Anàlisi de la responsabilitat professional mèdica a l'atenció urgent a Catalunya entre els anys 2000 i 2019

Author

Castellà Rovira, Marta

Director

Arimany-Manso, Josep, 1959-

Martín Fumadó, Carles, 1975-

Puig Campmany, Mireia

Tutor

Bulbena Vilarrasa, Antonio

Date of defense

2024-07-04

Pages

245 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psiquiatria

Abstract

INTRODUCCIÓ La seguretat clínica és un pilar fonamental per a l'atenció sanitària. Les reclamacions per mala praxis serveixen com a indicador per avaluar la seguretat. Aquest estudi analitza les reclamacions per Responsabilitat Professional Mèdica (RPM) a l'atenció urgent a Catalunya entre els anys 2000 i 2019. METODOLOGIA Es van analitzar 654 reclamacions de la base de dades més extensa de Catalunya, seleccionant aquelles relacionades amb l'atenció urgent entre el 2000 i el 2019. Es van analitzar variables judicials, del centre, de l'acte mèdic i del metge reclamat. La variable principal va ser la RPM, definida com l'existència de sentència condemnatòria (via judicial) o acord (via extrajudicial). RESULTATS El 10,4% de les reclamacions totals van correspondre a l'atenció urgent (32,7 per any). Es va observar una disminució en el nombre de reclamacions, especialment en relació amb l'augment poblacional i de l'activitat assistencial. Es va detectar un 17,1% (112/654) de RPM, amb una tendència a l'alça en els últims anys. La via de reclamació predominant va ser la penal (59%), seguida de l'extrajudicial (22,6%) i la civil (18,3%). La via civil va presentar el major percentatge de RPM (35,3%; p<0,001). La tendència temporal va confirmar l'augment de la gestió extrajudicial en els últims anys. Els centres hospitalaris van acumular el 84,7% de les reclamacions. Es van observar diferències (p<0,001) en la via de reclamació segons el tipus de gestió: en els dispositius públics va predominar la via penal (69,6%) i en els privats la civil (34,1%). La RPM va ser inversa: major en els centres privats (fins al 27,4% entre els centres hospitalaris). La patologia més reclamada va ser la traumatològica (30%), seguida d'un conjunt d'especialitats mèdiques (25,9%). Els errors diagnòstics van representar el 58,4% de les causes al·legades. Les reclamacions per èxitus es van associar principalment amb la via penal (76,2%; p<0,001) i un lleuger augment de la RPM (18,1%), sense significació estadística (p=0,89). Quan hi va haver RPM, el pacient afectat va ser un home (64,3%) amb una edat mitjana de 48,8 anys. El metge amb més reclamacions va ser generalment un home (61,8%) i un percentatge elevat no tenia especialitat (23,9%), sense diferències en quant a RPM. Les dones van ser significativament més joves (37,9 anys) que els homes (44,9 anys), sense diferències en la RPM (p=0,77). CONCLUSIONS L'estudi revela una disminució en les reclamacions per RPM a les urgències a Catalunya entre el 2000 i el 2019, tot i que la taxa segueix sent molt inferior a la mitjana internacional. Els centres públics i la via penal predominen en les reclamacions, mentre que la via civil i els centres privats presenten una major proporció de RPM. Les especialitats de traumatologia i les reclamacions per errors diagnòstics són les més freqüents. Els metges amb més reclamacions solen ser homes joves sense especialitat.


