Impacto de la Incontinencia Urinaria en la población femenina de 20 a 64 años en Chile

Abstract

La Incontinència Urinària (IU) té un fort impacte en les àrees psicològica i social de la qualitat de vida de les dones, repercutint en el benestar emocional i laboral, observant-se un major índex de depressió severa i ansietat, disminució d'activitats de relació amb els altres, pèrdua d'autoestima, aïllament social, presentisme laboral i una sèrie de comorbiditats associades. L'objectiu general d'aquesta Tesi Doctoral és descriure l'impacte de la IU en els costes econòmics, la qualitat de vida i l'afectació en l'activitat laboral. Mètode: La tesi ha estat estructurada al voltant de 3 etapes metodològiques el tema central de les quals és la Incontinència Urinària. La primera correspon a una revisió integrativa de la literatura utilitzant com a font de dades les bases PubMed, Embase, ScienceDirect i Scopus, sobre estudis de costos directes i indirectes de la IU en dones, publicats entre els anys 2009 i 2022. Els termes de cerca en espanyol i/o anglès van ser: "Cost of illness", "cost directe", "cost indirecte", "incontinència urinària" i "dona". En segon lloc, es va realitzar un estudi observacional transversal que va incloure 381 dones residents a la Regió Metropolitana a Santiago de Xile. Es va fer una enquesta entre el juny del 2020 i el juny del 2021 que incloïa característiques sociodemogràfiques, el qüestionari EQ5D-3L i variables d'incontinència urinària. Finalment, es va fer un estudi mixt exploratori-descriptiu, amb tècnica d'entrevista estructurada. La mostra va ser seleccionada a priori amb una mida de 14 voluntàries, en el procés i l'anàlisi de dades es van considerar els criteris de confiança definits per Guba. Resultats: Es van revisar 302 articles sobre costos directes i indirectes de la incontinència Urinària, on 14 van complir els criteris per a l'anàlisi. El cost directe per càpita anual va oscil·lar entre $55,43 i $1030,73 USD depenent del país i un cost indirecte corresponent a 40 hores anuals per presentisme. En una segona etapa es va realitzar una enquesta a una mostra amb edat mitjana de 39,9+/-12,6 anys mostrant que les dones amb una freqüència de pèrdua d'orina severa tenien un 72% més de probabilitat de patir dolor/malestar moderat o sever i un 59% més de probabilitat de percebre un estat de salut regular/dolenta/molt dolent. Alhora, l'autopercepció de pèrdua d'orina alterada es va associar significativament amb problemes en les dimensions de mobilitat i angoixa/depressió i una mala percepció de l'estat de salut a l'EQ-VAS i estat de salut. Finalment, es van realitzar entrevistes a 14 dones obtenint una puntuació mitjana a la escala de presentisme de Stanford de 15,8 +/- 3,5 punts, i narratives que apunten a un impacte negatiu de la IU sobre la concentració, interrupció de la seva jornada i augment ansietat respecte al seu entorn laboral. Conclusions: La incontinència urinària impacta significativament la vida diària de la dona. Per això el seu efecte en la salut mental, factors culturals de caràcter inhibitoris respecte a la IU, l'augment de la presència de la dona en el mercat laboral, la prevalença creixent d'IU després dels 30 anys i l'absència d'un programa de salut específic que s'encarregui d'aquest problema de salut pública als nivells primaris d'atenció, suggereixen la necessitat de la línia investigativa cap a estudis sobre prevalença poblacional, avaluacions econòmica i sobre sexualitat i atoimatge així com considerar la inclusió de preguntes sobre IU a l'enquesta nacional de de qualitat de vida.

