Influència dels biomarcadors d'estrès en el rendiment cognitiu d'adolescents amb trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat

Abstract

Introducció: L'estrès crònic i les hormones de resposta a l'estrès (cortisol i prolactina) s'han relacionat amb l'etiopatogènia dels trastorns mentals, així com amb aspectes pronòstics com l'afectació cognitiva. L'objectiu global del present treball ha estat avaluar si les alteracions de l'eix hipotàlem-pituïtari-adrenal i dels nivells de prolactina tenen un impacte sobre la cognició en adolescents amb trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH). A més pretén estudiar el possible factor moderador d'aquesta relació del sexe i del maltractament infantil.

Mètodes: Es va plantejar un estudi transversal, amb una mostra de 76 adolescents amb TDAH. A nivell clínic, es va administrar l'ADHD Rating Scale i el Childhood Trauma Questionnaire. A nivell cognitiu, es va realitzar una bateria computeritzada amb set tasques de la CANTAB, identificant-se en una anàlisi factorial confirmatòria dos factors cognitius: atenció/memòria i funcions executives. A nivell hormonal, es van obtenir diferents mesures: 1) a l'hospital el dia de l'avaluació: prolactina plasmàtica, hormones sexuals plasmàtiques, cortisol plasmàtic, cortisol en saliva (basal) i nivells de cortisol en cabell i 2) al domicili: cortisol en saliva durant 2 dies consecutius (al despertar, als 30' i 60' i a les 22h) que permet calcular la resposta del cortisol al despertar (CAR) i el pendent diürn del cortisol. A nivell estadístic, es va realitzar una regressió lineal múltiple per explorar l'associació entre els nivells hormonals i el rendiment cognitiu o la severitat del TDAH, ajustant per sexe i maltractament.

Resultats: En relació amb les mesures hormonals obtingudes a l'hospital, el sexe femení modera la relació entre el cortisol en saliva i les funcions executives, mentre que el maltractament modera la relació entre els nivells de cortisol en saliva i els símptomes d'inatenció dels pacients amb TDAH. Els nivells de prolactina no es van associar amb el rendiment cognitiu o severitat del TDAH. La concentració de cortisol en cabell es relaciona amb el rendiment en atenció i memòria amb un efecte moderador del sexe (millor rendiment en atenció i memòria en els nois amb majors nivells de cortisol en cabell). En relació amb les mesures obtingudes a domicili, nivells menors de cortisol en saliva al despertar es van associar a pitjor rendiment en atenció i memòria. Ni el CAR ni el pendent diürn del cortisol es van associar amb el rendiment cognitiu o la severitat del TDAH. Per últim, el maltractament infantil s'associa amb els símptomes d'inatenció en adolescents amb TDAH.

Conclusió: En conclusió, els biomarcadors d'estrès estan associats amb el rendiment cognitiu i els símptomes principalment d'inatenció dels adolescents amb TDAH. El sexe i el maltractament exerceixen diferents efectes moderadors depenent del tipus de símptoma, sent important considerar aquests factors en l'evolució i tractament del TDAH. Futures investigacions podrien explorar els mecanismes biològics subjacents, mitjançant estudis neurobiològics i d'imatge cerebral. L'avaluació dels nivells hormonals podria esdevenir una eina útil en la pràctica clínica per a la predicció dels perfils cognitius i de resposta al tractament en adolescents amb TDAH.

Introducción: El estrés crónico y las hormonas de respuesta al estrés (cortisol y prolactina) se han relacionado con la etiopatogenia de los trastornos mentales, y con aspectos pronósticos como la afectación cognitiva. El objetivo global del trabajo actual ha sido evaluar si las alteraciones del eje hipotálamo-pituitario-suprarrenal y los niveles de prolactina tienen un impacto sobre la cognición en adolescentes con trastorno por déficit de atención e hiperactividad (TDAH). Además, pretende estudiar el posible factor moderador de esta relación del sexo y del maltrato infantil.

Métodos: Se planteó un estudio transversal, con una muestra de 76 adolescentes con TDAH. A nivel clínico se administró la ADHD Rating Scale y el Childhood Trauma Questionnaire. A nivel cognitivo se administró una batería computarizada con 7 tareas de la CANTAB, identificando en un análisi factorial confirmatorio dos factores cognitivos: atención/memoria y funciones ejecutivas. A nivel hormonal, se obtuvieron diferentes medidas: 1) en el hospital el día de la evaluación: prolactina plasmática, hormonas sexuales plasmáticas, cortisol plasmático, cortisol en saliva (basal) y niveles de cortisol en cabello y 2) en domicilio: cortisol en saliva durante 2 días consecutivos (al despertar, a los 30' y 60', y a las 22h) que permite calcular la respuesta del cortisol al despertar (CAR) y la pendiente diurna del cortisol. A nivel estadístico se realizó una regresión lineal múltiple para explorar la asociación entre los niveles hormonales y el rendimiento cognitivo de la severidad del TDAH, ajustando por sexo y maltrato.

