Protocolo de prescripción de ejercicio físico para mejorar la motivación y autorregulación en el fitness

Abstract

El sector del fitness sempre està en moviment i així ho corroboren les diferents dades de la indústria. Un sector molt ampli que abasta diferents entitats i professionals amb l'objectiu d'oferir serveis i/o productes relacionats amb l'esport i la pràctica de l'exercici físic (EF) en els diferents segments de la població. Aquest sector es va veure durament afectat per la pandèmia viscuda pel COVID-19 i es troba actualment acabant de recuperar els nivells previs a la crisi sanitària. Aquesta investigació es centra en l'aplicació de protocols de prescripció de l'EF dins de l'àmbit del fitness. Els protocols de prescripció d'EF actuals tenen en compte diverses variables relacionades amb els principis d'entrenament. Tanmateix, cal recordar que la principal meta de qualsevol protocol és la pròpia execució i adhesió al programa d'entrenament, ja que sense ella difícilment es podran assolir els objectius establerts pels usuaris, professionals i centres esportius. Per tant, creiem que és important que aquests protocols contemplin altres variables psicosocials, com són la motivació i autorregulació, i haurien d'incloure eines i estratègies que ajudin a potenciar-les. Tenint en compte la escassa investigació sobre aquesta temàtica en l'àmbit específic del fitness, aquest estudi pretén aportar informació sobre la promoció d'aquestes variables dins dels protocols de prescripció d'EF. La finalitat principal de la present investigació és avaluar els efectes d'un protocol de prescripció d'EF dissenyat per millorar la motivació i l'autorregulació de la pràctica dels participants. Per això, es va crear un protocol experimental enfocat en millorar la motivació, satisfacció de les necessitats psicològiques bàsiques (NPB) i l'autorregulació a través d'una sèrie de tasques. La present investigació i creació del protocol experimental es basen en dues grans teories: 1) la Teoria de l'Autodeterminació (Deci i Ryan, 2000); 2) Model cíclic d'autorregulació (Zimmerman i Moylan, 2009). Fruit de la pandèmia viscuda, es van realitzar dues intervencions en diferents condicions. En cada intervenció hi va haver dos grups de participants de tots dos gèneres, d'entre 35 i 55 anys, distribuïts aleatòriament en el seu respectiu grup experimental o control. La intervenció presencial (IP) amb 14 participants en el grup experimental un i 14 participants en el grup control un i que va tenir lloc en condicions normals (pre-pandèmia). La intervenció en línia (IO) amb 17 participants en el grup experimental dos i 10 en el grup control dos en condicions de restriccions i confinaments (pandèmia). El grup experimental va dur a terme el protocol experimental creat per la investigació. Mentre que el grup control va utilitzar un protocol control amb la finalitat de poder comparar els efectes entre grups. Es va realitzar una anàlisi mixta de metodologia quantitativa i qualitativa mitjançant una triangulació convergent. Una valoració quantitativa on es va mesurar l'autorregulació motivacional mitjançant el qüestionari Exercise Self Regulation Questionnarie, la satisfacció de NPB mitjançant el qüestionari Basic Psychological Needs Scales i la quantitat d'activitat física mitjançant el qüestionari International Physical Activity Questionnaire. Es va realitzar una anàlisi descriptiu de la mostra en tres moments i diferenciat per grups, una anàlisi de diferències entre grups mitjançant dues MANOVAS i una anàlisi intragrupo a través del programa IBM SPSS (v26.0). Una valoració qualitativa mitjançant entrevistes i diaris de registre que es van analitzar utilitzant el programa NVIVO (v12), codificant els comentaris en les categories de resultats, protocol i NPB. Per al seu anàlisi es va realitzar una revisió/selecció de les dades mitjançant una triangulació amb dos experts amb la finalitat d'atorgar un major nivell de confiabilitat i validesa al procés d'anàlisi qualitatiu. Finalment, es van sintetitzar els resultats quantitatius i qualitatius per triangulació per convergència, aglutinant-los en les variables