Estudio delphi sobre causas de infradiagnóstico de la enfermedad pulmonar obstructiva crónica

Author

Erazo, Susana Raquel

Director

Marín Tapia, Alicia

Tutor

Puig Domingo, Manuel

Date of defense

2024-06-27

Pages

184 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina

Abstract

Introducció: La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) presenta un elevat infradiagnòstic (75%); els seus determinants han rebut poca atenció. Objectius Conèixer l'opinió dels professionals sanitaris segons el seu perfil professional, en dos períodes de temps i l'opinió i experiència dels pacients sobre les principals causes de l'infradiagnòstic de la MPOC. Metodologia Estudi descriptiu, quantitatiu i multicèntric en dues fases. Fase 1. Qüestionari de 27 frases adreçada a professionals sanitaris per arribar a un consens (tècnica Delphi), el 2007 i el 2019. Una frase era causa d' infradiagnòstic si la mitjana >=7 i la dispersió =<3 (punts entre P25 i P75). Fase 2. Enquesta estructurada amb preguntes obertes i tancades amb els conceptes de la fase 1 a pacients MPOC i pacients susceptibles de MPOC. Descriptiva de les preguntes tancades amb la mitjana i quartils i anàlisi qualitativa de les obertes amb el mètode Grounded Theory. Resultats Fase 1. El 2007 van participar 153 professionals, 94,1% d'AP vs 5,9% de l'hospital; 96,1% assistencials vs 3,9% no assistencials. El 2019 van participar 86 professionals, 87,2% d'AP vs 12,8% de l'hospital i 100% assistencials. El global dels professionals van consensuar com a causes d'infradiagnòstic de la MPOC: "els mitjans de comunicació fan poca difusió de la MPOC", "s'administren més recursos al tractament que a la prevenció/diagnòstic", "l'escàs temps del metge d'AP en la consulta", "la falta de formació d'infermeria en el cribratge de la MPOC", "infermeria manca d'indicacions precises a qui realitzar el cribratge", "el diagnòstic s'ha centrat en el metge quan també hauria de ser assumit per infermeria", "la infrautilització de l'espirometria en AP" i referent als pacients: "no acudeixen a realitzar-se l'espirometria", "desconeixen la MPOC", "no tenen percepció de la seva gravetat", "no consulten en fases precoces de la malaltia", "el pacient fumador normalitza i minimitza els símptomes respiratoris" i "no consulten perquè no volen deixar de fumar" . Hi ha poques diferències d'opinió entre els períodes estudiats i entre els perfils professionals a excepció de l'opinió relacionada amb l'espirometria. Fase 2. Van participar 66 pacients MPOC i 101 susceptibles de MPOC. Segons l'experiència dels pacients: en l'últim mes van presentar algun símptoma respiratori MPOC=74,2% i susceptibles=46,5 i no van consultar per ells MPOC=22,4% i susceptibles=58,7%, la raó principal de no consultar va ser considerar que eren símptomes normals en un fumador. Van reflectir que se'ls pregunta sobre l'hàbit tabàquic, però menys sobre símptomes respiratoris (69,7% MPOC, 42,6% susceptible). El 71,3% dels pacients susceptibles van recordar tenir feta alguna espirometria i pocs van manifestar no haver acudit a la cita quan se'ls va programar la prova (7,7% MPOC, 1,2% susceptibles). Coneixia el terme MPOC el 54,5% dels MPOC i el 34,7% dels susceptibles. Segons l'opinió de les causes de l'infradiagnòstic de la MPOC, van considerar que eren causa: "aquesta malaltia no es coneix", "les molèsties respiratòries són normals, en fumadors" i "no es consulta perquè no et diguin que deixis el tabac". De la pregunta oberta, amb la codificació inductiva es van obtenir 4 categories/esferes: pacient, clínica, assistencial i sistema social. Conclusions i discussió Els professionals i els pacients coincideixen que el desconeixement de la MPOC, els factors clínics i l'actitud en relació al tabac tenen un paper rellevant en l'infradiagnòstic de la MPOC. En l'àmbit assistencial, convé una major implicació d'infermeria en el cribratge de la malaltia i l'espirometria continua sent determinant en l'infradiagnòstic encara que els pacients discrepen en el fet que no acudeixen a realitzar-se-la. Els professionals modifiquen poc la seva opinió sobre les causes de l'infradiagnòstic en aquests 12 anys.