La Incontinencia Urinaria (IU) tiene un fuerte impacto en las áreas psicológica y social de la calidad de vida de las mujeres, repercutiendo en el bienestar emocional y laboral de ellas, observándose un mayor índice de depresión severa y ansiedad, disminución de actividades de relación con los demás, pérdida de autoestima, confianza en sí misma, alteración en la satisfacción de su vida sexual, aislamiento social, presentismo laboral y una serie de comorbilidades asociadas. El objetivo general de esta Tesis Doctoral es describir el impacto de la IU en los costes económicos, la calidad de vida y la afectación en el desempeño laboral. Método: La tesis ha sido estructurada en torno a 3 etapas metodológicas cuyo tema central es la Incontinencia Urinaria. La primera corresponde a una revisión integrativa de la literatura utilizando como fuente de datos las bases PubMed, Embase, ScienceDirect y Scopus, sobre estudios de costes directos e indirectos de la IU en mujeres, publicados entre los años 2009 y 2022. Los términos de búsqueda en español y/o inglés fueron: "Cost of illness", "coste directo", "coste indirecto", "incontinencia urinaria" y "mujer". En segundo lugar, se realizó un estudio observacional transversal que incluyó a 381 mujeres residentes en la Región Metropolitana en Santiago de Chile. Se realizó una encuesta entre junio de 2020 y junio de 2021 que incluía características sociodemográficas, el cuestionario EQ5D-3L y variables de incontinencia urinaria. Finalmente, se realizó un estudio mixto exploratorio-descriptivo, con técnica de entrevista estructurada. La muestra fue seleccionada a priori con un tamaño de 14 voluntarias, en el proceso y análisis de datos se consideraron los criterios de confiabilidad definidos por Guba. Resultados: Se revisaron 302 artículos sobre costes directos e indirectos de la incontinencia Urinaria, donde 14 cumplieron los criterios para el análisis. El coste directo per cápita anual osciló entre $55,43 y $1030,73 USD dependiendo del país y un coste indirecto correspondiente a 40 horas anuales por presentismo. En una segunda etapa se aplicó una encuesta a una muestra con edad media de 39,9 +/- 12,6 años mostrando que las mujeres con una frecuencia de pérdida de orina severa tenían un 72% más de probabilidad de sufrir dolor/malestar moderado o severo y un 59% más de probabilidad de percibir un estado de salud regular/malo/muy malo. A su vez, la autopercepción de pérdida de orina alterada se asoció significativamente con problemas en las dimensiones de movilidad y angustia/depresión y una mala percepción del estado de salud en el EQ-VAS y estado de salud. Finalmente, se realizaron entrevistas a 14 mujeres obteniendo un puntaje medio en la escala de presentismo de Stanford de 15,8 +/- 3,5 puntos, y narrativas que apuntan a un impacto negativo de la IU sobre la concentración, interrupción de su jornada y aumento de ansiedad respecto a su entorno laboral. Conclusiones: La incontinencia urinaria impacta significativamente la vida diaria de la mujer. Por lo que su efecto en la salud mental, factores culturales de carácter inhibitorios respecto a la IU, el aumento de la presencia de la mujer en el mercado laboral, la prevalencia creciente de IU después de los 30 años y la ausencia de un programa de salud específico que se encargue de este problema de salud pública en los niveles primarios de atención, sugieren la necesidad de la línea investigativa hacia estudios sobre prevalencia poblacional, evaluaciones económica y sobre sexualidad y autoimagen así como considerar la inclusión de preguntas sobre IU en la encuesta nacional de de calidad de vida.

Urinary Incontinence (UI) has a strong impact on the psychological and social areas of women's quality of life, affecting their emotional and work well-being, observing a higher rate of severe depression and anxiety, decreased relationship activities with others, loss of self-esteem, social isolation, presenteeism at work and a series of associated comorbidities. The general objective of this Doctoral Thesis is to describe the impact of UI on economic costs, quality of life and affectation in work performance. Method: The thesis has been structured around 3 methodological stages whose central theme is Urinary Incontinence. The first corresponds to an integrative review of the literature using the PubMed, Embase, ScienceDirect and Scopus databases as a data source, on studies of direct and indirect costs of UI in women, published between 2009 and 2022. The search terms in Spanish and/or English were: "Cost of illness", "direct cost", "indirect cost", "urinary incontinence" and "woman". Secondly, a cross-sectional observational study was carried out that included 381 women residing in the Metropolitan Region of Santiago de Chile. A survey was conducted between June 2020 and June 2021 that included sociodemographic characteristics, the EQ5D-3L questionnaire, and urinary incontinence variables. Finally, a mixed exploratory-descriptive study was carried out, with a structured interview technique. The sample was selected a priori with a size of 14 volunteers, in the process and data analysis the reliability criteria defined by Guba were considered. Results: 302 articles on direct and indirect costs of urinary incontinence were reviewed, where 14 met the criteria for analysis. The annual direct per capita cost ranged between $55.43 and $1030.73 USD depending on the country and an indirect cost corresponding to 40 hours per year due to presenteeism. In a second stage, a survey was applied to a sample with a mean age of 39.9 +/- 12.6 years, showing that women with a frequency of severe urine loss had a 72% greater probability of suffering moderate pain/discomfort. or severe and 59% more likely to perceive a fair/bad/very bad state of health. In turn, altered self-perception of urine loss was significantly associated with problems in the dimensions of mobility and distress/depression and a poor perception of health status in the EQ-VAS and health status. Finally, interviews were conducted with 14 women, obtaining an average score on the Stanford Presenteeism Scale of 15.8 +/- 3.5 points, and narratives that point to a negative impact of UI on concentration, interruption of their day and increase of anxiety regarding their work environment. Conclusions: Urinary incontinence significantly impacts a woman's daily life. Therefore, its effect on mental health, cultural factors of an inhibitory nature regarding UI,the increase in the presence of women in the labor market, the increasing prevalence of UI after the age of 30 and the absence of a specific health program that deals with this public health problem at primary levels of care, suggest the need for a line of research towards studies on population prevalence, economic evaluations and on sexuality and autoimage, as well as considering the inclusion of questions about UI in the national survey of of quality of life.