Quin és el paper del múscul transvers abdominal en el manteniment de la continència urinària?

Abstract

La disfunció uroginecològica més freqüent en la dona és la incontinència urinària. La seva prevalença és molt variable i esdevé un problema creixent que afecta la qualitat de vida de les nostres pacients. En les darrers dècades, l'ecografia ha cobrat un paper significatiu en l'estudi de la incontinència urinària pel seu cost, innocuïtat, portabilitat i accessibilitat. Gràcies al seu ús s'ha millorat el coneixement anatomo-morfo-funcional del sòl pelvià canviant el paradigma diagnòstic i l'abordatge terapèutic de les nostres pacients. Els exercicis de potenciació de la musculatura del sòl pelvià amb un grau de recomanació A són el tractament d'elecció per la incontinència urinària d'esforç (IUE). Però, no totes les pacients amb incontinència urinària (IU) milloren la seva clínica malgrat millorar-ne l'Oxford. El mecanisme etiològic de la IU és multifactorial i el paper específic del múscul transvers abdominal en aquesta disfunció encara és poc conegut. Aquest és un estudi clínic que pretén, mitjançant dades epidemiològiques i ecogràfiques, intentar millorar el diagnòstic de les nostres pacients tot i aclarir quin paper pot jugar el transvers abdominal en la continència urinària. L'objectiu principal és mesurar el gruix del transvers abdominal en repòs (GTR) i en contracció màxima de la musculatura del sòl pelvià (GTC) en pacients continents i incontinents. Analitzar les diferències d'aquestes mesures i estudiar si poden ser un factor predictor independent de continència en dones premenopàusiques. Objectius secundaris: Observar si existeix sinergisme abdominoperineal en pacients incontinents. Valorar si és una tècnica reproduïble per la seva aplicabilitat clínica. Valorar si existeixen diferències respecte el tipus i severitat de la incontinència. Es va plantejar un estudi prospectiu, observacional, cec simple, en dones majors de 18 anys en edat fèrtil, prèvia signatura del consentiment informat. Criteris d'exclusió: estar embarassada, haver parit en el darrer any, patir dolor lumbar, afecció neurològica o psiquiàtrica que interferís en l'enteniment i correcta realització dels exercicis. Es varen recollir variables epidemiològiques i ecogràfiques. Les variables ecogràfiques es varen mesurar amb ecografia bidimensional en posició de decúbit supí i semi flexió dels genolls. Es va mesurar el gruix del TA en repòs (GTR) i rere 3-4 segons de màxima contracció del sòl pelvià (GTC) en el total de la mostra. Es va definir una nova variable: Rati transvers=((GTC-GTR))/(GTR ) x 100 per evitar biaixos interindividuals. Es va emprar el paquet estadístic SPSS versió 21.0 per a l'anàlisi de les dades. Es va calcular el coeficient de correlació intraclasse per avaluar la reproductibilitat de la mesura. Es va realitzar un anàlisi bivariant de les variables a estudi i posteriorment, una anàlisi multivariant per veure la influència de les mateixes en la continència o la severitat de la mateixa (ICIQ-SF). Es varen avaluar un total de 515 dones: 48,5% incontinents, 51,5% continents. En totes elles (excepte una amb Oxford=0) es va objectivar cocontracció abominoperineal. El coeficient de correlació intraclasse fou pel GTR de 0,94 i pel GTC de 0,93 (p = 0,00). No es va obtenir cap variable ecogràfica de mesura del múscul transvers de l'abdomen capaç de discriminar entre pacients premenopàusiques continents i incontinents. En funció de la severitat de la Incontinència a major puntuació de l'ICIQ-SF, menor Rati o menor contractilitat. El Rati transvers fou gairebé el doble en dones afectes d'incontinència urinària d'esforç respecte les afectes d'incontinència urinària mixta (IUM). En les pacients afectes d'IUM el Rati transvers fou menor respecte les pacients continents. Les variables ecogràfiques en la mostra analitzada es modificaren en funció del part, la pràctica d'esport, l'IMC i la puntuació de l'Oxford. No es va poder definir una fórmula matemàtica predictora de continència envers les variables ecogràfiques i epidemiològiques.

