeramente más relacionadas con la polarización afectiva entre los individuos de izquierda. Los análisis también revelan que la relación entre las percepciones de la polarización territorial y la polarización afectiva varían con el tiempo, en relación con la saliencia de la dimensión del conflicto territorial. Este capítulo subraya la importancia de la multidimensionalidad y de los valores de los individuos -en este caso, su ideología- a la hora de estudiar la polarización afectiva. Esta tesis doctoral, asimismo, contribuye a la literatura sobre las causas a corto plazo de la (des)polarización, a través de otro capítulo que examina, también mediante la utilización de datos de panel, si la coyuntura de la COVID-19 fomentó las dinámicas de polarización afectiva y cómo lo hizo. Los resultados indican que, a nivel individual, hubo participantes que aumentaron sus niveles de polarización afectiva durante la pandemia. De manera complementaria, encontramos que los niveles agregados de polarización afectiva disminuyeron cuando se implementaron políticas de desescalada, altamente populares, consensuales y diseñadas por el gobierno en colaboración con expertos en sanidad, y que pusieron fin a los estrictos confinamientos. Otro capítulo de la tesis doctoral, analizando el lenguaje y la interacción en datos de grupos focales, profundiza en cómo se manifiesta la polarización política en el discurso y en las interacciones de los ciudadanos, proporcionando así conocimientos sobre cómo se construyen colectivamente relatos polarizados e incluso prejuiciosos sobre los adversarios políticos desde una posición retórica de razonabilidad. Este capítulo muestra que el contexto intragrupo es un entorno en el que se reproducen y mantienen versiones muy polarizadas de los otros, y por lo tanto constituyen contextos en los que estas representaciones también pueden ser desafiadas. En conjunto, los capítulos de esta tesis de doctorado ayudan a ampliar el enfoque de los estudios sobre polarización y despolarización política y a desarrollar aspectos que no han sido previamente tratados por la literatura.

This PhD dissertation aims to contribute theoretically and empirically to the study of political polarization, with a special focus on its affective expression: affective polarization (AP). Theoretically, the thesis provides a novel dialogue between collective action studies, the intergroup relations literature and the affective polarization literature, resulting in different theoretical insights that are important when trying to grasp affective polarization dynamics in context, and when thinking about depolarization interventions. Empirically, taking Spain as a case study, and adopting a mixed-methods approach, this dissertation provides extensive descriptive -cross-sectional and longitudinal- evidence on the evolution of political polarization indicators and their relationships over a period of more than a decade (2010-2023), to subsequently explore some of the long-term and short-term causes of AP in the multidimensional Spanish political system. In this sense, one of the empirical chapters of this PhD dissertation uses panel data to analyze the relationship between perceived ideological polarization on the two main axes of political competition in Spain (the left-right and territorial dimensions) and AP. The chapter reveals that this relationship is conditioned by individuals' self-reported ideology, meaning that perceptions of polarization on the territorial axis are clearly more positively related to AP levels among right-wing individuals in comparison to left-wing individuals, whereas perceptions of polarization on the left-right axis are somewhat more related to AP among left-wing individuals. The analyses also reveal that the relationship between perceived territorial polarization and AP varies with time, in relation to the salience of the territorial conflict dimension. This chapter underlines the importance of multidimensionality and of individuals' values, in this case their ideology, when studying affective polarization. This PhD dissertation also contributes to the literature on the short-term causes of affective (de)polarization, by means of another chapter that examines, also using panel data, if and how the COVID-19 conjuncture fostered affective polarization dynamics. The findings indicate that, at an individual level, there were participants that increased their levels of AP during the pandemic. In a different vein, we found that aggregate levels of AP decreased when de-escalation policies, which ended the strict lockdowns and were highly popular, consensual and designed by the government in collaboration with health experts, were implemented. Another chapter of the PhD dissertation, analyzing language and interaction in focus group data, digs deep into how political polarization manifests itself within lay citizens' talk and interactions, thereby providing insights into how polarized and even prejudiced accounts of political adversaries are collectively constructed from a rhetorical position of reasonableness. This chapter shows that the intragroup context is a setting in which very polarized versions of the others are reproduced and kept alive, and thereby constitute contexts in which these representations might also be challenged. Taken together, the chapters of this PhD dissertation help to broaden the scope of political polarization and depolarization studies and to fill some important gaps left by previous literature.