Introducción La enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) presenta un elevado infradiagnóstico (75%); sus determinantes han recibido poca atención. Objetivos Conocer la opinión de los profesionales sanitarios, según perfil profesional en dos períodos de tiempo y la opinión y experiencia de los pacientes sobre las causas del infradiagnóstico de la EPOC. Metodología Estudio descriptivo, cuantitativo y multicéntrico en dos fases. Fase 1. Cuestionario de 27 frases dirigida a profesionales sanitarios para llegar a un consenso (técnica Delphi), en 2007 y 2019. Una frase era causa de infradiagnóstico si la mediana >=7 y la dispersión =<3 (puntos entre P25 y P75). Fase 2. Encuesta estructurada con preguntas abiertas y cerradas con los conceptos de la fase 1 a pacientes EPOC y pacientes susceptibles de EPOC. Descriptiva de las preguntas cerradas con la mediana y cuartiles y análisis cualitativo de las abiertas con el método Grounded Theory. Resultados Fase 1. En 2007 participaron 153 profesionales, 94,1% de AP vs 5,9% del hospital; 96,1% asistenciales vs 3,9% no asistenciales. En 2019 participaron 86 profesionales, 87,2% de AP vs 12,8% del hospital y 100 % asistenciales. El global de los profesionales consensuaron como causas de infradiagnóstico de la EPOC: "en los medios de comunicación hay poca difusión de la EPOC", "se administran más recursos al tratamiento que a la prevención/diagnóstico", "el escaso tiempo del médico de AP en la consulta", "la falta de formación de enfermería en el cribado de EPOC", "enfermería carece de indicaciones precisas a quien realizar el cribado", "el diagnóstico se ha centrado en el médico cuando también debería ser asumido por enfermería", "la infrautilización de la espirometría en AP" y referente a los pacientes: "no acuden a realizarse la espirometría", "desconocen la EPOC", "no tienen percepción de su gravedad", "no consultan en fases precoces de la enfermedad", "el paciente fumador normaliza y minimiza los síntomas respiratorios" y "no consultan porque no quieren dejar de fumar" . Hay pocas diferencias de opinión entre los periodos estudiados y entre los perfiles profesionales a excepción de la opinión relacionada con la espirometría. Fase 2. Participaron 66 pacientes EPOC y 101 susceptibles de EPOC. Según la experiencia de los pacientes: en el último mes presentaron algún síntoma respiratorio EPOC=74,2% y susceptibles=46,5 y no consultaron por ellos EPOC=22,4% y susceptibles=58,7%, la razón principal de no consultar fue considerar que eran síntomas normales en un fumador. Refirieron que se les pregunta sobre el hábito tabáquico, pero menos sobre síntomas respiratorios (69,7% EPOC, 42,6% susceptible). El 71,3% de los pacientes susceptibles recordaron tener hecha alguna espirometría y pocos manifestaron no haber acudido a la cita cuando se les programó la prueba (7,7% EPOC vs 1,2% susceptibles). Conocía el término EPOC el 54,5% de los EPOC y el 34,7% de los susceptibles. Según la opinión de las causas del infradiagnóstico del EPOC: consideraron que eran causa "esta enfermedad no se conoce", "las molestias respiratorias son normales, en fumadores" y "no se consulta para que no te digan que dejes el tabaco". De la pregunta abierta, con la codificación inductiva se obtuvieron 4 categorías/esferas: paciente, clínica, asistencial y sistema social. Conclusiones y discusión Los profesionales y los pacientes coinciden en que el desconocimiento de la EPOC, los factores clínicos y la actitud en relación al tabaco tienen un papel relevante en el infradiagnóstico de la EPOC. En el ámbito asistencial, conviene una mayor implicación de enfermería en el cribaje de la enfermedad y la espirometría sigue siendo determinante en el infradiagnóstico aunque los pacientes discrepan en el hecho de que no acuden a realizársela. Los profesionales modifican poco su opinión sobre las causas del infradiagnóstico en estos 12 años.


