Bullying, Sesgos Cognitivos y Experiencias Psicóticas en la Adolescencia

Abstract

Estudis anteriors suggereixen que el bullying és un factor de risc en l'aparició d'experiències psicòtiques en adolescents vulnerables. Un mecanisme pel qual el bullying suposa un factor de risc de presentar experiències psicòtiques és per la presència d'estils de pensament erronis i determinats esquemes de raonament psicològic. El principal objectiu d'aquest treball va ser explorar si existeix relació entre els estils de pensament erroni o biaixos cognitius (BC) i la presència d'experiències psicòtiques (EP) primerenques en població adolescent i com aquestes variables es poden veure afectades per la història de maltractament escolar previ o bullying. A més, aquest estudi analitza algunes variables moduladores que poden influir en aquesta interacció com són determinades variables sociodemogràfiques: el gènere, el divorci i el tipus de custòdia parental. Per a això, s'analitza una mostra ampliada de 240 estudiants amb edats compreses entre els 14-15 anys que cursen estudis secundaris a la població de Sabadell. Els resultats mostren que existeix relació entre EP i BC i la relació entre EP i bullying ve descrita per alguns BC com són: el pensament dicotòmic (CBQ_DT) i el raonament emocional (CBQ_ER). El bullying està associat a idees persecutòries i experiències bizarres en els adolescents. Pel que fa al gènere, els resultats indiquen que les dones obtenen puntuacions més elevades en EP que els homes: ideació paranoide (CAPEPI) i experiències psicòtiques totals (CAPETOT). Al seu torn, també reflecteixen puntuacions més altes per a la variable BC en les dones respecte als homes: catastrofisme (CBQ_C), pensament dicotòmic (CBQ_DT), "jumping to conclusions" (CBQ_JTC) i total (CBQTOT). Atenent a la variable divorci, els resultats informen que hi ha puntuacions més altes en EP i BC en fills de pares divorciats respecte als que no ho estan. En particular, els fills de pares divorciats puntuen més alt en experiències psicòtiques, especialment experiències bizarres (CAPEBE), que els fills de pares no divorciats. En fills de pares divorciats els biaixos cognitius obtenen puntuacions més elevades respecte als fills de pares no divorciats, destacant la presència del pensament dicotòmic (CBQDT) entre els altres biaixos. Analitzant la variable tipus de custòdia parental, s'obtenen diferències significatives per a la variable experiències psicòtiques, en particular, les experiències bizarres (CAPEBE) en fills de pares amb custòdia compartida respecte als que tenen custòdia única o els que viuen amb tots dos progenitors junts. Igualment, s'obtenen diferències significatives per a la variable biaixos cognitius, concretament, el pensament dicotòmic (CBQ_DT) en fills de pares divorciats amb custòdia compartida respecte als fills de pares que viuen junts. Els resultats del nostre treball indiquen que hi ha relació entre BC, EP i bullying i subratllen la influència significativa de factors externs i variables sociodemogràfiques en l'aparició d'experiències psicòtiques, biaixos cognitius i situacions de bullying en adolescents. En conseqüència, es suggereix que un major coneixement i avaluació d'aquestes variables pot actuar com un instrument per detectar de manera precoç la vulnerabilitat a desenvolupar trastorns psiquiàtrics en una etapa primerenca de la vida, permetent la implementació d'intervencions adequades que estudien la relació d'aquestes variables en la població clínica, la identificació de primers episodis de tipus psicòtic i la promoció de la salut mental en aquesta població especialment vulnerable.

