Las obras de misericordia. Literatura pastoral y prácticas sociales en la Castilla del Renacimiento

Author

Andújar Rodríguez, Lucía

Director

Pérez García, Rafael M.

Vega Ramos, María José

Tutor

Vega Ramos, María José

Date of defense

2024-06-26

Pages

387 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada

Abstract

Aquesta tesi doctoral té per objectiu estudiar la concepció cristiana de les obres de misericòrdia a través de la literatura pastoral castellana entre el 1500 i el 1565. Entenem el discurs pastoral no només com a reflex d'una doctrina preexistent, sinó com a instrument que genera actituds, conviccions, relats i formes dintercanvi social. Per això permet analitzar de manera privilegiada la construcció de la idea moderna de misericòrdia i els seus instruments de disseminació. El concepte, elaborat a l'època medieval a partir de Mateu 25, 36-41 i inclòs entre els elements bàsics de la doctrina cristiana, va ajudar a conformar la moral dels fidels, així com moltes dinàmiques econòmiques i socials. Convertit en la clau per a la salvació de les ànimes al Judici Final, es va erigir com un dels elements fonamentals de l'acció pastoral. Al segle XVI, el desenvolupament de la teologia protestant i de la doctrina de la justificació per la fe va posar en dubte el valor de les obres en part de la Cristiandat. A partir de la integració de diferents perspectives, aquest treball pretén, en primer lloc, formular aquesta doctrina sobre la misericòrdia i les seves obres difosa a través de literatura en llengua vulgar a Castella, així com els relats i ficcions teològiques que hi estan associats, que després la Reforma protestant es van reivindicar amb més vitalitat. Per això, hem utilitzat un corpus de cartilles, doctrines cristianes i confessionals, així com el Tractado muy útile de misericordia (1530) de Pero Gonçalez, un tractat dedicat exclusivament a aquesta part de la doctrina. En segon lloc, aquesta investigació proposa l'anàlisi d'aquesta doctrina a la pràctica social al Quinientos. D'una banda, a partir de la gestió de la pobresa de la Llei Tavera de 1540, així com dels parers de Diumenge de Soto i Juan de Robles, tots dos de 1545, sobre aquesta norma. En aquest "debat sobre els pobres" de la primera meitat del segle XVI, estudiat per la historiografia, examinem el pensament del franciscà Gabriel de Toro inclòs en el seu Thesoro de misericordia (1548), un tractat sobre la virtut de la misericòrdia inserit al context literari del pauperisme. D'altra banda, hem estudiat el vessant pràctic de la misericòrdia a partir d'institucions dedicades a la beneficència, com ho van ser les arques d'almoina i misericòrdia i, especialment, les confraries i germandats. Aquestes darreres recollien als seus documents fundacionals la teologia de les obres de misericòrdia que, en última estada, justificaven el seu origen. Després d'analitzar més d'un centenar d'estatuts de confraries castellanes al llarg del segle XVI, podem concloure el pes que aquestes obres tenien entre les regles que havien de guardar els confrares.


