Universitat Ramon Llull
Martí Audí, Núria
Sánchez Sepulveda, Mónica Vanesa
Fonseca Escudero, David
2024-07-10
402 p.
Universitat Ramon Llull. La Salle
La present investigació té com a centre la implantació d’un cicle de millora contínua durant 6 anys acadèmics (des del curs 2017/2018 fins al 2022/2023) de l’assignatura d’Estructures d’Acer i Formigó, que s’ofereix en el 3r curs del grau d’arquitectura de l’Escola d’Arquitectura de la Salle (ETSALS), en la cerca d’una triple millora: dels resultats d’aprenentatge, de l’interès dels alumnes vers la vessant tècnica de l’arquitectura i de l’assignatura. Prenent com a referència el cicle de les analítiques d’aprenentatge i el cicle de millora contínua PDCA (de l’anglès Plan, Do, Check, Act) utilitzat en la gestió empresarial, es dissenya un cicle de millora contínua per a l’assignatura amb la intenció de que pugui ser transferible a altres assignatures i altres nivells educatius, amb flexibilitat per a incorporar-hi innovació i recerca docent, i amb capacitat d’adaptació als canvis, com ha estat el cas de l’adaptació a les circumstàncies derivades de la pandèmia per COVID-19. A diferència dels cicles curts habituals en l’aplicació d’analítiques d’aprenentatge, es proposa un cicle coincident amb la durada de l’assignatura (pel cas, l’any acadèmic), i es proposa l’anàlisi de dades qualitatives per a la identificació dels punts de millora de l’assignatura. Aquesta anàlisi es fa a partir de les respostes dels alumnes de l’assignatura a un qüestionari socràtic amb preguntes obertes, el BLA (Bipolar Laddering Assessment), on s’identifiquen per part dels estudiants les fortaleses i febleses de l’assignatura, alhora que es recullen propostes de millora. La identificació dels punts de millora es realitza a dos nivells: d’una banda s’identifiquen les respostes que tenen un índex de menció atípic, i de l’altra s’agrupen les respostes en categories, el que permet identificar aquelles categories en què es proposa incidir de manera prioritària. S’utilitzen mètodes estadístics per a identificar els punts de millora en el doble nivell, a partir del valor dels quartils de la distribució de respostes i de la identificació de valors atípics amb el mètode de Tukey. En canvi, per a la comprovació de l’eficàcia de les mesures aplicades s’utilitzen instruments i mètodes quantitatius, que també s’utilitzen per comprovar si s’ha produït millora en els resultats d’aprenentatge, l’interès dels alumnes per la vessant tècnica o en la valoració de l’assignatura, que són els propòsits principals de l’aplicació del cicle. Per a aquesta comprovació s‘analitzen amb mètodes quantitatius, a més de les notes obtingudes pels estudiants, les respostes dels alumnes a enquestes amb diverses preguntes que els estudiants han de respondre en una escala del Likert. S’utilitza també una agrupació de respostes en àmbits per a una millor interpretació dels resultats. En resum, el treball mostra l’aplicació durant 6 cursos d’un mètode de millora contínua en l’assignatura d’Estructures d’Acer i Formigó, on s’analitzen dades quantitatives per avaluar-ne l’eficàcia, i dades qualitatives per a la identificació en detall de possibles punts de millora. El cicle es formula de manera que pugui ser transferible a d’altres assignatures, altres nivells educatius i altres contextos, i amb flexibilitat suficient per encabir-hi innovació educativa i per adaptar-se als canvis, ja siguin volguts o sobrevinguts. Els resultats mostren que s’ha aconseguit millorar els resultats d’aprenentatge, alhora que ha incrementat l’interès dels alumnes vers la vessant tècnica de l’arquitectura i la valoració que fan de l’assignatura.
