Essays on Cognition, Prosociality, and Distributive Preferences

Abstract

Des de recessions econòmiques fins a crisis sanitàries mundials i desastres ambientals, el començament del segle XXI ha estat marcat per una sèrie de desafiaments interconnectats que han aprofundit les divisions socials. Aquesta tendència alarmant cap a una desigualtat més gran exigeix atenció immediata i esforços concertats per promoure el creixement inclusiu i la igualtat d'oportunitats per a tots els membres de la societat. En aquest esforç són fonamentals les persones amb més capacitats cognitives, que sovint tenen un important poder de presa de decisions en diverses organitzacions i institucions. Investigacions anteriors mostren que aquests individus tendeixen a gravitar cap a rols de lideratge i exercir una influència més gran sobre les decisions col·lectives. En conseqüència, les polítiques que sorgeixin d'aquests grups poden reflectir desproporcionadament les seves preferències. Apel·lar a l'interès propi d'aquestes persones pot no ser l'estratègia més eficaç per fomentar el suport a polítiques que tenen com a objectiu la igualtat. El comportament humà no està determinat únicament per l'interès propi: els individus també mostren una preocupació genuïna pels altres, cosa que es coneix com a comportament prosocial. Promoure la prosocialitat pot establir les bases per a societats més justes, compassives i sostenibles, una cosa crucial per afrontar les crisis de manera eficaç. Aquesta tesi doctoral explora la relació entre les habilitats cognitives i el comportament prosocial, utilitzant dades tant observacionals com experimentals per generar nous descobriments. El Capítol 1 explora el suport a la redistribució entre individus amb un alt nivell cognitiu i troba que tendeixen a donar suport a la redistribució de l'ingrés fins i tot malgrat tenir ingressos més alts. Aquest suport s'explica sobretot pels qui participen en activitats de voluntariat, cosa que suggereix un paper important de les preferències socials en la seva postura sobre les polítiques redistributives. El Capítol 2 es basa en les troballes del Capítol 1 i examina les preferències per distribuir les vacunes contra la COVID-19, una qüestió rellevant i destacada en el moment en què es va recollir la informació per a fer aquest estudi. Les persones amb alt nivell cognitiu recolzen més els esquemes de distribució que emfatitzen les circumstàncies sobre els esforços, impulsats per les inclinacions prosocials més que per la conveniència o la vacil·lació davant la vacunació. El Capítol 3 posa a prova directament les diferències en les preferències socials segons les capacitats cognitives mitjançant un experiment de laboratori en què participen nens de 10 a 15 anys. Els nens més grans i més madurs cognitivament són més conscients de la desigualtat d'oportunitats i més inclinats a redistribuir els ingressos en conseqüència. A més, mostrar la desigualtat d'oportunitats influeix en el procés de presa de decisions, cosa que subratlla la importància de la informació a l'hora d'emmotllar els comportaments socials. En conclusió, aquesta investigació destaca el paper fonamental de les habilitats cognitives i el comportament prosocial en la configuració d'actituds envers les polítiques impulsades per reduir la desigualtat. En donar llum sobre aquestes dinàmiques, proporciona coneixements valuosos per als formuladors de polítiques i les parts interessades que s'esforcen per construir societats més inclusives i resilients davant dels desafiaments contemporanis.