La disfunción uroginecológica más común en la mujer es la incontinencia urinaria. Su prevalencia es muy variable y se está convirtiendo en un problema creciente que afecta a la calidad de vida de nuestras pacientes. En las últimas décadas la ecografía ha adquirido un papel importante en el estudio de la incontinencia urinaria debido a su coste, seguridad, portabilidad y accesibilidad. Gracias a su uso se ha mejorado el conocimiento anatómico-morfo-funcional del suelo pélvico, cambiando el paradigma diagnóstico y el abordaje terapéutico de nuestras pacientes. Los ejercicios de potenciación de la musculatura del suelo pélvico con un grado de recomendación A son el tratamiento de elección para la incontinencia urinaria de esfuerzo (IUE). Sin embargo, no todas las pacientes con incontinencia urinaria (IU) mejoran su clínica a pesar de mejorar su Oxford. El mecanismo etiológico de la IU es multifactorial y el papel específico del músculo transverso abdominal en esta disfunción aún es poco conocido. Éste es un estudio clínico que pretende, a través de datos epidemiológicos y ecográficos, intentar mejorar el diagnóstico de nuestras pacientes y al mismo tiempo aclarar el papel que puede desempeñar el músculo transverso del abdomen (TA) en el mantenimiento de la continencia urinaria. El objetivo principal es medir el grosor del transverso del abdomen en reposo (GTR) y en máxima contracción de los músculos del suelo pélvico (GTC) en pacientes continentes e incontinentes. Analizar las diferencias en estas medidas y estudiar si pueden ser un factor predictor independiente de continencia en mujeres premenopáusicas. Objetivos secundarios: observar si existe sinergismo abdominoperineal en pacientes incontinentes. Valorar si es una técnica reproducible para su aplicabilidad clínica. Valorar si existen diferencias en cuanto al tipo y gravedad de la incontinencia. Se propuso un estudio prospectivo, observacional, simple ciego en mujeres mayores de 18 años en edad fértil, previa firma del consentimiento informado. Criterios de exclusión: estar embarazada, haber dado a luz durante los doce meses anteriores, sufrir lumbalgia, condición neurológica o psiquiátrica que interfiera con la comprensión y correcta realización de los ejercicios. Se recogieron variables epidemiológicas y ecográficas. Las variables ecográficas se midieron con ecografía bidimensional en decúbito supino y rodillas semiflexionadas. En la muestra total se midió el espesor del TA en reposo (GTR) y después de 3-4 segundos de contracción máxima del suelo pélvico (GTC). Se definió una nueva variable: Ratio Transverso=((GTC-GTR))/(GTR ) x 100 para evitar sesgos interindividuales. Para el análisis de los datos se utilizó el paquete estadístico SPSS versión 21.0. Se calculó el coeficientes de correlación intraclase para evaluar la reproductibilidad de la medida. Se realizó un análisis bivariado de las variables objeto de estudio y un análisis multivariado para ver su influencia sobre la continencia o la severidad de la misma (ICIQ-SF). Se evaluaron un total de 515 mujeres: 48,5% incontinentes, 51,5% continentes. En todas ellas (excepto una con Oxford =0), se observó cocontracción abdominoperineal. El coeficiente de correlación intraclase fue para el GTR de 0,94 y para el GTC de 0,93 (p = 0,00). No se obtuvo ninguna variable ecográfica de la medida del músculo transverso del abdomen capaz de discriminar entre pacientes premenopáusicas continentes e incontinentes. En función de la severidad de la incontinencia, a mayor puntuación ICIQ-SF, menor Ratio o menor contractibilidad del transverso. El Ratio transverso fue casi el doble en mujeres con incontinencia urinaria de esfuerzo (IUE) en comparación con aquellas afectadas por incontinencia urinaria mixta (IUM). En las pacientes con IUM el Ratio transverso fue menor respecto las pacientes continentes. Las variables ecográficas en la muestra analizada se modificaron en función del parto, la práctica deportiva, el índice de masa corporal y la puntuación de Oxford. No fue posible definir una fórmula matemática predictora de continencia respecto las variables epidemiológicas y ecográficas.

The most common urogynecological dysfunction in women is urinary incontinence. Its prevalence is highly variable and it is becoming a growing problem that affects the quality of life of our patients. In recent decades, ultrasound has acquired a significant role in the study of urinary incontinence due to its cost, safety, portability and accessibility. Thanks to its use, the anatomical-morpho-functional knowledge of the pelvic floor has been improved, changing the diagnostic paradigm and the therapeutic approach of our patients. Pelvic floor muscle strengthening exercises with high evidence are the gold standard treatment for stress urinary incontinence (SUI). However, not all patients with urinary incontinence (UI) improve their clinical condition despite improving their Oxford. The etiological mechanism of UI is multifactorial and the specific role of the transversus abdominis muscle in this dysfunction is still poorly understood. This is a clinical study that aims to improve the diagnosis of our patients, with epidemiological and ultrasound data. Also clarifying the role that the transversus abdominis muscle (TA) can play in maintaining urinary continence. The main objective is to measure the thickness of the transversus abdominis at rest (TTR) and in maximum contraction of the pelvic floor muscles (TTC) in continent and incontinent patients. Analyze the differences in these measures and study whether they can be an independent predictor factor of continence in premenopausal women. Secondary objectives: Observe if abdominoperineal synergism exists in incontinent patients. Assess whether it is a reproducible technique for its clinical applicability. Assess whether there are differences regarding the type and severity of incontinence. A prospective, observational, single-blind study was proposed in women over 18 years of childbearing age, after signing the informed consent. Exclusion criteria: being pregnant, delivery during the previous twelve months, suffering low back pain, neurological or psychiatric condition that interferes with the understanding and correct performance of the exercises. Epidemiological and ultrasound variables were collected. The ultrasound variables were measured with two-dimensional ultrasound in the supine position and semi-flexed knees. The thickness of the TA at rest (TTR) and after 3-4 seconds of maximum pelvic floor contraction (TTC) was measured in the total sample. A new variable was defined: Transversus Ratio=((TTC-TTR))/(TTR ) x 100 to avoid inter-individual bias. The statistical package SPSS version 21.0 was used for data analysis. The reproducibility of the TA measurement using intraclass correlation coefficients was analysed. A bivariate analysis of the variables under study was carried out and a multivariate analysis was carried out to see their influence on continence or its severity (ICIQ-SF). A total of 515 women were evaluated: 48.5% incontinent, 51.5% continent. A synergistic abdomino perineal contraction was observed in all participants (except one with Oxford=0). The intraclass correlation coefficient was 0,94 for TTR, and 0.93 for TTC (p = 0.00). The ultrasonographic variables of the transverse thicknesses were not shown as an independent continence predictor factor in premenopausal patients. Depending on the severity of Incontinence, the higher ICIQ-SF score, the lower TA Ratio or transversus contractility. The TA Ratio was twice in stress Urinary Incontinence (SUI) women compared to those affected by mixed urinary incontinence (MUI). The TA Ratio in MUI women was lower compared to the continent patients. The ultrasound variables in the analyzed sample were modified depending on the birth, the practice of sports, the Body Mass Index and the Oxford score. A continence predictor formula with the ultrasound and epidemiological variables was not possible to define.