La presente investigación tiene como centro la implantación de un ciclo de mejora continua durante 6 años académicos (desde 2017/2018 hasta 2022/2023) de la asignatura de Estructuras de Acero y Hormigón, que se ofrece en el 3r curso del grado de arquitectura de la Escuela de Arquitectura de la Salle (ETSALS), en la búsqueda de una triple mejora: de los resultados de aprendizaje, del interés de los alumnos hacia la vertiente técnica de la arquitectura y de la asignatura. Tomando como referencia el ciclo de las analíticas de aprendizaje y el ciclo de mejora continua PDCA (del inglés Plan, Do, Check, Act) utilizado en la gestión empresarial, se diseña un ciclo de mejora continua para la asignatura con la intención de que pueda ser transferible a otras asignaturas y otros niveles educativos, con flexibilidad para incorporar innovación e investigación docente, y con capacidad de adaptación a los cambios, como ha sido el caso de la adaptación a las circunstancias derivadas de la pandemia por COVID-19. A diferencia de los ciclos cortos habituales en la aplicación de analíticas de aprendizaje, se propone un ciclo coincidente con la duración de la asignatura (el año académico), y se propone el análisis de datos cualitativos para la identificación de los puntos de mejora de la asignatura. Este análisis se realiza a partir de las respuestas de los alumnos de la asignatura a un cuestionario socrático con preguntas abiertas, el BLA (Bipolar Laddering Assessment), donde se identifican por parte de los estudiantes las fortalezas y debilidades de la asignatura, a la vez que se recogen propuestas de mejora. La identificación de los puntos de mejora se realiza a dos niveles: por un lado, se identifican las respuestas que tienen un índice de mención atípico, y por otro se agrupan las respuestas en categorías, lo que permite identificar aquellas categorías en las que incidir de forma prioritaria. Se utilizan métodos estadísticos para identificar los puntos de mejora en el doble nivel, a partir del valor de los cuartiles de la distribución de respuestas y de la identificación de valores atípicos con el método de Tukey. En cambio, para la comprobación de la eficacia de las medidas aplicadas se utilizan instrumentos y métodos cuantitativos, que también se utilizan para comprobar si se ha producido mejora en los resultados de aprendizaje, el interés de los alumnos por la vertiente técnica o en la valoración de la asignatura, que son los propósitos principales de la aplicación del ciclo. Para esta comprobación se analizan con métodos cuantitativos, además de las notas obtenidas por los estudiantes, las respuestas de los alumnos a encuestas con varias preguntas que los estudiantes deben responder en una escala del Likert. Se utiliza también una agrupación de respuestas en ámbitos para una mejor interpretación de resultados. En resumen, el trabajo muestra la aplicación durante 6 cursos de un método de mejora continua en la asignatura de Estructuras de Acero y Hormigón, donde se analizan datos cuantitativos para evaluar su eficacia, y datos cualitativos para la identificación en detalle posibles puntos de mejora. El ciclo se formula de forma que pueda ser transferible a otras asignaturas, otros niveles educativos y otros contextos, y con flexibilidad suficiente para albergar innovación educativa y para adaptarse a los cambios, ya sean buscados o sobrevenidos. Los resultados muestran que se ha conseguido mejorar los resultados de aprendizaje y que ha incrementado el interés de los alumnos por los aspectos técnicos de la arquitectura y su valoración de la asignatura.
This research is focused on the implementation of a cycle of continuous improvement during 6 academic years (from 2017/2018 until 2022/2023) to the subject of Steel and Concrete Structures, which is taught in the 3rd year of the architecture degree at the Escola d'Arquitectura de la Salle (ETSALS), with the aim of improving the learning results, the students' interest towards technical aspects of architecture and the subject. Taking as a reference the learning analytics cycle and the continuous improvement cycle PDCA (Plan, Do, Check, Act) used in business management, a continuous improvement cycle is designed for the subject, intended to be transferable to other subjects and other educational levels, with flexibility to incorporate innovation and teaching research, and with the ability to adapt to changes, as has been the case of adaptation to the circumstances of the COVID-19 pandemic. Unlike the usual short cycles in the application of learning analytics, a cycle coinciding with the duration of the subject (the academic year) is proposed. Qualitative data analysis is proposed for the identification of the improvement points of the subject, based on the answers of the students of the subject to a Socratic questionnaire with open questions, the BLA (Bipolar Laddering Assessment), where the strengths and weaknesses of the subject are identified by the students, while proposals for improvement are collected. The identification of points for improvement is carried out at two levels: on the one hand, the answers that have an atypical mention index are identified, and on the other, the answers are grouped into categories, which allows identifying those categories to act as a priority. Statistical methods are used to identify the points of improvement in the double level, based on the value of the quartiles of the response distribution and the identification of outliers with the Tukey method. On the other hand, to verify the effectiveness of the measures applied, quantitative instruments and methods are used, which are also applied to check whether there has been an improvement in the learning results, the students' interest in the technical aspects or in the assessment of the subject, which are the main purposes of the application of the cycle. For this purpose, in addition to the grades obtained by the students, the students' responses to surveys with various questions that the students must answer on a Likert scale are analysed using quantitative methods. Answers are grouped in areas for a better interpretation of the results. In summary, the work shows the application during 6 courses of a continuous improvement method in the subject of Steel and Concrete Structures, where quantitative data are analysed to evaluate its effectiveness, and qualitative data to identify possible points of improvement. The cycle is formulated in such a way that it can be transferred to other subjects, other educational levels and other contexts, and with sufficient flexibility to accommodate educational innovation and to adapt to changes, whether they are intended or arisen. The results show that the learning outcomes have been improved, as well as the students' interest towards technical aspects of architecture and the assessment of the subject.
Millora contínua; Analítiques d'aprenentatge; Estructures; PDCA; Arquitectura; Ensenyament
378 - Ensenyament superior. Universitats; 624 - Enginyeria civil i de la construcció en general; 72 - Arquitectura
Enginyeria, indústria i construcció
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