Desde recesiónes económicas hasta crisis sanitarias mundiales y desastres ambientales, el comienzo del siglo XXI ha estado marcado por una serie de desafíos interconectados que han profundizado las divisiones sociales. Esta alarmante tendencia hacia una mayor desigualdad exige atención inmediata y esfuerzos concertados para promover el crecimiento inclusivo y la igualdad de oportunidades para todos los miembros de la sociedad. En este esfuerzo son fundamentales las personas con mayores capacidades cognitivas, que a menudo tienen un importante poder de toma de decisiones en diversas organizaciones e instituciones. Investigaciones anteriores muestran que estos individuos tienden a gravitar hacia roles de liderazgo y ejercer una mayor influencia sobre las decisiones colectivas. En consecuencia, las políticas que surjan de estos grupos pueden reflejar desproporcionadamente sus preferencias. Apelar al interés propio de estas personas puede no ser la estrategia más eficaz para fomentar el apoyo a políticas cuyo objetivo es la igualdad. El comportamiento humano no está determinado únicamente por el interés propio: los individuos también muestran una preocupación genuina por los demás, lo que se conoce como comportamiento prosocial. Promover la prosocialidad puede sentar las bases para sociedades más justas, compasivas y sostenibles, algo crucial para afrontar las crisis de forma eficaz. Esta disertación explora la relación entre las habilidades cognitivas y el comportamiento prosocial, utilizando datos tanto observacionales como experimentales para generar nuevos descubrimientos. El Capítulo 1 explora el apoyo a la redistribución entre individuos con alto nivel cognicitivo y encuentra que tienden a apoyar la redistribución del ingreso incluso a pesar de tener ingresos más altos. Este apoyo lo explican quienes participan en actividades de voluntariado, lo que sugiere un papel importante de las preferencias sociales en su postura sobre las políticas redistributivas. El Capítulo 2 se basa en estos hallazgos y examina las preferencias para distribuir las vacunas contra la COVID-19, una cuestión relevante y destacada en el momento de la medición. Las personas con alto nivel cognitivo apoyan más los esquemas de distribución que enfatizan las circunstancias sobre los esfuerzos, impulsados por sus inclinaciones prosociales más que por la conveniencia o la vacilación ante la vacunación. El Capítulo 3 pone a prueba directamente las diferencias en las preferencias sociales según las capacidades cognitivas mediante un experimento de laboratorio en el que participan niños de 10 a 15 años. Los niños mayores y más maduros cognitivamente son más conscientes de la desigualdad de oportunidades y más inclinados a redistribuir los ingresos en consecuencia. Además, mostrar la desigualdad de oportunidades influye en su proceso de toma de decisiones, lo que subraya la importancia de la información a la hora de moldear los comportamientos sociales. En conclusión, esta investigación destaca el papel fundamental de las habilidades cognitivas y el comportamiento prosocial en la configuración de actitudes hacia las políticas impulsadas por la igualdad. Al arrojar luz sobre estas dinámicas, proporciona conocimientos valiosos para los formuladores de políticas y las partes interesadas que se esfuerzan por construir sociedades más inclusivas y resilientes frente a los desafíos contemporáneos.

From economic downturns to global health crises and environmental disasters, the start of the 21st century has been marked by a series of interconnected challenges that have deepened social divides. This alarming trend toward greater inequality demands immediate attention and concerted efforts to promote inclusive growth and equal opportunities for all members of society. Central to this effort are individuals with higher cognitive abilities, who often yield significant decision-making power across various organizations and institutions. Previous research shows that such individuals tend to gravitate towards leadership roles and exert greater influence over collective decisions. In consequence, policies emerging from these groups may disproportionately reflect their preferences. Appealing to their self-interest of these individuals may not be the most effective strategy for fostering support for equality-driven policies. Human behavior is not solely driven by self-interest: individuals also exhibit genuine concern for others, known as prosocial behavior. Promoting prosociality can lay the foundation for fairer, more compassionate, and sustainable societies, crucial for navigating crises effectively. This dissertation explores the relationship between cognitive abilities and prosocial behavior, utilizing both observational and experimental data to uncover new insights. Chapter 1 explores support for redistribution among high-cognition individuals, finding that they tend to support income redistribution even despite their higher income. This support is explained by those who engage in volunteering, suggesting a significant role for social preferences in their stance on redistributive policies. Chapter 2 builds upon these findings by examining preferences for distributing COVID-19 vaccines, a relevant and salient issue at the time of measurement. High-cognition individuals are more likely to support distribution schemes emphasizing circumstances over efforts, driven by their prosocial inclinations rather than convenience or vaccine hesitancy. Chapter 3 directly tests differences in social preferences by cognitive abilities through a lab-in-the-field experiment involving children aged 10 to 15. Older and more cognitively mature children are more aware of unequal opportunities and more inclined to redistribute earnings accordingly. Moreover, uncovering the unequal opportunities influences their decision-making process, underscoring the importance of information in shaping social preferences. In conclusion, this research highlights the pivotal role of cognitive abilities and prosocial behavior in shaping attitudes towards equality-driven policies. By shedding light on these dynamics, it provides valuable insights for policymakers and stakeholders striving to build more inclusive and resilient societies in the face of contemporary challenges.