Resultados: En relación con las medidas hormonales obtenidas en el hospital, el sexo femenino modera la relación entre el cortisol en saliva y las funciones ejecutivas, mientras que el maltrato infantil modera la relación entre los niveles de cortisol en saliva y los síntomas de inatención de los adolescentes con TDAH. Los niveles de prolactina no se asociaron con el rendimiento cognitivo o la gravedad del TDAH. La concentración de cortisol en el cabello se relaciona con el rendimiento en atención y memoria con un efecto moderador del sexo (mejor rendimiento en atención y memoria en chicos con mayores niveles de cortisol en cabello). En relación con las medidas observadas en el domicilio, los niveles menores de cortisol en saliva al despertar se asociaron con un peor rendimiento en atención y memoria. Ni el CAR ni la pendiente del ritmo diario del cortisol se asociaron con el rendimiento cognitivo o la severidad del TDAH. Por último, el maltrato infantil se asocia con los síntomas de inatención en adolescentes con TDAH.

Conclusión: En conclusión, los biomarcadores de estrés están asociados con el rendimiento cognitivo y los síntomas principalmente de inatención en los adolescentes con TDAH. El sexo y el maltrato ejercen diferentes efectos moderadores según el tipo de síntoma, por lo que se deben considerar como factores importantes en la evolución y tratamiento del TDAH. Futuras investigaciones podrían explorar los mecanismos biológicos subyacentes mediante estudios neurobiológicos e imágenes cerebrales. La evaluación de los niveles hormonales podría ser una herramienta útil en la práctica clínica para la predicción de los perfiles cognitivos y de respuesta al tratamiento en adolescentes con TDAH.

Introduction: Chronic stress and the stress-related biomarkers (cortisol and prolactin) have been linked to the etiopathogenetic of mental disorders, and to prognostic aspects such as cognitive impairment. The overall aim of the current work has been to assess whether alterations of the hypothalamic-pituitary-adrenal axis and prolactin levels have an impact on cognitive functioning in adolescents with attention-deficit/hyperactivity disorder (ADHD). It also aims to test the potential moderating effect of sex and childhood maltreatment on this relation.

Methods: A cross-sectional study was conducted with a sample of 76 adolescents with ADHD. The ADHD Rating Scale and the Childhood Trauma Questionnaire were administered. Seven cognitive tasks from CANTAB were administered, and two cognitive factors were identified (attention/memory and executive functions) by confirmatory factor analysis. Stress-related hormones were assessed at the clinic (plasma prolactin, sex hormones and cortisol; saliva cortisol (basal) and hair cortisol levels) before cognitive testing and at home for two consecutive days (Cortisol awakening response (CAR) and diurnal cortisol slope). Multiple linear regression analysis were used to explore the association between hormone levels and severity of the cognitive impairment or severity of ADHD, adjusting for gender and childhood maltreatment.

Results: Regarding hormonal measures obtained in the hospital, female sex moderates the relationship between salivary cortisol and executive functions, while maltreatment moderated the relationship between salivary cortisol levels and inattention symptoms in adolescents with ADHD. Prolactin levels were not associated with cognitive performance or ADHD severity. Hair cortisol concentration is related to attention and memory performance with a moderating effect of gender (higher hair cortisol levels with better attention and memory performance in boys). In relation to the measures observed at home, lower salivary cortisol levels at awakening are associated with poorer attention and memory performance. Neither the CAR nor the slope of the daily cortisol rhythm was associated with cognitive performance or ADHD severity. Finally, childhood maltreatment is associated with inattention symptoms in adolescents with ADHD.

Conclusion: In conclusion, stress biomarkers are associated with cognitive performance and mainly inattention symptoms in adolescents with ADHD. Gender and maltreatment exert different moderating effects depending on the type of symptom and should therefore be considered as important factors in the development and treatment of ADHD. Future research could explore the underlying biological mechanisms through neurobiological studies and brain imaging. The assessment of hormone levels could be a useful tool in clinical practice for the prediction of cognitive profiles and treatment response in adolescents with ADHD.