Los conflictos transnacionales de América Latina en la prensa china (1879-1935): la construcción de la mirada exterior de la élite china en una realidad periférica

Abstract

Durant la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del XX, Amèrica Llatina va experimentar diversos conflictes transnacionals a causa de la manca de delimitació fronterera a l¿època colonial i la intervenció de les potències occidentals. Alhora, la Xina va esdevenir una semicolònia sota «el sistema dels tractats» imposat per les potències. En aquest context, fundada i inspirada pels missioners estrangers i impulsada pels «reformistes» vernacles, la premsa moderna va sorgir a la Xina. Aquesta, des de l¿inici, va informar sobre els conflictes i va presentar els països bel·ligerants als lectors xinesos, forjant els coneixements de l¿elit sobre l¿Amèrica Llatina, i fins i tot sobre el món exterior. Considerant aquest escenari global, aquesta tesi analitza les representacions socials instituïdes per la premsa de la Xina sobre quatre conflictes transnacionals ocorreguts a Amèrica Llatina entre 1879 i 1935: la Guerra del Pacífic (1879-1883), la Guerra Hispanoamericana (1898), el Conflicte de Tacna i Arica (1883-1929) i la Guerra del Chaco (1932-1935). El factor comú de les quatre disputes va ser la influència o participació de les potències occidentals. La metodologia de la tesi és interdisciplinària. Des d¿una perspectiva històrica per comprendre les connexions entre els conflictes llatinoamericans i la Xina, fem servir la teoria de les representacions socials, l¿estudi del discurs i la traducció. D¿aquesta manera, duem a terme l¿anàlisi tant qualitativa com quantitativa de les 2710 notícies publicades a 116 periòdics, les quals són complementades per la documentació de primera mà guardada als arxius de la Xina. Basada en un estudi diacrònic, la investigació demostra una història compartida entre la Xina i l¿Amèrica Llatina, mentre aclareix la comprensió de l¿elit xinesa sobre la regió i el canvi de les seves dinàmiques polítiques, econòmiques i culturals. Com a resultat, la tesi sosté que els periòdics publicats a la Xina van instituir un conjunt de representacions socials sobre els esdeveniments abans esmentats. Aquest procés creatiu es va desenvolupar en dues fases. A la primera, la mirada xinesa va estar intervinguda pels periodistes anglòfons assentats al país, que van esdevenir una elit estrangera que, amb suport de la mà d¿obra local, va controlar la informació i va difondre la seva cosmovisió, definint el marc per pensar en els Estats partícips a la conjuntura bèl·lica. A la segona, després dels moviments antiimperialistes xinesos dels anys vint, les dinàmiques de la relació entre els conflictes llatinoamericans i la premsa xinesa van experimentar transformacions notables. Els intel·lectuals nacionalistes xinesos van començar a dominar l¿opinió sobre els esdeveniments de la regió. Aquest canvi indica que la comprensió de l¿elit xinesa sobre l¿Amèrica Llatina va començar a evolucionar cap a una independència gradual.

Durante la segunda mitad del siglo XIX y la primera mitad del XX, América Latina experimentó varios conflictos transnacionales debido a la falta de delimitación fronteriza en la época colonial y la intervención de las potencias occidentales. Al mismo tiempo, China devino una semicolonia bajo «el sistema de los tratados» impuesto por las potencias. En este contexto, fundada e inspirada por los misioneros extranjeros e impulsada por los «reformistas» vernáculos, la prensa moderna surgió en China. Ésta, desde el inicio, informó sobre los conflictos y presentó los países beligerantes a los lectores chinos, forjando los conocimientos de la élite sobre América Latina, e incluso sobre el mundo exterior. Considerando ese escenario global, la presente tesis analiza las representaciones sociales instituidas por la prensa de China sobre cuatro conflictos transnacionales ocurridos en América Latina entre 1879 y 1935: la Guerra del Pacífico (1879-1883), la Guerra Hispanoamericana (1898), el Conflicto de Tacna y Arica (1883-1929) y la Guerra del Chaco (1932-1935). El factor común de las cuatro disputas fue la influencia o participación de las potencias occidentales. La metodología de la tesis es interdisciplinaria. Desde una perspectiva histórica para comprender las conexiones entre los conflictos latinoamericanos y China, utilizamos la teoría de las representaciones sociales, el estudio del discurso y la traducción. De esta manera, llevamos a cabo el análisis tanto cualitativo como cuantitativo de las 2710 noticias publicadas en 116 periódicos, las cuales son complementadas por la documentación de primera mano guardada en los archivos de China. Basada en un estudio diacrónico, la investigación demuestra una historia compartida entre China y América Latina, mientras aclara la comprensión de la élite china sobre la región y sobre el cambio de sus dinámicas políticas, económicas y culturales. Como resultado, la tesis sostiene que los periódicos publicados en China instituyeron un conjunto de representaciones sociales sobre los acontecimientos antes mencionados. Este proceso creativo se desenvolvió en dos fases. En la primera, la mirada china estuvo mediada por los periodistas anglófonos asentados en el país, quienes devinieron en una élite extranjera que, con apoyo de la mano de obra local, controló la información y difundió su cosmovisión, definiendo el marco para pensar en los Estados partícipes en la coyuntura bélica. En la segunda, después de los movimientos antiimperialistas chinos de los años veinte, las dinámicas de la relación entre los conflictos latinoamericanos y la prensa china experimentaron transformaciones notables. Los intelectuales nacionalistas chinos empezaron a dominar la opinión sobre los acontecimientos de la región. Este cambio indica que la comprensión de la élite china sobre América Latina comenzó a evolucionar hacia una independencia gradual.

During the second half of the 19th century and the first half of the 20th, Latin America experienced several transnational conflicts due to the lack of border delimitation in the colonial era and the intervention of Western powers. At the same time, China became a semi-colony under "the treaty system" imposed by the powers. In this context, founded and inspired by foreign missionaries and promoted by vernacular "reformists", the modern press emerged in China. This, from the beginning, reported on the conflicts and presented the belligerent countries to Chinese readers, forging the elite's knowledge about Latin America, and even about the outside world. Considering this global scenario, this thesis analyzes the social representations instituted by the Chinese press about four transnational conflicts that occurred in Latin America between 1879 and 1935: the Pacific War (1879-1883), the Spanish-American War (1898), the Conflict of Tacna and Arica (1883-1929) and the Chaco War (1932-1935). The common factor of all four disputes was the influence or involvement of Western powers. The methodology of the thesis is interdisciplinary. From a historical perspective to understand the connections between Latin American conflicts and China, we use the theory of social representations, the study of discourse and translation. In this way, we carry out both qualitative and quantitative analysis of the 2710 news items published in 116 newspapers, which are complemented by first-hand documentation stored in the archives of China. Based on a diachronic study, the research demonstrates a shared history between China and Latin America, while clarifying the Chinese elite's understanding of the region and its changing political, economic and cultural dynamics. As a result, the thesis maintains that the newspapers published in China instituted a set of social representations about the aforementioned events. This creative process took place in two phases. In the first, the Chinese gaze was mediated by Anglophone journalists settled in the country, who became a foreign elite that, with the support of the local workforce, controlled the information and disseminated their worldview, defining the framework for thinking about the States participating in those conflicts. In the second, after the Chinese anti-imperialist movements of the 1920s, the dynamics of the relationship between Latin American conflicts and the Chinese newspapers underwent notable transformations. Chinese nationalist intellectuals began to dominate opinion on events in the region. This shift indicates that the Chinese elite's understanding of Latin America began to evolve toward gradual independence.