Estudios anteriores sugieren que el bullying es un factor de riesgo en la aparición de experiencias psicóticas en adolescentes vulnerables. Un mecanismo por el cual el bullying supone un factor de riesgo de presentar experiencias psicóticas es por la presencia de estilos de pensamiento erróneos y determinados esquemas de razonamiento psicológico. El principal objetivo de este trabajo fue explorar si existe relación entre los estilos de pensamiento erróneo o sesgos cognitivos (SC) y la presencia de experiencias psicóticas (EP) tempranas en población adolescente y cómo estas variables se pueden ver afectadas por la historia de maltrato escolar previo o bullying. Además, este estudio analiza algunas variables moduladoras que pueden influir en dicha interacción como son determinadas variables sociodemográficas: el género, el divorcio y el tipo de custodia parental. Para ello, se analiza una muestra ampliada de 240 estudiantes con edades comprendidas entre los 14-15 años que cursan estudios secundarios en la población de Sabadell. Los resultados muestran que existe relación entre EP y SC y la relación entre EP y bullying viene descrita por algunos SC como son: el pensamiento dicotómico (CBQ_DT) y el razonamiento emocional (CBQ_ER). El bullying está asociado a ideas persecutorias y experiencias bizarras en los adolescentes. En cuanto al género, los resultados indican que las mujeres obtienen puntuaciones más elevadas en EP que los hombres: ideación paranoide (CAPEPI) y experiencias psicóticas totales (CAPETOT). A su vez, también reflejan puntuaciones más altas para la variable SC en las mujeres con respecto a los hombres: catastrofismo (CBQ_C), pensamiento dicotómico (CBQ_DT), "jumping to conclusions" (CBQ_JTC) y total (CBQTOT). Atendiendo a la variable divorcio, los resultados informan que hay puntuaciones más altas en EP y SC en hijos de padres divorciados con respecto a los que no lo están. En particular, los hijos de padres divorciados puntúan más alto en experiencias psicóticas, especialmente experiencias bizarras (CAPEBE), que los hijos de padres no divorciados. En hijos de padres divorciados los sesgos cognitivos obtienen puntuaciones más elevadas respecto a los hijos de padres no divorciados, destacando la presencia del pensamiento dicotómico (CBQDT) entre los demás sesgos. Analizando la variable tipo de custodia parental, se obtienen diferencias significativas para la variable experiencias psicóticas, en particular, las experiencias bizarras (CAPEBE) en hijos de padres con custodia compartida respecto a aquellos que tienen custodia única o los que viven con ambos progenitores juntos. Igualmente, se obtienen diferencias significativas para la variable sesgos cognitivos, en concreto, el pensamiento dicotómico (CBQ_DT) en hijos de padres divorciados con custodia compartida con respecto a los hijos de padres que viven juntos. Los resultados de nuestro trabajo indican que hay relación entre SC, EP y bullying y subrayan la influencia significativa de factores externos y variables sociodemográficas en la aparición de experiencias psicóticas, sesgos cognitivos y situaciones de bullying en adolescentes. En consecuencia, se sugiere que un mayor conocimiento y evaluación de estas variables puede actuar como un instrumento para detectar de manera precoz la vulnerabilidad a desarrollar trastornos psiquiátricos en una etapa temprana de la vida, permitiendo la implementación de intervenciones adecuadas que estudien la relación de éstas variables en la población clínica, la identificación de primeros episodios de tipo psicótico y la promoción de la salud mental en esta población especialmente vulnerable.

Previous studies suggest that bullying is a risk factor in the onset of psychotic experiences in vulnerable adolescents. One mechanism by which bullying poses a risk factor for experiencing psychotic experiences is through the presence of erroneous thinking styles and certain psychological reasoning schemes. The main objective of this study was to explore whether there is a relationship between erroneous thinking styles or cognitive biases (CB) and the presence of early psychotic experiences (EP) in adolescent populations and how these variables may be affected by a history of previous school bullying. Additionally, this study analyzes some modulating variables that may influence this interaction, such as certain sociodemographic variables: gender, divorce, and type of parental custody. To this end, an expanded sample of 240 students aged 14-15 years old attending secondary studies in the population of Sabadell was analyzed. The results show that there is a relationship between EP and CB, and the relationship between EP and bullying is described by some CB such as: dichotomous thinking (CBQ_DT) and emotional reasoning (CBQ_ER). Bullying is associated with persecutory ideas and bizarre experiences in adolescents. Regarding gender, the results indicate that women obtain higher scores in EP than men: paranoid ideation (CAPEPI) and total psychotic experiences (CAPETOT). In turn, they also reflect higher scores for the CB variable in women compared to men: catastrophizing (CBQ_C), dichotomous thinking (CBQ_DT), "jumping to conclusions" (CBQ_JTC), and total (CBQTOT). Regarding the divorce variable, the results report that there are higher scores in EP and CB in children of divorced parents compared to those who are not. In particular, children of divorced parents score higher in psychotic experiences, especially bizarre experiences (CAPEBE), than children of non-divorced parents. In children of divorced parents, cognitive biases obtain higher scores compared to children of non-divorced parents, highlighting the presence of dichotomous thinking (CBQDT) among other biases. Analyzing the variable type of parental custody, significant differences are obtained for the psychotic experiences variable, in particular, bizarre experiences (CAPEBE) in children of parents with shared custody compared to those with sole custody or those who live with both parents together. Likewise, significant differences are obtained for the cognitive biases variable, specifically, dichotomous thinking (CBQ_DT) in children of divorced parents with shared custody compared to children of parents who live together. The results of our work indicate that there is a relationship between CB, EP, and bullying and underline the significant influence of external factors and sociodemographic variables in the onset of psychotic experiences, cognitive biases, and bullying situations in adolescents. Consequently, it is suggested that a greater knowledge and evaluation of these variables can act as a tool to detect vulnerability to developing psychiatric disorders at an early stage of life, allowing for the implementation of appropriate interventions that study the relationship of these variables in the clinical population, the identification of first episodes of psychotic type, and the promotion of mental health in this specially vulnerable population.