Eficacia del Programa de Ejercicios de Otago aplicado de forma grupal frente a individual en la probabilidad de caídas de personas entre 65-80 años no institucionalizadas

Abstract

Les caigudes en persones grans són un problema de salut pública amb conseqüències a la comunitat. Hi ha intervencions efectives en la prevenció de caigudes, com el Programa d'Exercicis d'Otago (OEP per les seves sigles en anglès), però hi ha controvèrsia sobre l'eficàcia de l'entrenament grupal (EG) versus d'individual (EI). Objectius: i) Comparar la probabilitat de caigudes en persones majors que reben el OEP EG/ EI. ii) Comparar l'equilibri i l'activitat física al OEP EG/ EI. iii) Estimar els antecedents de caigudes i els factors associats a les mateixes. iv) Estimar la por a caure mentre es porta a terme la intervenció OEP i els factors associats. v) Comparar l’adherencia i la satisfacciò al OEP EG/ EI. vi) Avaluar el cost-efectivitat derivat del Programa OEP a les dues intervencions. Mètodes: Disseny: Assaig clínic de no-inferioritat, multicèntric, simple cec, de dues branques: l'OEP amb EG fron a EI. La mida mostral és 728 participants de 65-80 anys, no institucionalitzats. Anàlisi realitzada per protocol i per intenció de tractar. Resultats: Es van aletoritzar 827 participants. La prevalença de caigudes va ser d'un 32,8%. No es van trobar diferències significatives en la probabilitat de caigudes entre EG versus d'EI (IC del 95%: -6,54-5,39%). El major risc de caigudes es va trobar en dones (OR=2,15) i en persones amb sobrepès/obesitat (OR=1,82). Segons les proves d'execució funcional, l'odds de caigudes va ser superior en les persones que havien patit caigudes, sent significatiu per a Timed Up and Go (TUG) (p=0,003) i Short Physical Performance Battery (SPBB) (p=0,035). Van presentar millors menor risc de caigudes amb TUG (OR=0,23) aquells d'EG als 6 mesos, tanmateix no es van trobar diferències significatives als 12 mesos. La por a caure a través de FES-I (Falls Efficacy Scale International) es va trobar una disminució després de la intervenció (p=0,000). Es va trobar una major adherència a l'OEP EI (p=0,004) però no hi va haver diferències en la satisfacció. El cost per persona de l'EG va ser inferior comparat amb el EI (-51,28 Euros; IC del 95%: -54,81-(-47,75)). Conclusions: L'OEP amb EG no és més eficaç que l'EI en la prevenció i el risc de caigudes. L'OEP amb EG és més cost efectiu. L'adherència és més gran a l'EI.

Las caídas en personas mayores son un problema de salud pública con consecuencias en el ámbito comunitario. Existen intervenciones efectivas en la prevención de caídas, como el Programa de Ejercicios de Otago (OEP por sus siglas en inglés), pero existe controversia sobre la eficacia del entrenamiento grupal (EG) frente al entrenamiento individual (EI). Objetivos: i) Comparar la probabilidad de caídas en el OEP con EG/ EI. ii) Comparar el equilibrio y la actividad física en el OEP EG/ EI. iii) Estimar el antecedente de caídas y factores asociados. iv) Medir el miedo a caer tras la intervención del OEP y factores asociados. v) Comparar la adherencia y la satisfacción en el OEP EG/ EI. vi) Evaluar el coste-efectividad de ambas modalidades. Metodología: Se llevó a cabo un ensayo clínico multicéntrico, simple ciego, de dos ramas: OEP EG frente a EI. Se estableció un tamaño muestral de 728 participantes de 65 a 80 años, no institucionalizados. Se realizó un análisis por protocolo y por intención de tratar. Resultados: Se aletorizaron 827 participantes. La prevalencia de caídas fue de un 32,8%. No se encontraron diferencias significativas en la probabilidad de caídas entre EG frente a EI (IC del 95%: -6,54-5,39%). El mayor riesgo de caídas se encontró en mujeres (OR=2,15) y en personas con sobrepeso/obesidad (OR=1,82). Según las pruebas de ejecución funcional, el odds de caídas fue superior en las personas que habían sufrido caídas, siendo significativo para Timed Up and Go (TUG) (p=0,003) y Short Physical Performance Battery (SPBB) (p=0,035). Presentaron menor riesgo de caídas con TUG (OR=0,23) aquellos del EG a los 6 meses, sin embargo, no se encontraron diferencias significativas a los 12 meses. Respecto a la media de miedo a caer a través de FES-I (Falls Efficacy Scale International) se encontró una disminución tras la intervención (p=0,000). Se encontró una mayor adherencia al OEP EI (p=0,004) pero no hubo diferencias en la satisfacción. El coste por persona del EG fue inferior frente a EI (-51,28 Euros; IC del 95%: -54,81-(-47,75)). Conclusiones: El OEP con EG no es más eficaz que el EI en la prevención y riesgo de caídas. El OEP con EG es más coste efectivo. La adherencia es mayor en el EI.

Falls in older people are a public health problem with consequences at community level. There are effective interventions in preventing falls, such as the Otago Exercise Programme (OEP), but there is controversy about the efficacy of group (EG) versus individual (EI) training. Objectives: i) To compare the likelihood of falls in older people receiving OEP with EG/ EI. ii) To compare balance and physical activity in OEP with EG/ EI. iii) To estimate the history of falls and associated factors. iv) To measure fear of falling after OEP intervention and associated factors. v) To compare adherence and satisfaction in OEP EG/ EI. vi) To assess the cost-effectiveness of both modalities. Methodology: A multicentre, single-blind, two-arm, multicentre clinical trial was conducted: OEP EG versus EI. A sample size of 728 participants, of 65 to 80 years old not institutionalized, was established. A per-protocol and intention-to-treat analysis was performed. Results: 827 participants were randomized. The prevalence of falls was 32.8%. No significant differences were found in the likelihood of falls between EG versus IE (95% CI: -6.54-5.39%). The highest risk of falls was found in women (OR=2.15) and in overweight/obese people (OR=1.82). According to the functional performance tests, the odds of falling were higher in people who had fallen, being significant for Timed Up and Go (TUG) (p=0.003) and Short Physical Performance Battery (SPBB) (p=0.035). Those of EG had lower risk of falling with the TUG (OR=0.23) at 6 months, however, no significant differences were found at 12 months. The mean of Fear of falling using FES-I (Falls Efficacy Scale International) was found to decrease after the intervention (p=0.000). Greater adherence to the EI OEP was found (p=0.004) but there was no difference in satisfaction. The cost per person of EG was lower compared to EI (-51.28 Euros; 95% CI: -54.81-(-47.75)). Conclusions: OEP with EG is not more effective than EI in prevention and the risk of falls. The OEP with EG is more cost-effective. Adherence is higher in EI.