Background Chronic obstructive pulmonary disease (COPD) presents a high level of underdiagnosis (75%); its determinants have received little attention. Objectives To understand the opinion of healthcare professionals, according to their professional profile in two time periods, and the opinion and experience of patients regarding the causes of underdiagnosis of COPD. Methodology Descriptive, quantitative, and multicenter study conducted in two phases. Phase 1. A questionnaire consisting of 27 statements directed at healthcare professionals to reach a consensus (Delphi technique), conducted in 2007 and 2019. A statement was considered a cause of underdiagnosis if the median was >=7 and the dispersion was =<3 (points between P25 and P75). Phase 2. A structured survey with open and closed questions based on the concepts from Phase 1, administered to COPD patients and those susceptible to COPD. Descriptive analysis of closed questions using median and quartiles, and qualitative analysis of open questions using Grounded Theory method. Results Phase 1. In 2007, 153 professionals participated, comprising 94.1% primary care (AP) vs. 5.9% hospital; 96.1% clinical vs. 3.9% non-clinical. In 2019, 86 professionals participated, consisting of 87.2% primary care vs. 12.8% hospital and 100% clinical. Overall, professionals reached a consensus on the causes of underdiagnosis of COPD, including: "limited awareness of COPD in the media", "more resources allocated to treatment than prevention/diagnosis", "limited time of primary care physicians during consultations", "lack of nursing training in COPD screening", "lack of clear instructions for nursing on who should undergo screening", "diagnosis mainly centered on physicians when it should also involve nursing", "underutilization of spirometry in primary care", and concerning patients: "failure to undergo spirometry", "lack of awareness about COPD", "lack of perception of its severity", "delayed consultation in early stages of the disease", "smoking patients normalize and downplay respiratory symptoms", and "avoidance of consultation due to reluctance to quit smoking". There were few differences in opinion between the studied periods and among professional profiles, except regarding opinions related to spirometry. Phase 2. 66 COPD patients and 101 susceptible to COPD participated. According to patients' experiences: in the last month, 74.2% of COPD patients and 46.5% of those susceptible to COPD reported experiencing respiratory symptoms, of which 22.4% of COPD patients and 58.7% of susceptible individuals did not consult for them, with the main reason being considering them normal symptoms for a smoker. Patients reported being asked more about their smoking habits than about respiratory symptoms (69.7% COPD, 42.6% susceptible). 71.3% of susceptible patients recalled having undergone spirometry, and few reported missing their appointment for the test (7.7% COPD vs. 1.2% susceptible). 54.5% of COPD patients and 34.7% of susceptible individuals were familiar with the term COPD. Regarding opinions on the causes of underdiagnosis of COPD: patients considered "lack of awareness about this disease", "considering respiratory discomfort normal for smokers", and "avoiding consultation to prevent being advised to quit smoking" as causes. From the open question, inductive coding revealed 4 categories/spheres: patient, clinical, healthcare, and social system. Conclusions and Discussion Professionals and patients agree that lack of awareness about COPD, clinical factors, and attitudes towards smoking play a significant role in underdiagnosis of COPD. In the healthcare setting, greater involvement of nursing in disease screening is warranted, and spirometry remains crucial in underdiagnosis, although patients disagree on not attending appointments for it. Professionals' opinions on the causes of underdiagnosis have changed little over these 12 years.

Keywords

MPOC; COPD; EPOC; Consens; Consensus; Consenso; Diagnòstic; Diagnosis; Diagnóstico

Subjects

61 - Medical sciences

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

sre1de1.pdf

2.231Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)