estudiades: 1) Motivació i autorregulació motivacional percebuda; 2) Percepció de satisfacció de les NPB; 3) Autorregulació de la pràctica i percepció de resultats obtinguts per part dels participants; 4) Opinió i valoració del protocol, intervencions i rol de l'entrenador. Els grups experimentals van obtenir diferències significatives per a la variable d'autorregulació motivacional intrínseca i un augment de la motivació percebuda en la IP i IO. El grup experimental de la IO també va mostrar diferències significatives en la regulació introjectada. Respecte a la percepció de satisfacció de les NPB només es van observar diferències significatives en l'autonomia i competència del grup experimental durant la IO. Tots els grups experimentals i controls van destacar una millora de l'autorregulació de la pràctica, uns resultats, conseqüències i opinions positives durant ambdues intervencions. La quantitat d'activitat física es va mantenir estable en ambdues intervencions, amb millors resultats i propers a la significació en els grups experimentals. El protocol experimental dissenyat fomenta la percepció de satisfacció de les NPB (context online), la motivació i l'autorregulació, i manté els nivells d'activitat física i uns resultats, conseqüències i opinions positives en un context presencial i online. Aplicar estratègies dins dels protocols de prescripció d'EF enfocades en millorar la motivació i autorregulació pot ser de gran interès entre els professionals del sector del fitness, per ajudar a fidelitzar els seus usuaris, i que aquests assolixin els seus objectius i s'adhereixin al seu programa d'entrenament. Finalment, remarcar que el paper de l'entrenador és una peça clau en el procés, la seva orientació i metodologia poden afectar directament a la motivació, aprenentatge i èxit dels usuaris. Futures línies de recerca haurien de profunditzar en l'optimització de protocols de prescripció d'EF en diferents condicions i en el desenvolupament de competències de l'entrenador enfocades en potenciar la motivació i autorregulació.

El sector del fitness siempre está en movimiento y así lo corroboran los diferentes datos de la industria. Un sector muy amplio que abarca diferentes entidades y profesionales con el objetivo de ofrecer servicios y/o productos relacionados con el deporte y la práctica de ejercicio físico (EF) en los diferentes segmentos de la población. Este sector se vio duramente afectado por la pandemia vivida por el COVID-19 y se encuentra actualmente terminando de recuperar los niveles previos a la crisis sanitaria. Esta investigación se centra en la aplicación de protocolos de prescripción del EF dentro del ámbito del fitness. Los protocolos de prescripción de EF actuales tienen en cuenta diversas variables relacionadas con los principios de entrenamiento. Sin embargo, cabe recordar que la principal meta de cualquier protocolo es la propia ejecución y adherencia al programa de entrenamiento, ya que sin ella difícilmente se podrán alcanzar los objetivos establecidos por los usuarios, profesionales y centros deportivos. Por lo tanto, creemos que es importante que estos protocolos contemplen otras variables psicosociales, como son la motivación y autorregulación, y deberían incluir herramientas y estrategias que ayuden a potenciarlas. Teniendo en cuenta la escasa investigación sobre esta temática en el ámbito específico del fitness, este estudio pretende aportar información sobre la promoción de estas variables dentro de los protocolos de prescripción de EF. La finalidad principal de la presente investigación es evaluar los efectos de un protocolo de prescripción de EF diseñado para mejorar la motivación y la autorregulación de la práctica de los participantes. Para ello, se creó un protocolo experimental enfocado en mejorar la motivación, satisfacción de las necesidades psicológicas básicas (NPB) y la autorregulación a través de una serie de tareas. La presente investigación y creación del protocolo experimental se basan en dos grandes teorías: 1) la Teoría de la Autodeterminación (Deci y Ryan, 2000); 2) Modelo cíclico de autorregulación (Zimmerman y Moylan, 