Entre la necesidad de cuidar y trabajar en adultos mexicanos de 50 a 69 años

Abstract

La següent tesi doctoral consta de tres capítols enfocats a estudiar la intersecció del treball remunerat i de les cures en adults d'edats precedents a la vellesa a Mèxic. La preocupació acadèmica ha girat entorn de la perspectiva unidireccional entre ambdós aspectes on no hi ha consens sobre quina és la direcció d'impacte d'aquests dos àmbits de la vida. No obstant això, en aquesta investigació es busca entendre la relació entre les cures i l'activitat econòmica de les persones des d'una visió bidireccional, és a dir, ambdós dominis de la vida es veuen impactats mútuament i l'orientació d'aquest vincle es defineix per factors individuals, d'ingressos i de les característiques dels llocs de treball. A més a més, s'hi destaca la importància de considerar una perspectiva on els individus són proveïdors i, de forma simultània, poden ser demandants de cures. El capítol I presenta el procés mitjançant el qual el govern mexicà ha construït una sèrie de mecanismes des de la política pública generant tres elements interrelacionats per a l'atenció i suport dels adults grans des de 1979: la institucionalitat, els mecanismes d'acció i el sistema de pensions. En el capítol II s'examina la relació entre l'estatus d'activitat econòmica, la dependència i la recepció de cures, el paper de cuidador informal i l'accés als serveis de salut en adults mexicans d'entre 50 i 69 anys. Utilitzant dades de l'Estudi Nacional de Salut i Envelliment a Mèxic (ENASEM), es va trobar que les persones amb discapacitat que reben cures tenen menys probabilitats d'estar econòmicament actives en comparació amb aquelles que també tenen discapacitat, però no reben cures. D'altra banda, ser cuidador informal també disminueix les probabilitats de participar en una activitat econòmica remunerada, especialment entre les dones. A més a més, l'accés als serveis de salut es relaciona amb una menor probabilitat de tenir un treball remunerat, impactant més les dones en comparació amb els homes, encara que aquestes diferències no van ser estadísticament significatives. En el capítol III es presenta un estudi sobre les trajectòries laborals i de cura, considerant ambdós aspectes de la vida de les persones. S'han analitzat les trajectòries d'hores de treball remunerat i de cura informal entre individus de 50 a 69 anys a Mèxic. Es va treballar amb cinc trimestres corresponents a 2018 i 2019 de l'Enquesta Nacional d'Ocupació. Els resultats mostren que el gènere és fonamental en l'anàlisi, s'identifiquen sis tipus de trajectòries per a les dones, tres relacionades amb patrons associats a les cures. En contrast, s'han identificat quatre patrons de trajectòries per als homes, cap associat a la cura. Els principals resultats d'aquesta investigació se sintetitzen en: a) els sistemes de suport social, institucional i de pensions dels Estats poden reduir les vulnerabilitats de les poblacions envellides en construir sistemes de cura des de la política pública i incorporats als sistemes de salut amb un enfocament en els diferents moments del cicle de vida, b) la participació en el mercat laboral de les persones de 50 a 69 anys a Mèxic s'explica per les característiques individuals dels subjectes com són la dependència, la necessitat de cura, el rol de cuidador i l'accés als serveis de salut, i c) s'han identificat patrons de cura informal i treball remunerat diferenciats per gènere.