La presente tesis doctoral tiene por objetivo estudiar la concepción cristiana de las obras de misericordia a través de la literatura pastoral castellana entre 1500 y 1565. Entendemos el discurso pastoral no solo como reflejo de una doctrina preexistente, sino como instrumento que genera actitudes, convicciones, relatos y formas de intercambio social. Por esta razón, permite analizar de forma privilegiada la construcción de la idea moderna de misericordia y sus instrumentos de diseminación. El concepto, elaborado en la época medieval a partir de Mateo 25, 36-41 e incluido entre los elementos básicos de la doctrina cristiana, ayudó a conformar la moral de los fieles, así como muchas dinámicas económicas y sociales. Convertido en la clave para la salvación de las almas en el Juicio Final, se erigió como uno de los elementos fundamentales de la acción pastoral. En el siglo XVI, el desarrollo de la teología protestante y de la doctrina de la justificación por la fe puso en tela de juicio el valor de las obras en parte de la Cristiandad. A partir de la integración de diferentes perspectivas, este trabajo pretende, en primer lugar, formular esa doctrina sobre la misericordia y sus obras difundida a través de literatura en lengua vulgar en Castilla, así como los relatos y ficciones teológicas asociados a ellas, que tras la Reforma protestante se reivindicaron con más vitalidad. Para ello, hemos utilizado un corpus de cartillas, doctrinas cristianas y confesionales, así como el Tractado muy útile de misericordia (1530) de Pero Gonçalez, un tratado dedicado exclusivamente a esta parte de la doctrina. En segundo lugar, esta investigación propone el análisis de esa doctrina en la práctica social en el Quinientos. Por un lado, a partir de la gestión de la pobreza de la Ley Tavera de 1540, así como de los pareceres de Domingo de Soto y Juan de Robles, ambos de 1545, sobre dicha norma. En este "debate sobre los pobres" de la primera mitad del siglo XVI, estudiado por la historiografía, examinamos el pensamiento del franciscano Gabriel de Toro incluido en su Thesoro de misericordia (1548), un tratado sobre la virtud de la misericordia inserto en el contexto literario del pauperismo. Por otro lado, hemos estudiado la vertiente práctica de la misericordia a partir de instituciones dedicadas a la beneficencia, como lo fueron las arcas de limosna y misericordia y, especialmente, las cofradías y hermandades. Estas últimas recogían en sus documentos fundacionales la teología de las obras de misericordia que, en última estancia, justificaban su origen. Tras analizar más de un centenar de estatutos de cofradías castellanas a lo largo del siglo XVI podemos concluir el peso que estas obras tenían entre las reglas que debían guardar los cofrades.


This doctoral thesis aims to analyse the Christian notion of the works of mercy through Castilian pastoral literature from 1500 to 1565. Pastoral discourse is not only understood as the reflection of a pre-existing doctrine but as a mechanism that generated attitudes, convictions, accounts, and forms of social interaction. For this reason, the analysis presents a comprehensive view of the construction of the Early Modern idea of mercy and the tools used to disseminate it. The concept, elaborated in the Middle Ages after Matthew 25, 36-41 and incorporated into the core of Christian doctrine, helped to shape the morality of believers, as well as economic and social dynamics. Turned into the key for the salvation of the soul on Judgement Day, mercy became one of the key elements of pastoral action. In the 16th century the development of Protestant theology and the doctrine of the justification by faith, challenged the role played by the works of mercy among large swathes of Christianity. Combining several perspective, this work aims, first, to formulate the doctrine of mercy and its works as it was disseminated by Castilian vernacular literature, as well as the associated accounts and theological fictions, which were, after the Protestant reform, vindicated with particular vigour. For this, I have used a corpus of textbooks, Christian doctrines, and confessional manuals, as well as Pero Gonçalez's Tractado muy útile de misericordia (1530), which addresses this doctrinal field monographically. Second, I intend to analyse this doctrine within 16th-century social practices, from the management of poverty proposed by the Ley Tavera, enacted in 1540, to Domingo de Soto's and Juan de Robles's commentaries on this legislation, both of which were published in 1545. In relation to this "debate about the poor" that unfolded in the first half of the 16th century, I shall also examine the ideas conveyed by the Franciscan Gabriel de Toro's Thesoro de misericordia (1548), a treatise on the virtue of mercy framed by the literature on poverty. Finally, I have also analysed the practical perspectives on mercy through beneficence-oriented institutions, such as the arcs of alms and, especially, religious brotherhoods. In their foundational statutes, the latter reflected the theology of the works of mercy, which, ultimately, justified their very existence. The analysis of over a hundred such statutes leads to the conclusion that the works of mercy played a central role in the operation and rules of these brotherhoods during the 16th century.

Keywords

Obres de misericòrdia; Works of mercy; Obras de misericordia; Literatura pastoral; Pastoral literature; Renaixement; Renaissance; Renacimiento

Subjects

93 - History. Auxiliary sciences of history. Local History

Knowledge Area

Ciències Humanes

Documents

This document contains embargoed files until 2026-06-26

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)