2009). Fruto de la pandemia vivida, se realizaron dos intervenciones en diferentes condiciones. En cada intervención hubo dos grupos de participantes de ambos géneros, de entre 35 y 55 años, distribuidos aleatoriamente en su respectivo grupo experimental o control. La intervención presencial (IP) con 14 participantes en el grupo experimental uno y 14 participantes en el grupo control uno y que tuvo lugar en condiciones normales (prepandemia). La intervención online (IO) con 17 participantes en el grupo experimental dos y 10 en el grupo control dos en condiciones de restricciones y confinamientos (pandemia). El grupo experimental llevó a cabo el protocolo experimental creado para la investigación. Mientras que el grupo control utilizó un protocolo control con la finalidad de poder comparar los efectos entre grupos. Se realizó un análisis mixto de metodología cuantitativa y cualitativa mediante una triangulación convergente. Una valoración cuantitativa donde se midió la autorregulación motivacional mediante el cuestionario Exercise Self Regulation Questionnarie, la satisfacción de NPB mediante el cuestionario Basic Psychological Needs Scales y la cantidad de actividad física mediante el cuestionario International Physical Activity Questionnaire. Se realizó un análisis descriptivo de la muestra en tres momentos y diferenciado por grupos, un análisis de diferencias entre grupos mediante dos MANOVAS y un análisis intragrupo a través del programa IBM SPSS (v26.0). Una valoración cualitativa por medio de entrevistas y diarios de registro que se analizaron utilizando el programa NVIVO (v12), codificando los comentarios en las categorías de resultados, protocolo y NPB. Para su análisis se realizó una revisión/selección de los datos mediante una triangulación con dos expertos con el fin de otorgar un mayor nivel de confiabilidad y validez al proceso de análisis cualitativo. Finalmente, se sintetizaron los resultados cuantitativos y cualitativos por triangulación por convergencia, aglutinándolos en las variables estudiadas: 1) Motivación y autorregulación motivacional percibida; 2) Percepción de satisfacción de las NPB; 3) Autorregulación de la práctica y percepción de resultados obtenidos por parte de los participantes; 4) Opinión y valoración del protocolo, intervenciones y rol del entrenador. Los grupos experimentales obtuvieron diferencias significativas para la variable de autorregulación motivacional intrínseca y un aumento de la motivación percibida en la IP e IO. El grupo experimental de la IO también mostró diferencias significativas en la regulación introyectada. Respecto a la percepción de satisfacción de las NPB solo se observaron diferencias significativas en la autonomía y competencia del grupo experimental durante la IO. Todos los grupos experimentales y controles destacaron una mejora de la autorregulación de la práctica, unos resultados, consecuencias y opiniones positivas durante ambas intervenciones. La cantidad de actividad física se mantuvo estable en ambas intervenciones, con mejores resultados y cercanos a la significación en los grupos experimentales. El protocolo experimental diseñado fomenta la percepción de satisfacción de las NPB (contexto online), la motivación y la autorregulación, y mantiene los niveles de actividad física y unos resultados, consecuencias y opiniones positivas en un contexto presencial y online. Aplicar estrategias dentro de los protocolos de prescripción de EF enfocadas en mejorar la motivación y autorregulación puede ser de gran interés entre los profesionales del sector del fitness, para ayudar a fidelizar a sus usuarios, y que estos alcancen sus objetivos y se adhieran a su programa de entrenamiento. Finalmente, remarcar que el papel del entrenador es una pieza clave en el proceso, su orientación y metodología pueden afectar directamente a la motivación, aprendizaje y éxito de los usuarios. Futuras líneas de investigación deberían profundizar en la optimización de protocolos de prescripción de EF en diferentes condiciones y en el desarrollo de competencias del entrenador enfocadas en potenciar la motivación y autorregulación.

