Influencia de la duración de la cirugía en los resultados posquirúrgicos en cirugía vascular

Abstract

1. Introducció Múltiples estudis i revisions sistemàtiques prèvies associen un temps quirúrgic (TQ) perllongat amb complicacions postoperatòries, com ara augment d'infecció de ferida o de l'estada hospitalària, així com un augment de la mortalitat postoperatòria. Tot i això, la majoria d'aquests estudis analitzen únicament el període postoperatori, i són molt escassos els que estudien més enllà d'aquest període, havent trobat una mortalitat més gran a l'any o una necessitat elevada de suport a l'alta. 2. Justificació Científica Atès que certes complicacions greus poden passar més enllà dels 30 dies de la intervenció i poden influenciar a llarg termini, és lògic plantejar que un TQ perllongat podria associar-se amb menor supervivència més enllà del període postoperatori immediat. D'altra banda, encara que la cirurgia de revascularització infrainguinal a la isquèmia crònica amenaçant d'extremitat i l'EVAR per al tractament dels aneurismes d'aorta abdominal (AAA) són dos procediments quirúrgics molt habituals als serveis de cirurgia vascular, no hi ha estudis que analitzin la incidència de complicacions o mortalitat durant el període posterior a l'alta hospitalària. 3. Hipòtesis i objectius Hipòtesi principal: L'efecte advers d'un TQ perllongat després de cirurgia de revascularització d'extremitat inferior mitjançant bypass infrainguinal o tractament endovascular electiu d'AAA es perllonga més enllà del postoperatori immediat. Objectiu principal: Avaluar l'associació d'un TQ prolongat sobre la mortalitat després de cirurgia de revascularització d'extremitats inferiors amb bypass infrainguinal o tractament endovascular electiu d'AAA a 6 mesos i 1 any de la intervenció. 4. Disseny de l'estudi Es tracta d'un estudi observacional, retrospectiu, de pacients consecutius intervinguts al Servei d'Angiologia i Cirurgia Vascular de l'Hospital del Mar (Barcelona, Espanya). Al primer estudi la mostra va ser de 249 pacients sotmesos a bypass infrainguinal per isquèmia crònica amenaçant d'extremitat entre 2008 i 2018. En el segon estudi la mostra la conformen 284 pacients consecutius sotmesos a EVAR per aneurisma aorto - ilíac entre 2000 y 2019. 5. Resultats Cirurgia de revascularització mitjançant bypass infrainguinal · Cinquanta-sis pacients van morir durant el primer any seguiment (22,5% després d'excloure aquells amb seguiment menor a 1 any després de la intervenció), dels quals disset van tenir lloc al postoperatori immediat. · Després d'ajustar per factors confusors, el TQ es va associar a una mortalitat més gran a l'any després de la cirurgia (OR per cada 30 minuts d'increment de TQ d'1,179, IC 95% 1,029 - 1,350). EVAR per a tractament de AAA · Vint-i-un pacients van morir durant el primer any seguiment, dels quals vuit van tenir lloc al postoperatori immediat. · A l'anàlisi multivariable, per cada 30 minuts addicionals de cirurgia, l'augment de risc de mortalitat seguia sent estadísticament significatiu als 6 mesos (OR 1,28, IC 95% 1,03 - 1,59), però no a l'any de la cirurgia (OR 1,13, IC 95% 0,95 - 1,35). 6. Conclusions Un TQ perllongat augmenta la mortalitat a 1 any a la cirurgia de revascularització d'extremitats inferiors i a 6 mesos en el tractament endovascular electiu d'aneurismes aorto - ilíac.

