Universitat Autònoma de Barcelona
Andreu Sánchez, Celia
Andreu Sánchez, Celia
2024-06-17
283 p.
Aquesta recerca va buscar donar resposta a una necessitat prevalent en l'àmbit de les comunicacions: posar solució a les campanyes de productes socials, no buscats, que requereixen de la ciutadania canvis en l'actitud i ajuda concreta en la forma de donacions, cosa que afegeix dificultat a aquesta tasca degut al baix pressupost amb què compten aquestes organitzacions per cridar latenció de les persones. Es va proposar a la realitat virtual com una eina eficient per provocar més empatia i conducta d'ajuda que els vídeos immersius 360° i els vídeos convencionals. Per respondre-hi, es va dissenyar un estudi amb abast experimental emprant una mostra de 135 estudiants universitaris, repartits en tres grups sotmesos a estímuls diferents; realitat virtual, vídeo immersiu 360° i vídeo convencional o material de control, mantenint en control variables com el gènere i el nivell socioeconòmic, avaluant-ne els efectes sobre l'empatia i la conducta d'ajuda. L'abast correlacional i descriptiu, al seu torn, va contribuir a entendre les relacions entre les variables a l'estudi. Es va comprovar que la hipòtesi general és parcialment correcta: la realitat virtual va ser millor que el vídeo immersiu 360º per augmentar la conducta d'ajuda, però va ser menys eficient que el vídeo convencional per despertar-la. Pel que fa a l'empatia, el vídeo immersiu 360° va ser igual d'eficient que el vídeo convencional per generar-la, sent el mitjà d'elecció si es considera la novetat i l'interès que aporta a diferència dels mitjans convencionals per la seva naturalesa de mitjà immersiu, així com la baixa complexitat per a la realització.
La presente investigación buscó dar respuesta a una necesidad prevalente en el ámbito de las comunicaciones: poner solución a las campañas de productos sociales, no buscados, que requieren de la ciudadanía cambios en la actitud y ayuda concreta en la forma de donaciones lo que añade dificultad a esta tarea debido al bajo presupuesto con el que cuentan estas organizaciones para llamar la atención de las personas. Se propuso a la realidad virtual como una herramienta eficiente para provocar una mayor empatía y conducta de ayuda que los VI360° y los vídeos convencionales. Para responder a ello, se diseñó un estudio con alcance experimental empleando una muestra de 135 estudiantes universitarios, repartidos en tres grupos sometidos a estímulos distintos; realidad virtual, vídeo inmersivo 360° y vídeo convencional o material de control, manteniendo en control variables como el género y el nivel socio económico, evaluando sus efectos sobre la empatía y conducta de ayuda. El alcance correlacional y descriptivo, a su turno, contribuyó en entender las relaciones entre las variables en estudio. Se comprobó que la hipótesis general es parcialmente correcta: la realidad virtual fue mejor que el vídeo inmersivo 360º para aumentar la conducta de ayuda, pero fue menos eficiente que el vídeo convencional para despertarla. En cuanto a la empatía, el vídeo inmersivo 360° fue igual de eficiente que el vídeo convencional para generarla, siendo el medio de elección si se considera la novedad y el interés que aporta a diferencia de los medios convencionales por su naturaleza de medio inmersivo, así como la baja complejidad para su realización.
The present investigation sought to respond to a prevalent need in the field of communications: to provide a solution to campaigns for social products, not sought, that require changes in the attitude of citizens and concrete help in the form of donations, which adds difficulty. to this task due to the low budget that these organizations have to attract people's attention. Virtual reality was proposed as an efficient tool to provoke greater empathy and helping behavior than 360° immersive videos and conventional videos. To respond to this, an experimental study was designed using a sample of 135 university students, divided into three groups subjected to different stimuli; virtual reality, 360° immersive video and conventional video or control material, keeping variables such as gender and socioeconomic level in control, evaluating their effects on empathy and helping behavior. The correlational and descriptive scope, in turn, contributed to understanding the relationships between the variables under study. The general hypothesis was found to be partially correct: virtual reality was better than 360º immersive video at increasing helping behavior but was less efficient than conventional video at arousing it. Regarding empathy, the 360° immersive video was just as efficient as conventional video in generating it, being the medium of choice considering the novelty and interest it provides unlike conventional media due to its nature as an immersive medium. as well as the low complexity for its implementation.
Mitjans immersius; Immersive media; Medios inmersivos; Empatia; Empathy; Empatía; Conducta d'ajuda; Helping behavior; Conducta de ayuda
316 - Sociologia. Comunicació
Ciències Socials
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
