Adverse event assessment in research studies involving patients with gynecologic malignancies: integrating the patient and clinician perspective

Abstract

L'avaluació dels efectes adversos (EAs) en els assajos clínics d'oncologia ginecològica és essencial per a comprendre la tolerabilitat i la seguretat dels tractaments. Aquesta tesi investiga la notificació d'EAs pels clínics, resultats notificats per les pacients i nous enfocaments de monitoratge continu de símptomes en estudis de recerca d'oncologia ginecològica. La tesi inclou un compendi de quatre estudis de recerca publicats i resultats d'un estudi no publicat. L'avaluació dels EAs emergents del tractament en els assajos realitzats pels clínics utilitzen els criteris toxicitat CTCAE. La tesi explora els patrons de notificació d'EAs en assajos de teràpia sistèmica a nivell institucional, revelant factors que influeixen en l'aparició d'EAs relacionats d'alt grau en assajos de tumors ginecològics, com el tipus de teràpia i l'edat de la pacient. L'avaluació de la seguretat realitzada pels clínics en els assajos clínics primerencs és primordial per a valorar la viabilitat de nous tractaments. La tesi inclou resultats d'un assaig clínic fase II que va avaluar el tractament de niraparib amb o sense dostarlimab en carcinoma d'endometri recurrent. L'estudi no va mostrar nous perfils de seguretat diferents dels reportats en un altre tipus de tumors. Una important consideració en l'avaluació d'EAs és la incorporació de la perspectiva de la pacient en la notificació de toxicitat. La tesi inclou resultats d'un assaig clínic fase ll aleatoritzat en el qual es va avaluar la inhibició de Wee1 en el càncer d'ovari platí resistent o refractari. En aquest estudi la tolerabilitat reportada per pacients es va analitzar mitjançant els CTCAE reportats per pacient. L'estudi revela longitudinalment els matisos en EAs simptomàtics potencialment relacionats amb els inhibidors de Wee1, incloent-hi fatiga i disfàgia, i les perspectives de les pacients quant a tolerabilitat. L'experiència i la perspectiva de les pacients també han d'incorporar-se als procediments de recerca no relacionats amb el tractament, com les biòpsies de recerca. La tesi reporta resultats d'un estudi prospectiu que recull l'experiència de les pacients amb tumors ginecològics amb les biòpsies de recerca. Els resultats destaquen l'acceptació i la disposició per a futurs procediments, amb atenció als factors psicosocials que influeixen en l'experiència i el consentiment a futures biòpsies. Finalment, la salut digital pot tenir un paper en la millora de la seguretat de pacients amb tumors ginecològics. La tesi reporta els resultats d'una aplicació mòbil per al monitoratge electrònic de pacients amb càncers ginecològics en risc d'obstrucció intestinal maligna, demostrant la seva viabilitat i potencial utilitat clínica. En conclusió, la recerca exhaustiva presentada en la tesi contribueix a millorar l'avaluació de EAs i aporta una millor comprensió dels resultats i toxicitat associada a nous tractaments, incorporant les perspectives de les pacients i els clínics.