1. Introducción Múltiples estudios y revisiones sistemáticas previas asocian un tiempo quirúrgico (TQ) prolongado con complicaciones posoperatorias, como por ejemplo aumento de infección de herida o de la estancia hospitalaria, así como a un aumento de la mortalidad posoperatoria. Sin embargo, la mayoría de estos estudios analizan únicamente el periodo posoperatorio, y son muy escasos los que estudian más allá de este periodo, habiendo encontrado una mayor mortalidad al año o una elevada necesidad de soporte al alta. 2. Justificación Científica Dado que ciertas complicaciones graves pueden ocurrir más allá de los 30 días de la intervención y pueden influenciar a largo plazo, es lógico plantear que un TQ prolongado podría asociarse con menor supervivencia más allá del período posoperatorio inmediato. Por otro lado, aunque la cirugía de revascularización infrainguinal en la isquemia crónica amenazante de extremidad y el EVAR para el tratamiento de los aneurismas de aorta abdominal (AAA) son dos procedimientos quirúrgicos muy habituales en los servicios de cirugía vascular, no hay estudios que analicen la incidencia de complicaciones o mortalidad durante el periodo posterior al alta hospitalaria. 3. Hipótesis y objetivos Hipótesis principal: El efecto adverso de un TQ prolongado tras cirugía de revascularización de extremidad inferior mediante bypass infrainguinal o tratamiento endovascular electivo de AAA se prolonga más allá del posoperatorio inmediato. Objetivo principal: Evaluar la asociación de un TQ prolongado sobre la mortalidad tras cirugía de revascularización de extremidades inferiores con bypass infrainguinal o tratamiento endovascular electivo de AAA a 6 meses y 1 año de la intervención. 4. Diseño del estudio Se trata de un estudio observacional, retrospectivo, de pacientes consecutivos intervenidos en el Servicio de Angiología y Cirugía Vascular del Hospital del Mar (Barcelona, España). En el primer estudio la muestra fue de 249 pacientes sometidos a bypass infrainguinal por isquemia crónica amenazante de extremidad entre 2008 y 2018. En el segundo estudio la muestra la conforman 284 pacientes consecutivos sometidos a EVAR por aneurisma aorto - ilíaco entre 2000 y 2019. 5. Resultados Cirugía de revascularización mediante bypass infrainguinal · Cincuenta y seis pacientes murieron durante el primer año seguimiento (22,5% después de excluir aquellos con seguimiento menor a 1 año tras la intervención), de los que diecisiete tuvieron lugar en el posoperatorio inmediato. · Tras ajuste por factores confusores, el TQ se asoció a mayor mortalidad al año tras la cirugía (OR por cada 30 minutos de incremento de TQ de 1,179, IC 95% 1,029 - 1,350). EVAR para tratamiento de AAA · Veintiún pacientes murieron durante el primer año seguimiento, de los que ocho tuvieron lugar en el posoperatorio inmediato. · En el análisis multivariable, por cada 30 minutos adicionales de cirugía, el aumento de riesgo de mortalidad seguía siendo estadísticamente significativo a los 6 meses (OR 1,28, IC 95% 1,03 - 1,59), pero no al año de la cirugía (OR 1,13, IC 95% 0,95 - 1,35). 6. Conclusiones Un TQ prolongado aumenta la mortalidad a 1 año en la cirugía de revascularización de extremidades inferiores y a 6 meses en el tratamiento endovascular electivo de aneurismas aorto - ilíaco.

1. Introduction Several previous studies and systematic reviews have linked prolonged surgical time (OT) with postoperative complications, including increased risk of wound infection, extended hospital stays, and higher rates of postoperative mortality. However, the major ity of these studies focus solely on the immediate postoperative period, with very few examining outcomes beyond this timeframe. Limited research suggests a higher mortality rate at one year or an increased need for support upon discharge. 2. Justification Considering that certain severe complications may manifest beyond the 30 day post intervention period and have long term implications, it stands to reason that an extended OT could be correlated with decreased survival beyond the immediate postoperative phase. Furthermore, despite infrainguinal revascularization surgery for chronic limb threatening ischemia and endovascular aneurysm repair (EVAR) for abdominal aortic aneurysms (AAA) being prevalent procedures in vascular surgery services, there is a paucity of s tudies examining the incidence of complications or mortality in the period following hospital discharge. 3. Hypotheses and objectives Principal hypothesis: The adverse effect of prolonged OT following lower extremity revascularization surgery via infrainguinal bypass or elective endovascular treatment of AAA extends beyond the immediate postoperative period. Main objective: To assess the association of prolonged OT on mortality following lower extremity revascularization surgery via infrainguinal bypass or elective endovascular treatment of AAA at 6 months and 1 year post intervention. 4. Study design This is an observational, retrospective study conducted on consecutive patients treated at the Angiology and Vascular Surgery Service of Hospital del Mar (Barcelona, Spain). The first study comprised 249 patients who underwent infrainguinal bypass for chro nic limb threatening ischemia between 2008 and 2018. In the second study, the sample included 284 consecutive patients who underwent endovascular aneurysm repair (EVAR) for aorto iliac aneurysms between 2000 and 2019. 5. Results Revascularization surgery through infrainguinal bypass · Fifty six patients passed away during the first year of follow up (22 5% after excluding those with follow up of less than 1 year after the intervention), of which seventeen occurred in the immediate postoperative period. · After adjustment for confounding factors, TQ was associated with higher mortality one year after surgery (OR per 30 minute increase in TQ of 1.179, 95% CI 1.029 1.350). EVAR for treatment of AAA · Twenty one patients passed away during the first year of follow up, of which eight occurred in the immediate postoperative period. · In multivariable analysis, for every additional 30 minutes of surgery, the increased risk of mortality remained statistically significant at 6 months (OR 1.28, 95% CI 1.03 1.59), but not at 1 year of surgery (OR 1.13, 95% CI 0.95 1.35). 6. Conclusions A prolonged OT increases mortality at 1 year in lower extremity revascularization surgery and at 6 months in EVAR for AAA .