Intercultural cities, convivencia and public spaces: Perspectives of policymakers, policy implementers and target groups of Barcelona interculturality plan

Abstract

This Ph.D. thesis is a compilation of three articles that aim to contribute to a deeper understanding of the intercultural policies by focusing on the perspectives of different actors about urban encounters and public spaces, studying the case of Barcelona Interculturality Plan which is a city-level urban integration policy. The research is based on a qualitative case study conducted between December 2020 and February 2022 in Barcelona, the capital of the autonomous community of Catalonia, of which 27.8% of the total population is foreign-born. This policy analysis provides empirical evidence about how the Intercultural City Programme is implemented on the ground as well as perspectives of different groups in relation to it. The first article explores the policymakers’ perspective dealing with how public spaces are conceived and represented in the Barcelona ICC Programme in relation to solving its inherent problematizations. The second article illuminates how the Barcelona ICC Program is implemented in practice and compares the inherent problem representations of policymakers and policy implementers about convivencia and public spaces. The third article analyses the target groups’ conceptions and experiences of convivencia and public spaces in relation to the initiatives of the ICC Programme as implemented in Barcelona. This thesis was an effort to dig into the black box of the urban integration policy (i.e. Intercultural City Program) and highlight the complex variety among different perspectives on the socio-spatial dynamics.

Aquesta tesis està formada per tres articles i té l’objectiu de contribuir a una comprensió més profunda de les polítiques interculturals centrant-se en les perspectives dels diferents actors sobre les trobades urbanes i els espais públics, estudiant el cas del ‘Pla Barcelona Interculturalitat’ que és una política d’integració urbana a nivell de ciutat. La investigació es basa en un estudi de cas qualitatiu realitzat entre desembre de 2020 i febrer de 2022 a Barcelona, capital de la comunitat autònoma de Catalunya, de la qual el 27,8% de la població total és estrangera. Aquesta anàlisi de polítiques proporciona evidència empírica sobre com s'implementa el programa de Ciutat Intercultural (ICC) sobre el terreny, així com les perspectives de diferents col·lectius en relació amb aquest programa. El primer article explora la perspectiva dels responsables polítics sobre com es conceben i representen els espais públics al Programa BCN Interculturalitat en relació a la resolució de les seves problematitzacions inherents. El segon article il·lumina com s'implementa el Programa BCN Interculturalitat a la pràctica i compara les representacions de problemes inherents dels responsables polítics i els que implementen les polítiques sobre la convivència i els espais públics. I el tercer article analitza les concepcions i experiències dels col·lectius destinataris de les polítiques de convivència i d’espais públics en relació a les iniciatives implementades del Programa BCN Interculturalitat. Aquest tesi doctoral va ser un esforç per aprofundir en la caixa negra de la política d'integració urbana (és a dir, el Programa BCN Interculturalitat) i posar de relleu les llacunes i connexions entre diferents perspectives sobre la dinàmica sòcio-espacial.