INTRODUCCIÓN La seguridad clínica en urgencias es crucial para la atención sanitaria. Las reclamaciones por mala praxis sirven como indicador para evaluar la seguridad. Este estudio analiza las reclamaciones por Responsabilidad Profesional Médica (RPM) en la atención urgente en Cataluña entre los años 2000 y 2019. METODOLOGÍA Se analizaron 654 reclamaciones de la base de datos más extensa de Cataluña, seleccionando aquellas relacionadas con atención urgente entre 2000 y 2019. Se analizaron variables judiciales, del centro, del acto médico y del médico reclamado. La variable principal fue la RPM, definida como la existencia de sentencia condenatoria (vía judicial) o acuerdo (via extrajudicial). RESULTADOS El 10,4% de las reclamaciones totales correspondió a urgencias (32,7 por año). Se observó una disminución en el número de reclamaciones, especialmente en relación con el aumento poblacional y de la actividad asistencial. Se detectó un 17,1% (112/654) de RPM, con una tendencia al alza en los últimos años. La vía de reclamación predominante fue la penal (59%), seguida de la extrajudicial (22,6%) y la civil (18,3%). La vía civil presentó el mayor porcentaje de RPM (35,3%; p<0,001). La tendencia temporal confirmó el aumento de la gestión extrajudicial en los últimos años. Los centros hospitalarios acumularon el 84,7% de las reclamaciones. Se observaron diferencias (p<0,001) en la vía de reclamación según el tipo de gestión: en los dispositivos públicos predominó la vía penal (69,6%) y en los privados la civil (34,1%). La responsabilidad fue inversa: mayor en los centros privados (hasta el 27,4% en hospitales). La patología más reclamada fue la traumatológica (30%), seguida de un conjunto de especialidades médicas (25,9%). Los errores diagnósticos representaron el 58,4% de las causas alegadas. Las reclamaciones por éxitus se asociaron principalmente con la vía penal (76,2%; p<0,001) y un ligero aumento de la RPM (18,1%), sin significación estadística (p=0,89). Cuando existió RPM, el paciente afectado fue un hombre (64,3%) con una edad media de 48,8 años. El médico con más reclamaciones fue generalmente un hombre (61,8%) y un porcentaje elevado no tenía especialidad (23,9%), sin diferencias en cuanto a RPM. Las mujeres fueron significativamente más jóvenes (37,9 años) que los hombres (44,9 años), sin diferencias en la RPM (p=0,77). CONCLUSIONES El estudio revela una disminución en las reclamaciones por RPM en urgencias en Cataluña. Los centros públicos y la vía penal predominan en las reclamaciones, mientras que la vía civil y los centros privados presentan una mayor proporción de RPM. Las especialidades de traumatología y las reclamaciones por errores diagnósticos son las más frecuentes. Los médicos con más reclamaciones suelen ser hombres jóvenes, muchos de ellos (23,9%) sin especialidad.


INTRODUCTION Clinical safety in emergency departments (EDs) is crucial for healthcare quality. Medical malpractice claims serve as an indicator for evaluating safety. This study analyzes claims for Medical Professional Liability (MPL) in Catalonia between 2000 and 2019. METHODOLOGY We analyzed 654 claims from the largest database in Catalonia, selecting those related to urgent care between 2000 and 2019. Judicial, facility, medical act, and physician-related variables were analyzed. The primary variable was MPL, defined as the presence of a guilty verdict (judicial) or agreement (out-of-court settlement). RESULTS A total of 10.4% of all claims corresponded to ED care (32.7 per year). The number of claims decreased, particularly compared to population growth and increased healthcare activity. We identified 17.1% (112/654) of claims with MPL, with an upward trend in recent years. The predominant claim pathway was criminal (59%), followed by out-of-court settlement (22.6%) and civil (18.3%). The civil pathway held the highest percentage of MPL claims (35.3%; p<0.001). The temporal trend confirmed increased out-of-court settlements in recent years. Hospitals accounted for 84.7% of claims. We observed differences (p<0.001) in the claim pathway according to facility type: public facilities predominantly used the criminal pathway (69.6%), while private facilities used the civil pathway (34.1%). Responsibility was inversely proportional, with a higher rate in private hospitals (up to 27.4%). The most frequently claimed specialty was Traumatology (30%), followed by a group of medical specialties (25.9%). Diagnostic errors were the leading cause (58.4%). Claims for adverse outcomes were primarily associated with the criminal pathway (76.2%; p<0.001) and a slight, non-significant increase in MPL (18.1%; p=0.89). When MPL was present, the affected patient was typically male (64.3%) with an average age of 48.8 years. Physicians with the most claims were usually male (61.8%), and a high percentage lacked a specialty (23.9%). No significant differences were found in MPL for physician characteristics. Women were significantly younger (37.9 years) than men (44.9 years), with no difference in MPL (p=0.77). CONCLUSIONS The study reveals a decrease in MPL claims in Catalan EDs between 2000 and 2019, though the rate remains below the international average. Public facilities and the criminal pathway dominate claims, while the civil pathway and private facilities show a higher proportion of MPL. Traumatology and claims for diagnostic errors are most frequent. Physicians with more claims tend to be younger males without a specialty.

Keywords

Seguretat clínica; Patient safety; Seguridad clínica; Urgències; Emergency department; Urgencias; Responsabilitat professional; Medical liability; Responsabilidad profesional

Subjects

61 - Medical sciences

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

mcr1de1.pdf

7.298Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/

This item appears in the following Collection(s)