Nous tractaments i mètodes diagnòstics de les infeccions de transmissió sexual ulceratives: Sífilis i Mpox

Abstract

[cat] INTRODUCCIÓ:

Les infeccions de transmissió sexual (ITS) ulceratives, com la sífilis i l’Mpox, són un problema important de salut pública que han experimentat un creixement durant els últims anys. Per fer- hi front calen noves estratègies terapèutiques i diagnòstiques. Els tractaments per a la sífilis són reduïts; la penicil·lina G benzatina (PGB) intramuscular és la primera elecció, però presenta algunes limitacions: problemes de subministrament, poca penetració al sistema nerviós central (SNC), administració parenteral i falta d’alternatives per a dones embarassades al·lèrgiques. Mitjançant estudis in vitro i en el model en conill s’ha demostrat que el linezolid té activitat contra el Treponema pallidum. Es tracta d’un antibiòtic amb bona penetració al SNC, que s’administra via oral i seria un candidat prometedor per a ser testat en assajos clínics en humans. L’Mpox consisteix en una malaltia tropical desatesa causada pel virus de la verola del mico (MPXV), que durant l’epidèmia de 2022 es va estendre fora dels països endèmics i el principal mecanisme de transmissió va ser el contacte directe amb les lesions cutànies, generalment a través de les relacions sexuals. El fet de ser una malaltia desatesa poc estudiada, juntament amb la presentació clínica atípica del brot de 2022, fan necessari estudiar les vies de contagi i el curs de la malaltia. HIPÒTESIS:

1) L’eficàcia del linezolid oral no és inferior a la PGB intramuscular per aconseguir la curació de la sífilis precoç. 2) L'automostreig és una estratègia fiable per a diagnosticar l’Mpox. 3) La càrrega viral (CV) del MPXV i el temps fins a l’eliminació del seu ADN són superiors en lesions cutànies comparat amb altres localitzacions corporals.

OBJECTIUS:

L’objectiu general és la recerca de noves estratègies terapèutiques i diagnòstiques per a fer front a l’augment de les ITS. Aquest objectiu es pot desglossar en els següents objectius específics: 1) Avaluar la no-inferioritat del linezolid oral (600 mg cada 24 hores durant 5 dies) comparat amb la PGB intramuscular (2,4 MUI, dosi única) per aconseguir la curació de la sífilis precoç. 2) Avaluar l’exactitud diagnòstica de les mostres autorecollides pels pacients en comparació amb les recollides pels professionals sanitaris per a diagnosticar l’Mpox. 3) Avaluar la dinàmica viral del MPXV (CV i temps fins a l’eliminació de l’ADN) en diferents moments de la infecció i diverses localitzacions corporals.