La evaluación de los efectos adverso (EAs) en los ensayos clínicos de oncología ginecológica es esencial para comprender la tolerabilidad y la seguridad de los tratamientos. Esta tesis investiga la notificación de EAs por los clínicos, resultados notificados por los pacientes y nuevos enfoques de monitorización continua de síntomas en estudios de investigación de oncología ginecológica. La tesis incluye un compendio de cuatro estudios de investigación publicados y resultados de un estudio no publicado. La evaluación de los EAs emergentes del tratamiento en los ensayos clínicos se realiza por los clínicos utilizando los criterios de toxicidad CTCAEs. La tesis explora los patrones de notificación de EAs en ensayos de terapia sistémica a nivel institucional, revelando factores que influyen en la aparición de EAs relacionados de alto grado en ensayos de tumores ginecológicos, como el tipo de terapia y la edad de la paciente. La evaluación de la seguridad realizada por los clínicos en los ensayos clínicos tempranos es primordial para valorar la viabilidad de nuevos tratamientos. La tesis incluye resultados de un ensayo clínico fase II que evalúo el tratamiento de niraparib con o sin dostarlimab en carcinoma de endometrio recurrente. El estudio no mostró nuevos perfiles de seguridad diferentes a los reportados en otro tipo de tumores. Una importante consideración en la evaluación de EAs es la incorporación de la perspectiva del paciente en la notificación de toxicidad. La tesis incluye resultados de un ensayo clínico fase II aleatorizado en el que se evaluó la inhibición de Wee1 en el cáncer de ovario platino resistente o refractario. En este estudio la tolerabilidad reportada por pacientes se analizó mediante los CTCAE reportados por paciente. El estudio revela longitudinalmente los matices en EAs sintomáticos potencialmente relacionados con los inhibidores de Wee1, incluyendo fatiga y disfagia, y las perspectivas de los pacientes en cuanto a tolerabilidad. La experiencia y la perspectiva de los pacientes también deben incorporarse a los procedimientos de investigación no relacionados con el tratamiento, como las biopsias de investigación. La tesis reporta resultados de un estudio prospectivo que recoge la experiencia de los pacientes con tumores ginecológicos con las biopsias de investigación. Los resultados destacan la aceptación y la disposición para futuros procedimientos, con atención a los factores psicosociales que influyen en la experiencia y el consentimiento a futuras biopsias. Por último, la salud digital puede tener un papel en la mejora de la seguridad de pacientes con tumores ginecológicos. La tesis reporta los resultados de una aplicación de móvil para monitorización electrónica de pacientes con cánceres ginecológicos en riesgo de obstrucción intestinal maligna, demostrando su viabilidad y potencial utilidad clínica. En conclusión, la investigación exhaustiva presentada en la tesis contribuye a mejorar la evaluación de EAs y aporta una mejor comprensión de los resultados y toxicidad asociada a nuevos tratamientos, incorporando las perspectivas de las pacientes y los clínicos.

Adverse event (AE) assessment in gynecologic oncology clinical trials is essential for understanding treatment tolerability and safety. This dissertation investigates AE reporting, clinical outcomes, patient-reported outcomes (PROs), and novel monitoring approaches in gynecologic oncology research studies. The thesis includes a compendium of four published articles and results from an additional unpublished research study. The assessment of treatment emergent AEs in clinical trials utilizing the Common Terminology Criteria for Adverse Events (CTCAE) is performed by clinicians. The thesis explored AE reporting patterns across gynecologic oncology systemic therapy trials at an institutional level, revealing factors influencing on high-grade related AE occurrence, such as therapy type and patient age. Safety assessment utilizing CTCAE in early phase studies in paramount to assess treatment feasibility. The dissertation includes results of a phase II trial assessing niraparib with or without dostarlimab in recurrent endometrial carcinoma, showing treatment feasibility with no new safety signals. A complementary consideration in AE assessment is the incorporation of the patient's perspective on toxicity reporting. The thesis includes results from a randomized phase II trial assessing Wee1 inhibition in ovarian cancer that analyzed the patient self-reporting of tolerability utilizing the patient reported outcomes CTCAE (PRO-CTCAE). The study revealed nuanced treatment-related symptomatic AEs, including fatigue and difficulty swallowing, potentially related to wee1 inhibition. Patients experience and perspective is also paramount when addressing non-treatment related research procedures, such as research biopsies. A prospective survey highlighted acceptance and willingness for future procedures in patients with gynecologic malignancies, with attention to psychosocial factors influencing patient experience and consent. Lastly, digital health may have a role in improving patient safety and outcomes of patients with cancer. The thesis includes results of an electronic PRO monitoring smartphone application for patients with gynecologic cancers at risk of malignant bowel obstruction, demonstrating feasibility and potential clinical utility. In conclusion, the comprehensive research presented in the thesis contributes to enhancing AE assessment, understanding treatment outcomes, incorporating patient perspectives, and implementing innovative monitoring approaches in gynecologic oncology research studies.