Sentido de agencia humana y participación democrático-ciudadana de la infancia y la adolescencia. Claves para el acompañamiento socioeducativo

Abstract

[spa] Niñas, niños y adolescentes han sido históricamente caracterizados bajo el paradigma del ‘llegar a ser’, conceptualizados por aquello que aún no son, cual proyecto futuro sin valor intrínseco en el momento presente. Así, la infancia y la adolescencia son aprehendidas como etapas cuya meta es la integración en la sociedad en calidad de personas adultas responsables y moralmente autónomas. Ello supone que, de entrada, niñas, niños y adolescentes no deban ser acogidos como miembros de la sociedad, lo cual, como señala Mayall (2006), conlleva a su exclusión social. Frente a esta caracterización, y desde lo que se ha llamado el paradigma del ‘ser’, se alzan voces reivindicando el reconocimiento de niñas, niños y adolescentes como agentes socialmente competentes cuya naturaleza es distinta, aunque no inferior, a la adulta. De esta suerte, se aprueba, en 1989, la Convención de los Derechos del Niño, que atribuye derechos subjetivos de participación y estatus de ciudadanía en el aquí y el ahora (Lister, 2007a) a quienes no han alcanzado la mayoría de edad, a la vez que responsabiliza a las personas adultas a acompañarlos en el progresivo ejercicio autónomo de sus derechos subjetivos de participación de acuerdo con la evolución de sus capacidades. En esta tesis doctoral sostenemos que la efectiva inclusión sociopolítica de niñas, niños y adolescentes como sujetos de derechos con estatus de ciudadanía es un asunto relacional que cristalizará cuando las personas adultas reconozcan y acompañen la construcción de su sentido de agencia humana. Con esta motivación, exploramos el impacto que tienen distintas experiencias participativas en diversos escenarios de su cotidianidad en el desarrollo de su sentido de agencia humana, y compartimos una serie de claves para, por un lado, la promoción del desarrollo de dicho sentido de agencia humana, y, por otro, el acompañamiento del progresivo ejercicio autónomo de sus derechos subjetivos de participación democrático-ciudadana. Para alcanzar estos objetivos, y partiendo de los resultados obtenidos en tres proyectos de investigación en torno a la participación de la infancia y la adolescencia, en los que han participado 150 niñas, niños y adolescentes, se han llevado a cabo cuatro estudios que han dado lugar a cuatro publicaciones científicas. Además, se ha efectuado un estudio cualitativo de metasíntesis, comparando y contrastando los relatos en el marco de los tres proyectos, a fin de comprobar el impacto que tienen dichas experiencias participativas en el desarrollo de su sentido de agencia humana. Ello nos ha permitido identificar los elementos de contexto socioeducativo posibilitador y las cualidades agénticas propiamente humanas que promueven la construcción del sentido de agencia humana de niñas, niños y adolescentes, así como el acompañamiento del progresivo ejercicio autónomo de sus derechos subjetivos de participación.

[cat] Nenes, nens i adolescents han estat històricament caracteritzats sota el paradigma de l''arribar a ser', conceptualitzats per allò que encara no són, com a projecte futur sense valor intrínsec en el present. Així, la infància i l'adolescència són copsades com a etapes la meta de les quals és la integració en la societat en qualitat de persones adultes responsables i moralment autònomes. Això suposa que, d'entrada, nenes, nens i adolescents no hagin de ser acollits com a membres de la societat, la qual cosa, com assenyala Mayall (2006), comporta a la seva exclusió social. Enfront d'aquesta caracterització, i des del paradigma de l''ésser', s'alcen veus reivindicant el reconeixement de nenes, nens i adolescents com a agents socialment competents la naturalesa dels quals és diferent, i no inferior, a l'adulta. Així, s'aprova, en 1989, la Convenció dels Drets de l’Infant, que atribueix drets subjectius de participació i estatus de ciutadania en l'aquí i l'ara (Lister, 2007b) als qui no han arribat a la majoria d'edat, alhora que responsabilitza a les persones adultes a acompanyar-los en el progressiu exercici autònom dels seus drets subjectius de participació d'acord amb l'evolució de les seves capacitats. En aquesta tesi doctoral sostenim que l'efectiva inclusió sociopolítica de nenes, nens i adolescents com a subjectes de drets amb estatus de ciutadania és una qüestió relacional que cristal·litzarà quan les persones adultes reconeguin i acompanyin la construcció del seu sentit d'agència humana. Amb aquesta motivació, explorem l'impacte de diferents experiències participatives en diversos escenaris de la seva quotidianitat en el desenvolupament del seu sentit d'agència humana, i compartim claus per a, d'una banda, la promoció del desenvolupament d'aquest sentit d'agència humana, i, per un altre, l'acompanyament del progressiu exercici autònom dels seus drets subjectius de participació democràtica i ciutadana. Per a assolir aquests objectius, i partint dels resultats obtinguts en tres projectes de recerca sobre la participació de la infància i l'adolescència en què han participat 150 nenes, nens i adolescents, s'han dut a terme quatre estudis que han donat lloc a quatre publicacions científiques. A més, s'ha efectuat un estudi qualitatiu de metasíntesi, comparant i contrastant els relats en el marc dels tres projectes, a fi de comprovar l'impacte que tenen aquestes experiències participatives en el desenvolupament del seu sentit d'agència humana. Això ens ha permès identificar els elements de context socioeducatiu possibilitador i les qualitats agèntiques pròpiament humanes que promouen la construcció del sentit d'agència humana de nenes, nens i adolescents, així com l'acompanyament del progressiu exercici autònom dels seus drets subjectius de participació.

[eng] Children and adolescents have historically been characterised as 'becomings', conceptualised as what they are not yet, as a future project with no intrinsic value in the present moment. Thus, childhood and adolescence are perceived as stages whose goal is integration into society as responsible and morally autonomous adults. This implies that, from the outset, children and adolescents should not be embraced as members of society, which, as Mayall (2006) points out, leads to their social exclusion. In the face of this characterisation and following what is known as the paradigm of 'being', voices have raised calling for recognition of children and adolescents as socially competent agents whose nature is different from that of adults, yet not inferior. This gave rise to the approval, in 1989, of the Convention on the Rights of the Child, which attributes subjective rights of participation and citizenship status in the here and now (Lister, 2007b) to those who have not come of age, whilst requiring adults to accompany them in the progressive autonomous exercise of their subjective rights of participation in accordance with their evolving capacities. In this doctoral thesis, we argue that the effective socio-political inclusion of children and adolescents as subjects of rights and citizenship status is a relational matter that will crystallise when adults recognise and accompany the development of their sense of human agency. With this motivation, we explore the impact of their participatory experiences in different scenarios of their daily lives on the development of their sense of human agency and provide a series of keys for, on the one hand, promoting the development of this sense of human agency, and, on the other hand, accompanying the progressive autonomous exercise of their subjective rights of democratic-citizen participation. Based on the results obtained in three research projects on child and adolescent participation, in which 150 children and adolescents participated, four studies have been developed, leading to four scientific publications. In addition, a qualitative meta-synthesis study was conducted, comparing and contrasting their accounts within the framework of the three different projects, to find out the impact of these participatory experiences on the development of their sense of human agency. This has allowed us to identify the elements of enabling socio- educational contexts and some genuinely human agentic qualities that make it possible to build a sense of human agency in children and adolescents, and to accompany the progressive autonomous exercise of their subjective rights of participation.