The Politics of EU-China economic relations: Normative and regulatory disputes in the reconfiguration of global economic governance

Abstract

China and the European Union have a longstanding relationship even if a complex one that is of major importance for the state and evolution of the regime of global economic governance. This thesis aims to fill the gap around how the interaction between the EU and China affects global norms, rules, and institutions. Understanding this process dialectically, it discusses how the economic relationship between the EU and China has influenced the global regime of economic governance. It analyses the case studies of the Comprehensive Agreement on Investment, the Belt and Road Initiative, and the trade defence instruments of the EU’s ‘Open Strategic Autonomy’ toolbox. It concludes that the EU has tried to socialize China into the existing global investment and trade regime through the CAI, among other ways, while China itself has influenced the EU’s trade and investment policy at the definition and implementation level, both intentionally and unintentionally. Therefore, the result of their relationship has an effect on the norms, standards and principles that rule the global governance regime, which is not unidirectional, but the result of the synthesis of their interactions, making the regime more complex, divided, and flexible at the normative level, which inevitably translates into the institutions and practices that enact those norms.

Xina i la Unió Europea tenen una llarga i complexa relació que és de gran importància per l’estat i l’evolució del règim de governança econòmica global. Aquesta tesi intenta omplir el buit en la literatura acadèmica sobre com la interacció entre la UE i la Xina afecta les normes, lleis i institucions globals. Entenent aquest procés de forma dialèctica, pondera com la relació econòmica entre la UE i la Xina ha influenciat el règim global de governança econòmica. Analitza els casos de l’Acord Comprensiu d’Inversió (ACI), la Iniciativa de la Franja i la Ruta, i els instruments de defensa comercial de la UE. La tesi conclou que la UE ha intentat socialitzar la Xina en el règim comercial i d’inversió global existent a través de l’ACI, entre d’altres maneres, mentre que la Xina ha influenciat la política comercial i d’Inversió de la UE a nivell de definició i implementació política, tant intencionadament com no. Per tant, el resultat de la seva relació té un efecte en les normes, estàndards i principis que regeixen el règim de governança global que no és unidireccional, sinó el resultat de la síntesi de les seves interaccions, fent que el règim es torni més complex, dividit i flexible a nivell normatiu, cosa que inevitablement es tradueix en les institucions i pràctiques que implementen les normes en qüestió.