La siguiente tesis doctoral consta de tres capítulos enfocados en estudiar la intersección del trabajo remunerado y de cuidados en adultos de edades previas a la vejez en México. La preocupación académica ha girado en torno a la perspectiva unidireccional entre ambos aspectos donde no hay un consenso sobre cuál es la dirección de impacto de estos dos ámbitos de la vida. Sin embargo, en esta investigación busca entender la relación entre los cuidados y la actividad económica de las personas desde una visión bidireccional, es decir, ambos dominios de la vida se impactan mutuamente y la orientación de este vínculo se define por factores individuales, de ingresos y de las características de los puestos de trabajo. Asimismo, se resalta la importancia de considerar una perspectiva donde los individuos son proveedores y, de forma simultánea, pueden ser demandantes de cuidados. El capítulo I presenta el proceso bajo el cual el gobierno mexicano ha construido una serie de mecanismos desde la política pública generando tres elementos interrelacionados para la atención y apoyo de los adultos mayores desde 1979: la institucionalidad, los mecanismos de acción y el sistema de pensiones. En el capítulo II se examinó la relación entre el estatus de actividad económica, la dependencia y la recepción de cuidados, el papel de cuidador informal y el acceso a los servicios de salud en adultos mexicanos de entre 50 y 69 años. Utilizando datos del Estudio Nacional de Salud y Envejecimiento en México (ENASEM), se encontró que las personas con discapacidad que reciben cuidados tienen menos probabilidades de estar económicamente activas en comparación con aquellas que también tienen discapacidad pero no reciben cuidados. Asimismo, ser cuidador informal también disminuye las probabilidades de participar en una actividad económica remunerada, especialmente entre las mujeres. Además, el acceso a los servicios de salud se relaciona con una menor probabilidad tener un trabajo remunerado, impactando más a las mujeres en comparación con los hombres, aunque estas diferencias no fueron estadísticamente significativas. En el capítulo III se presenta un estudio sobre las trayectorias laborales y de cuidado, considerando ambos aspectos de la vida de las personas. Se analizaron las trayectorias de horas de trabajo remunerado y al cuidado informal entre individuos de 50 a 69 años en México. Se trabajó con cinco trimestres correspondientes a 2018 y 2019 de la Encuesta Nacional de Ocupación y Empleo. Los resultados son que el género es fundamental en el análisis, se identifican seis tipos de trayectorias para las mujeres, tres relacionados con patrones asociados al cuidado. En contraste, se identificaron cuatro patrones de trayectorias para los hombres, ninguno se asocia al cuidado. Los principales resultados de esta investigación se sintetizan en: a) los sistemas de apoyo social, institucional y pensionarios de los Estados pueden reducir las vulnerabilidades de las poblaciones envejecidas al construir sistemas de cuidados desde la política pública e incorporados a los sistemas de salud con un enfoque en los diferentes momentos del ciclo de vida, b) la participación en el mercado laboral de las personas de 50 a 69 años en México se explica por las características individuales de los sujetos como lo son la dependencia, la necesidad de cuidado, el rol de cuidador y el acceso a los servicios de salud, y c) Se han identificado patrones de cuidado informal y trabajo remunerado diferenciados por género.

The following doctoral thesis consists of three chapters focused on studying the intersection of paid work and caregiving in adults approaching old age in Mexico. Academic concern has revolved around the unidirectional perspective between both aspects where there is no consensus on the direction of impact of these two areas of life. However, this research seeks to understand the relationship between caregiving and individuals' economic activity from a bidirectional perspective, meaning both domains of life impact each other, and the orientation of this link is defined by individual factors, income, and job characteristics. Likewise, the importance of considering a perspective where individuals are providers and, simultaneously, may be recipients of care is highlighted. Chapter I presents the process under which the Mexican government has constructed a series of mechanisms through public policy, generating three interrelated elements for the care and support of older adults since 1979: institutionalization, action mechanisms, and the pension system. Chapter II examined the relationship between economic activity status, dependency, receipt of care, the role of informal caregiver, and access to health services in Mexican adults aged 50 to 69. Using data from the Mexican Health and Aging Study (MHAS), it was found that disabled individuals receiving care are less likely to be economically active compared to those with disabilities who do not receive care. Likewise, being an informal caregiver also reduces the likelihood of engaging in paid economic activity, especially among women. Additionally, access to health services is associated with a lower probability of having paid employment, impacting women more than men, although these differences were not statistically significant. Chapter III presents a study on labor and caregiving trajectories, considering both aspects of people's lives. Trajectories of hours of paid work and informal caregiving among individuals aged 50 to 69 in Mexico were analyzed. Data from five quarters corresponding to 2018 and 2019 from the National Occupation and Employment Survey were used. The results indicate that gender is fundamental in the analysis, identifying six types of trajectories for women, three related to caregiving patterns. In contrast, four trajectory patterns were identified for men, none of which are associated with caregiving. The main results of this research are summarized as follows: a) State social, institutional, and pension support systems can reduce the vulnerabilities of aging populations by building care systems through public policy and incorporating them into healthcare systems with a focus on different stages of the life cycle, b) Participation in the labor market of individuals aged 50 to 69 in Mexico is explained by individual characteristics such as dependency, caregiving needs, the caregiver role, and access to health services, and c) Differentiated patterns of informal caregiving and paid work by gender have been identified.