The fitness sector is always in motion, as evidenced by various industry data. It's a very broad sector that encompasses different entities and professionals with the aim of offering services and/or products related to sports and physical exercise (PE) across different segments of the population. This sector was heavily affected by the COVID-19 pandemic and is currently in the process of recovering to pre-crisis levels. This research focuses on the application of PE prescription protocols within the fitness industry. Current PE prescription protocols take into account various variables related to training principles. However, it's worth noting that the primary goal of any protocol is the execution and adherence to the training program, as without it, it's difficult to achieve the goals set by users, professionals, and sports centers. Therefore, we believe it's important for these protocols to consider other psychosocial variables, such as motivation and self-regulation, and they should include tools and strategies to enhance them. Given the limited research on this topic in the specific field of fitness, this study aims to provide information on promoting these variables within PE prescription protocols. The main purpose of this research is to evaluate the effects of a PE prescription protocol designed to improve motivation and self-regulation in participants' practice. To achieve this, an experimental protocol was created focusing on improving motivation, satisfaction of basic psychological needs (BPN), and self-regulation through a series of tasks. This research and the creation of the experimental protocol are based on two major theories: 1) Self-Determination Theory (Deci and Ryan, 2000); 2) Cyclical Model of Self-Regulation (Zimmerman and Moylan, 2009). As a result of the pandemic, two interventions were conducted under different conditions. Each intervention had two groups of participants of both genders, aged between 35 and 55, randomly allocated to their respective experimental or control group. The face-to-face intervention (IP) involved 14 participants in experimental group one and 14 participants in control group one, taking place under normal conditions (pre-pandemic). The online intervention (IO) had 17 participants in experimental group two and 10 in control group two, under restrictions and lockdown conditions (pandemic). The experimental group carried out the experimental protocol created for the research, while the control group used a control protocol to compare the effects between groups. A mixed analysis of quantitative and qualitative methodology was conducted through convergent triangulation. Quantitative assessment included measuring motivational self-regulation using the Exercise Self-Regulation Questionnaire, satisfaction of BPN using the Basic Psychological Needs Scales questionnaire, and the amount of physical activity using the International Physical Activity Questionnaire. Descriptive analysis of the sample at three different time points, differentiated by groups, was performed, along with intergroup differences analysis using two MANOVAs and intragroup analysis through IBM SPSS (v26.0) software. Qualitative assessment through interviews and record diaries was analyzed using NVIVO (v12) software, coding comments into categories of results, protocol, and BPN. For analysis, data review/selection was conducted through triangulation with two experts to enhance reliability and validity of the qualitative analysis process. Finally, quantitative and qualitative results were synthesized through convergence triangulation, aggregating them into the studied variables: 1) Perceived motivation and self-regulation; 2) Perception of BPN satisfaction; 3) Practice self-regulation and perception of results obtained by participants; 4) Opinion and assessment of the protocol, interventions, and coach's role. Experimental groups showed significant differences in intrinsic motivational self-regulation and an increase in perceived motivation in both face-to-face and online interventions. The experimental group in the online intervention also showed significant differences in introjected regulation. Regarding the perception of BPN satisfaction, significant differences were only observed in autonomy and competence of the experimental group during the online intervention. All experimental and control groups highlighted improvement in practice self-regulation, positive results, consequences, and opinions during both interventions. The amount of physical activity remained stable in both interventions, with better results close to significance in the experimental groups. The designed experimental protocol promotes the perception of BPN satisfaction (online context), motivation, and self-regulation, while maintaining levels of physical activity, positive results, consequences, and opinions in both face-to-face and online contexts. Implementing strategies within PE prescription protocols aimed at improving motivation and self-regulation can be of great interest among fitness sector professionals to help retain their users, allowing them to achieve their goals and adhere to their training program. Finally, it's worth noting that the coach's role is a key element in the process; their guidance and methodology can directly affect users' motivation, learning, and success. Future research should delve into optimizing PE prescription protocols in different conditions and developing coach competencies focused on enhancing motivation and self-regulation.