Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Clàssica, Filologia Romànica i Filologia Semítica
[cat] Aquesta tesi se centra en el període de formació intel·lectual d’Eliézer Ben-Yehudà (1858-1922), considerat «el pare de l’hebreu modern», mentre estudiava a París entre els anys 1877 i 1881. Concretament, ressegueix l’evolució de les seves idees a propòsit del paper de la llengua en la nacionalitat hebrea des del seu primer article, «Una qüestió candent» (març de 1879, v. FERRAN I BAÑOS, 2021), fins al darrer que va publicar abans d’arribar al País d’Israel, «Carta de Ben-Yehudà (II)», el juliol de 1881. Tanmateix, com indica el nom, això és una tesi, i no pas una monografia. Per això la dissertació, parteix de la hipòtesi que el canvi que MANDEL (1987) observa en el pensament de Ben-Yehudà, entre «Una qüestió candent» (en què es nega que una llengua comuna sigui un requisit per a la nació) i «La senyera de la nacionalitat» (setembre de 1880, París, en què la llengua esdevé un dels pilars de la nacionalitat) és degut als debats relatius a les primeres lleis educatives del ministre francès Jules Ferry (1832-1892). El punt principal de suport és l’existència d’un seguit de cròniques dedicades per Ben- Yehudà a la política i la societat francesa que va conèixer el 1879, de les quals cinc mencionen explícitament la primera d’aquest grup de lleis. Aquest conjunt no ha estat gaire estudiat, més enllà de les observacions del biògraf de Ben-Yehudà, LANG (2000, 2008) i els historiadors del periodisme KOUTS (2013) i ELYADA (2019, 2019a). Però tampoc no ha estat reeditat després del 1881, tal com la immensa majoria dels articles d’aquest període crucial, i quan s’ha fet (BEN-YEHUDÀ, 1929, 1943, 1978, 1986), ha estat amb omissions i errors de còpia i edició. És per això que la tesi, a més de demostrar la veracitat de la hipòtesi, incorpora una edició crítica de tots els articles publicats per Ben-Yehudà abans de fer aliyà acompanyada de traducció al català, la primera en la immensa majoria dels casos. A aquesta edició crítica i traducció, hi cal afegir la dels textos biogràfics i autobiogràfics que versen sobre aquest mateix període. Per poder demostrar la hipòtesi, s’han estudiat els textos en ordre cronològic (contra l’ordenació temàtica de Ben-Avi), que es demostra molt més efectiva per poder estudiar l’evolució ideològica, en la qual s’observa una permeabilitat lèxica i temàtica en els articles «francesos» i «jueus». Com que Ben- Yehudà i la recuperació de l’hebreu han estat tractats més des de la ideologia i sovint s’és víctima de les trampes del llenguatge («el miracle de la resurrecció de la llengua hebrea»), l’anàlisi és precedida d’un capítol dedicat a les assumpcions al voltant de la figura de Ben-Yehudà, a Catalunya, a Israel i el món. Pel mateix motiu també incloc un resum en català de la ingent biografia de LANG (2008) i una revisió de les idees del món de Ben-Yehudà (la filologia racial, el purisme lingüístic, la mateixa idea de renaixença, llengua viva i llengua morta, etc.) i les coordenades ideològiques dels països que van ser cabdals en la seva formació (la Lituània jueva, França, el Regne Unit, l’imperi otomà i Palestina), donant especial importància als textos publicats a la premsa aquells anys. La recerca, més enllà de la hipòtesi, per la qual troba molts indicis, posa llum a altres aspectes, com les ocupacions del mecenes rus de Ben-Yehudà a París, N. N. Txàixnikov, i els primers neologismes que Ben-Yehudà modelà a partir de l’àrab. A més, obre noves vies de recerca amb els possibles punts de contacte amb el Felibritge, el marxisme i àdhuc Valentí Almirall.
[eng] This PhD dissertation focused on the intellectual formative years of Eliezer Ben-Yehuda (1858-1922), who is considered to be “the father of Modern Hebrew” in Paris between 1877 and 1881. More concretely, it follows the evolution of his ideas regarding the role of language in Hebrew nationality from his first article, “A burning question” (March 1879, v. FERRAN I BAÑOS, 2021), to the last he published before coming to the Land of Israel, “Letter from Ben-Yehuda (2)”, on July 1881. I present as a hypothesis that the change between Ben-Yehuda’s approach towards language in his first article and that of “The flag of nationality” (September 1880, Paris), is a consequence of the debates on the educative laws proposed by the French minister Jules Ferry (1932-1882). This suggestion is mainly supported by the existence of a set of journalistic chronicles where Ben-Yehuda dissects French politics and society, in which the first of these laws is explicitly mentioned in five of them. This group, as most of the articles written in this pivotal period, has not been published again since their first appearance. Therefore, this dissertation not only intends to test the research hypothesis but also to prepare a critical edition of the whole work published by Ben-Yehudà before his aliyah with a translation (in Catalan). Additionally, biographical and autobiographical texts dealing with the years 1877-1881 are also included both in the edition and the translation. To test the hypothesis, the texts have been studied according to their chronology, and a great degree of continuity between the “Jewish” and “French” articles has been found. The analysis is preceded by a chapter dealing with the preconceived ideas on Ben-Yehuda in Catalonia, Israel and the world; a Catalan resume of LANG’s (2008) comprehensive biography and a revision of the most accepted ideas in Ben-Yehuda’s era, with special interest in those spread through the press. This research not only finds support for the hypothesis, but also sheds light on Ben-Yehuda’s Russian patron in Paris, N. N. Chashnikov, and the first neologisms Ben-Yehuda created from Arabic. Furthermore, it opens new lines of research from the possible points of contact with the Felibrige, Marxism and even Valentí Almirall.
Hebreu; Hebreo; Hebrew; Ben-Yehudà, Elièzer, 1858-1922; Traduccions; Traducciones; Translations; Sionisme; Sionismo; Zionism
81 - Lingüística y lenguas
Ciències Humanes i Socials
Programa de Doctorat en Estudis Lingüístics, Literaris i Culturals
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.