Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psicologia de la Comunicació i Canvi
L'objectiu d'aquest estudi va ser analitzar la interacció entre l'alumnat amb implant coclear (IC) i les logopedes durant el desenvolupament d'activitats lingüístiques. L'anàlisi de la interacció es va realitzar des de dues perspectives, pel que fa a la participació infantil es va analitzar la competència pragmàtica, mentre que des de la perspectiva de les logopedes es van analitzar les estratègies utilitzades per a donar suport a les respostes infantils. La mostra va estar composta per 7 logopedes en interacció amb 62 nens i nenes, 31 amb implant coclear i 31 amb audició típica (AT), de 5 a 7 anys. L'estudi es va dur a terme mitjançant dues activitats: conversa i denominació d'imatges. Pel que fa a l'anàlisi de la competència pragmàtica de l'alumnat, els resultats van mostrar que l'alumnat amb IC va participar en intercanvis comunicatius més llargs que l'alumnat amb AT, va tenir majors dificultats per a donar respostes adequades a les preguntes de les logopedes, va produir un major nombre d'errors de comprensió i un major nombre de no respostes. Els nens amb IC també van sol·licitar un major nombre d'aclariments d'informació que el grup amb AT, les seves respostes van ser similars en quantitat d'informació i mode, però van produir un menor nombre de respostes rellevants que els seus companys amb AT. L'activitat lingüística també va influir en les respostes infantils, de manera que en l'activitat de conversa tots dos grups- alumnat amb IC i amb AT- van tenir més dificultats que en l'activitat de denominació per a respondre de manera adequada. L'edat auditiva va influir en la longitud de l'intercanvi, la latència de resposta i els errors de comprensió. Pel que fa a l'anàlisi de les estratègies de les logopedes, els resultats van indicar que les logopedes van utilitzar més estratègies d'adaptació i educatives amb l'alumnat amb IC en relació amb l'alumnat amb AT. Les estratègies de comunicació van ser significativament més freqüents en l'activitat de conversa que en l'activitat de denominació, mentre que les estratègies educatives van ser més freqüents en l'activitat de denominació que en l'activitat de conversa. L'edat auditiva de l'alumnat amb IC també va influir en l'ús d'aquests dos tipus d'estratègies, augmentant l'ús d'estratègies comunicatives i disminuint l'ús d'estratègies educatives segons va augmentar l'edat auditiva de l'alumnat. La discussió realitza un acostament a la competència pragmàtica de l'alumnat amb IC en interacció amb les logopedes, amb la finalitat de lliurar informació pràctica per a la intervenció del llenguatge.
El objetivo de este estudio fue analizar la interacción entre el alumnado con implante coclear (IC) y las logopedas durante el desarrollo de actividades lingüísticas. El análisis de la interacción se realizó desde dos perspectivas, en lo que respecta a la participación infantil se analizó la competencia pragmática, mientras que desde la perspectiva de las logopedas se analizaron las estrategias utilizadas para apoyar las respuestas infantiles. La muestra estuvo compuesta por 7 logopedas en interacción con 62 niños y niñas, 31 con implante coclear y 31 con audición típica (AT), de 5 a 7 años de edad. El estudio se llevó a cabo mediante dos actividades: conversación y denominación de imágenes. En lo que respecta al análisis de la competencia pragmática del alumnado, los resultados mostraron que el alumnado con IC participó en intercambios comunicativos más largos que sus pares con AT, tuvo mayores dificultades para dar respuestas adecuadas a las preguntas de las logopedas, produjo un mayor número de errores de comprensión y un mayor número de no respuestas. Los niños con IC también solicitaron un mayor número de aclaraciones de información que el grupo con AT, sus respuestas fueron similares en cantidad de información y modo, pero produjeron un menor número de respuestas relevantes que el grupo con AT. La actividad lingüística también influyó en las respuestas infantiles, de manera que en la actividad de conversación ambos grupos- alumnado con IC y con AT- tuvieron más dificultades que en la actividad de denominación para responder de manera adecuada. La edad auditiva influyó en la longitud del intercambio, la latencia de respuesta y los errores de comprensión. En lo que respecta al análisis de las estrategias de las logopedas, los resultados indicaron que las logopedas utilizaron más estrategias de adaptación y educativas con el alumnado con IC en relación con el alumnado con AT. Las estrategias de comunicación fueron significativamente más frecuentes en la actividad de conversación que en la actividad de denominación, mientras que las estrategias educativas fueron más frecuentes en la actividad de denominación que en la actividad de conversación. La edad auditiva del alumnado con IC también influyó en el uso de estos dos tipos de estrategias, aumentando el uso de estrategias comunicativas y disminuyendo el uso de estrategias educativas conforme aumentó la edad auditiva del alumnado. La discusión realiza un acercamiento a la competencia pragmática del alumnado con IC en interacción con las logopedas, con la finalidad de entregar información práctica para la intervención del lenguaje.
The aim of this study was to analyze the interaction between children with cochlear implants (CI) and speech therapists during the development of linguistic activities. The analysis of the interaction was carried out from two perspectives: pragmatic competence was analyzed in terms of children's participation, while the strategies used to support children's responses were analyzed from the speech therapists' perspective. The sample consisted of 7 speech-language pathologists interacting with 62 children, 31 with cochlear implant and 31 with typical hearing (TH), aged 5 to 7 years. The study was conducted through two activities: conversation and picture naming. Regarding the analysis of the students' pragmatic competence, the results showed that students with CI participated in longer communicative exchanges than their peers with TH, had greater difficulty in giving adequate answers to the speech therapists' questions, produced a greater number of comprehension errors and a greater number of non-answers. Children with CI also requested a greater number of clarifications of information than their peers, their responses were similar in amount of information and mode but produced a smaller number of relevant responses than their peers with TH. Linguistic activity also influenced children's responses, such that in the conversation activity both groups - CI and TH children - had more difficulty than in the naming activity in responding appropriately. Auditory age influenced exchange length, response latency, and comprehension errors. Regarding the analysis of the speech-language pathologists' strategies, the results indicated that the speech-language pathologists used more adaptive and educational strategies with CI children than with TH children. Communication strategies were significantly more frequent in the speaking activity than in the naming activity, while educational strategies were more frequent in the naming activity than in the speaking activity. The auditory age of the CI students also influenced the use of these two types of strategies, with the use of communicative strategies increasing and the use of educational strategies decreasing as the auditory age of the children increased. The discussion approaches the pragmatic competence of students with CI in interaction with speech-language pathologists, with the aim of providing practical information for language intervention.
Pragmàtica; Pragmatics; Pragmática; Implant coclear; Cochlear implant; Implante coclear; Educació especial; Special education; Educación especial
159.9 - Psicología
Ciències Socials